Les paraulotes menys conegudes

Les paraulotes són recursos metafòrics amb milers de possibilitats: retreure un comportament, una manera de ser, ridiculitzar o calumniar qui et cau malament, servint fonamentalment com a vàlvula d’escapament davant la impotència dels esdeveniments.

De vegades descriure una persona o l’estat de les coses es fa complicat si la tossuderia, la mala fe o la neciesa ens satisfen els nervis, per això la gran utilitat de descriure la situació amb una sola paraula o frase, precisa i contundent.

Descriure les persones o situacions d’una manera jocosa, malintencionada i directa adjectivant la condició humana reflecteix sempre a qui el pronuncia que no sol preocupar-se perquè s’ajusti amb exactitud al cas que es refereix, sinó que el que es pretén és tocar i enfonsar, el que rep l’insult, si li falta recursos per contestar sol respondre amb un altre insult més desgavellat.

D’altra banda, els cabrons, pilotes i falsaris que són conscients de la seva condició, pateixen quan se’ls recorda, ja que els despullen espiritualment, per la qual cosa hem d’esperar una escalada de putades mesquines, millor tenir una situació allunyada del seu influx, no Facebook, etc… i en casos greus un advocat en nòmina.

En el cas que siguem nosaltres els insultats, la riallada oberta i burleta donen molta pista, però quan l’insult és una calúmnia l’estoïcisme és un antídot davant la ira i la mala llet que genera.

És important recordar “la millor venjança del savi és oblidar el greuge del safi”.

Els insults amb els seus sufixos, prefixos, diminutius etc. No és només una forma de greuge per exemple utilitzats en diminutiu tornen la paraula en graciós o afectuós, altres vegades les antifrases o frases a l’inrevés, aconsegueixen convertir una paraulota en un afalac, per exemple “tanca guingueta” per descriure una gran casa, restaurant etc… també l’autoinsulto quan la caguem, i com la caguem.

Els intel·lectuals els utilitzen com una forma de descriure personatges peculiars que ens envolten, els humoristes com a revulsiu contra l’esbotjament que causa l’estrès, la publicitat com la contracultura, els snobs comesament per donar un tret d’humanitat al seu exquisit glamour….etc.

Els insults poden ser una forma de riure’ns del que és primitiu de l’ésser humà, aquests adjectius són comparatius i divertits, però perquè facin aquest efecte còmic no només han de tenir una mica de fonament, sinó acompanyar-los en to descarat i directe, amb un gran somriure, o esbalaïment, depenent de la companyia i per descomptat utilitzar diminutius, augmenta. Sense aquest atrezzo hi ha moltes possibilitats de fer de l’expressió un funeral, convertint-se en un insult desqualificador o xàfec.

Amb la modernitat els insults igual que les floretes estan sota la sospita de marginals i horteres de manera que només en ambients molt masculins i poligoners se segueixen utilitzant, encara que no ha canviat en els cercles femenins marujos on utilitzar-los és de machorres.

Serà llavors que la societat ben parlant ha superat el cromanyó que portem a dins? Estan avorregats? , La por a causar una impressió que no desitgem ens limita el vocabulari?

Es poden dir veritats (o mentides) insultants utilitzant un lèxic correctíssim aixafant qualsevol escletxa d’esmena, aclariment o caritat, per la qual cosa és obvi que els insults no són tant amb paraules com amb mentalitats. Insulta més el to o la intenció que el vocable en si.

Encara que està la dita «no fa mal qui vol si no qui pot» el temps és el gran venjador de tota ofensa i el gran avalador de la fràgil i discreta veritat, mentre que t’acompanyi l’humor, la força i algunes falques (dels milers que hi ha) per al teu vocabulari anti estrès

INTRIGANT I TRAMPÓS Anaboleno-buscabellons -caçoler – tripijocs-falseres-màniga -roberes -sanguijuela-uñilarga

LLESTELL I RIDÍCLE Abraçafaroles-cantamañanas-capullo -cuines

REBEL I AGITADOR Díscol-facciós-listell

FANTASMA I BRAVUCÓ Fanfarria – farfuller-faroler –figuró-numerer –pantuflo-peliculer-soci-trolier

CANSINO I PESADÍSIM Aburrecamello -carraca –conyàs-xinx-estomagant-ferragoso –gomós-collons-hijoputica-maó-pastelló

RUT, HORTERA I MENTIDÓS Engarbançat -batato-chorra-desnaturalitzat-fuler-garruf -de mussol -lluceres-manbrullo- tronc-truny

BRUT I PELEON Bello-calandraca-cepell-estrozavaques -fera corrupia-inflapolles-iscariot -macareno- -trullo

RASTRER I EXPLOTADOR Bajuno-menja –comemerda-xuclasang –emplaster –ganyot-cremesangretril –zurriburri

QUEJICA I AVARO Agonies-cicater-huesarron -malacara -malastripas -oncle misèries-berrugo

EMFURUNYAT càntir-brasa-fistol –pejigueras-picajós –plaga-ponefaltes –rascamelles

ADOULADOR I OPORTUNISTA Comparsa-jaqueter- flautilles -milonguero-pamplines-peracanyes—petate-bufador –vendecristos

MURMURADOR I PARLANCHIN Bodrio , xafardeig-deshonrabons-escoltats -xurret –metesilles i trets morts- matavivs-arna-veïndona-zascandil

EMFURUNYAT càntir-brasa-fistol –pejigueras-picajós –plaga-ponefaltes –rascamelles

CURT, TORPÓ I DESPISTAT Ajoporro -abellotao-apollardao-atomatao-forrellat- prunera-hueverita -julandres lleny –codony-mingafria-pringao –atontinao-pinchauvas- sandio-sangregorda-atontolinao

INGENU, LENT I APOCAT Ànima de cantaire-abatatao-cagalastimes-criatur-fluixeres – jaimito -lilanga-mediopeu -panoli-pringao-apavao-trast

PASSAT DE MODA amortitzat-carcamal -cutre-esmirriao-chuchurrio-gaga-jurasico-matusaleno

IDIOTA I AL·LELAT Aniblat-carallot –qualao-apapuci-carapapa-caraculo-encogi-zampabollos

SANTURRON Apagoses –xuclaires –escurabutxaques- meapil·les –santountao –escurabutxaques

EN SITUACIÓ MISERA Arrossegaments-desastrat-xuclacs-escorrós-empanao -mojasopes-escurabutxaques

ATURDIT I ​​IRREFLEXIU Torollaç- descerebrat –moló-ovell- saltabarrancs-bufadors

DESCUIDAT Bartolo-casposo-eccehomo-espeso-xuclaires-pedorro-tollo-saparrastrós

GORRÓ Golondre –lambruci- pegot – penjador-poll-empasses

GAFE malfari HIPOCONDRIAC Calentures

ATEO Escuracures