Les pràctiques sadomasoquistes

El sadomasoquisme neix de dos termes: sadisme i masoquisme.

Les pràctiques sadomasoquistes es basen a trobar plaer en les conductes sexuals més tràngesives, les parelles per tant, estableixen una relació dominant/dominat i mitjançant el dolor físic, humiliació, dominació, etc… troben una intensa satisfacció sexual, podent alternar els rols.

El sadisme (terme desenvolupat a partir del nom Marquès de Sade) consisteix a accedir al plaer sexual infligint patiment i sotmetent la persona que es desitja, ja sigui al camp d’una fantasia o al de la realitat.

El masoquisme, al contrari, consisteix a rebre, i necessitar, aquest patiment per assolir el mateix plaer. Es juga amb rols de domini, poder i sotmetiment en què arriben a sentir plaer en controlar la víctima o en ser controlat pel victimari.

Aquestes pràctiques ajuden a incrementar la creativitat sexual en algunes parelles ia fer un gir a la relació per reinventar situacions diferents. Creen jocs eròtics per poder desenvolupar un guió que permeti experimentar sensacions diferents en escenaris diversos. Es poden utilitzar elements diaris deixant volar la imaginació per estimular la creativitat sexual.

Llibertat o perversitat?

El sadomasoquisme encara continua sent tabú a la societat. La medicina també desconfia d‟aquest tipus de pràctiques i estima que el sadisme prové d‟una patologia psiquiàtrica severa.

La psiquiatria sosté que el sado en una forma acusada, és un tipus d’estructura mentalment patològica que té la seva causa en les primeres etapes del creixement de l’individu, caracteritzant-se per la gran autoritat i inflexibilitat a què van ser exposats i sotmesos pels seus educadors deixant una gran empremta en el seu subconscient i que en el futur es rememoren amb una goig i benestar.

Tot i això, el risc de trobar un sàdic real és baix, la realitat és que es practica més com una forma de sentir emocions extremes, que com una tendència natural. Les regles i ELS LÍMITS del joc s’han de definir des del principi, la parella haurà d’haver establert un codi que, en utilitzar-lo per la persona que se sotmet, marqui la detenció immediata sense discussió. Deu estar clar que es tracta d’un comportament dominador temporal i consentit més que no pas d’una tendència perversa sense límits.

La seguretat no és negociable, per la qual cosa al mateix temps s’ha de calcular bé l’impacte d’aquestes pràctiques sobre l’equilibri psicològic de cadascú, particularment del dominat i per a l’efectivitat d’aquesta innocuïtat relativa la parella s’ha de conèixer prou bé anímicament i ambdós acceptar aquesta fantasia exclusivament en l’àmbit íntim.

Els límits…

Cal situar el límit…encara que les pràctiques sadomasoquistes es basen en una relació dominant/dominat, no es pot infligir cap pràctica sense el consentiment de l’altra persona. En aquest cas, es tractaria d‟una agressió i la víctima tindria dret a denunciar per agressió a la seva integritat física i/o sexual.

Per molt que es posi de moda, i com n’és d’entretingut que sembli, és molt important deixar assegut que aquestes pràctiques no són per a tothom.

Hi ha pràctiques relacionades amb el sadomasoquisme que són jocs sexuals extrems i summament perillosos (van ser causa de mort en molts casos) com la hipoxifília (inhibir l’entrada d’oxigen a través de bosses o cordes) o la velomància (aplicar cera calenta sobre la pell i provocar cremades)…etc…

Un risc per a la parella és que deixi de ser un joc de rol i acabi sent una forma de relació violenta en cas que algun dels dos no tingui clara la frontera entre la fantasia i la realitat, perquè una cosa és jugar a ser l’amo/ai una altra cosa és sentir que ho ets en la realitat.

Aquestes fantasies sadomasoquistes poden arribar a formar part de la personalitat en el comportament diari amb els altres, produint un plaer subliminal, que crea situacions tenses, confuses i en molts casos, agressives, per la qual cosa per desconnectar solen necessitar ajuda psicològica.

Els sentiments…

La violència i les humiliacions que la parella autoritza no són indissociables del llaç afectiu que les uneix. Al contrari, els rituals sadomasoquistes es basen en la confiança mútua de cadascú envers l’altre. Per això es practica en el marc d’una relació estable, i no en un intercanvi amb altres parelles.

S’ha de decidir entre dos, i, com en tota pràctica sexual, no és independent dels sentiments entre dues persones.

Les pràctiques:

El terme BDSM, sigla composta per les paraules bondage, disciplina, sadisme i masoquisme, va ser encunyat per David Stein, activista de l’homosadomasoquista als EUA i Anglaterra qui de pas els va donar caràcter de comunitat als que portaven a la realitat aquestes fantasies sexuals, sota les premisses que fossin “segures, sensa. pràctiques que descriu com a manifestacions sexuals alternatives.

No cal confondre el “bondage” (lligams eròtics) amb el sadomasoquisme. Tot i que actualment l’ús d’esposes, lligams i fins i tot fuets és una manera d’amenitzar la vida sexual, el sado està en un altre nivell.

Per començar, el sadomasoquisme necessita una posada en escena particular, cosa que explica que se sola practicar en clubs especialitzats o masmorres de sado.

Cada membre es vesteix amb peces que defineixen el seu estatus i utilitza diversos instruments: màscares, esposes, cordes o cadenes, fuets, fustes… “El mestre o AMO” o “L’AMA” es lliura a tot tipus de rituals per sotmetre el seu “Esclau” o “Esclava”.

Des del punt de vista del dominador, podrà obligar a la seva parella a adoptar postures desagradables, lligar-la per dominar millor, utilitzar la violència verbal (insults) i infligir tortures físiques: flagel·lació, inserció d’objectes a les mucoses (vagina, anus, boca) etc… En alguns casos extrems, el condo mésoquisme pírcings sense anestèsia així com tatuatges…o fins i tot sacrificis o cremades…

Així doncs, com que en tot hi ha graus de sadomasoquisme i no només podem albirar el plaer des de l’extrem. El simple fet comú de embenar els ulls a la nostra parella i donar-li una fruita a la boca sense que ell/a sàpiga de què es tracta, es converteix en una pràctica de sadomasoquisme, encara que mai no ho haguem vist d’aquesta manera.

Joguines Sexuals per al Sadomasoquisme:

-Màscara: Aquestes generalment són de làtex, i vénen disponibles en diversos models. Algunes poden venir amb mordasses, i n’hi ha d’altres que porten una bomba de succió inclosa.

-Esposes, cadenes i lligams per a nines: Elements indispensables per a la dominació.

-Pinces per als mugrons: Serveixen com a estimulació i font de plaer. Vénen en diversos models i materials. A més són aptes per portar a altres zones erògenes del cos com clítoris, penis i testicles.

-Fustes i fuets: Indispensables per al càstig.

-Llenceria eròtica: vestits de làtex o vinil, fonamental per complementar cada estil.

També pots comptar amb altres complements com arnesos, cintes per lligar de mans, anells per al penis, sofà de submissió, el qual ja ve amb zones especials per realitzar els lligams.

Tot amb una mateixa finalitat: trobar la justa mesura entre el dolor i el mateix grau de plaer. Totes les pràctiques sempre realitzades de mutu acord i consentiment, basades en el respecte cap a la parella i cercant nous jocs sexuals que els permetin exaltar més les sensacions, com a part d’una fantasia sexual.

Es poden utilitzar materials que no siguin tan bruscos com la seda per als lligams, un fuet inventat que no generi dolor i una indumentaraia no necessàriament de cuir per baixar una mica el concepte d’agressivitat que podem tenir a la nostra ment. L’important és sentir comoditat amb el que s’està fent i gaudir amb la parella sense que generi malestar a cap dels dos.

Què són les Mazmorras de BDSM :

La masmorra és amb el nom que se’l coneix històricament a aquest calabós o cel·la que serveix per a la tancada de presos i sol estar en una zona subterrània.

Al món del BDSM (bondage, disciplicina, submissió, masoquisme), la masmorra segueix prenent una funció molt semblant, els “esclaus” són els presos i se’ls realitza tortures mitjançant les pràctiques sadomasoquistes.

Aquestes masmorres són llocs decorats d’un estil força gòtic i tenebrós amb instruments de tortura de molts tipus i on “l’estima” pot tenir el seu “tron d’altesa” i els esclaus els seus “gàbies de gossos”.

Entre els més habituals hi ha els fuets, cadenes, mordasses, strapon, esposes, cordes, pinces, gàbies, instruments d’immobilització, cadires de muntar a cavall o poni play (el submís pren el rol d’un poni o cavall i és muntat i domès per la seva mestressa), plug anal amb ama play,(el submís adopta el rol de gos, amb el seu collaret, la seva cadena i la seva màscara de gos) màscares de sado i tot tipus de vestimenta de làtex, cuir, PVC, peces sexys com els corset, mitges de reixeta o lligues, botes altes, talons d’agulla…

Cada relació d’esclau i mestressa pot ser molt diferent, per això no s’ha de generalitzar. Sempre basades per descomptat en el mutu acord i respecte de les normes des del principi.

El codi dels seguidors del BDSM, inclou uns principis ètics fonamentals, continguts al RAC (risc assumit i consensuat). Aquest estableix l’obligatorietat de conèixer el que impliquen aquestes pràctiques, mesurar els riscos, i per descomptat, prevenir-los.

Al llit val tot, sempre que sigui voluntari i consentit, i més en aquest cas. La prevenció dels perills, unit al coneixement absolut del que es farà, és indispensable per als qui llisquen per aquests camins.

Al llit i davant de l’erotisme, la imaginació no té límits però la vida, sí.

El sadomasoquisme o BDSM i els seus curiosos efectes sobre el cervell:

Segons suggereix una nova investigació científica, el sadomasoquisme, bàsicament, en provocar o rebre dolor a l’acte sexual, sembla provocar un estat alterat de consciència similar a les experiències del ioga o de la meditació.

James Ambler, psicòleg nord-americà de la Universitat del Nord d’Illinois va desenvolupar aquest estudi científic basant-se en l’experiència de catorze persones que gaudien tant rebent com provocant dolor i els rols dels quals es decidien aleatòriament.

Abans i després de l’experiència sexual, els participants van completar una prova cognitiva on bàsicament fan coincidir paraules i colors i que és emprada per conèixer les capacitats cognitives de cada individu.

Els resultats van demostrar que tant aquells participants que exercien el rol de receptors del dolor, com els que provocaven dolor, van registrar qualificacions baixes a les proves, això es tradueix en una reducció a curt termini de les funcions cerebrals localitzades a l’escorça prefrontal dorsolateral, que està vinculada al control executiu, la memòria de treball i funcions similars d’alta concentració.

Per això el sadomasoquisme desenvolupat amb el sexe poden estar desviant els fluxos de sang d’aquestes regions del cervell, donant lloc a estats mentalment alterats i explicant fisiològicament part del misteri creat sobre les emocions que genera.

D’altra banda, aquestes zones del cervell són les mateixes que s’activen amb les endorfines, mentre se somia, sota l’efecte de certes drogues, o bé quan es realitzen exercicis de concentració i es desenvolupen elevats estats de la consciència, com és el cas del ioga.

BDSM és, sens dubte una paradoxa neurofuncional, perquè la lògica impedeix relacionar el dolor amb el plaer.

L’explicació de perquè alguns els agrada cal buscar-la en l’acció dels neurotransmissors, com les endorfines i la dopamina, que en algunes persones es pot elevar a partir d’estímuls erògens, que transformen curiosament les sensacions doloroses en grates, igualment genera plaer en qui domina.

Sens dubte, encara queda molt per descobrir, però… Quan sabem sobre el nostre cervell i les formes en què desenvolupa les nostres preferències sexuals realment? .

Com hem vist, el dolor i el plaer els separa una fina i fina línia, i van units de la mà al sexe .