Ignasi Barraquer

Fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta, i de la seva cosina, Concepción Barraquer.

Va aprendre les tècniques mèdiques del seu pare que era un famós oftalmòleg, el 1898 amb catorze anys ja participava amb ell en les operacions.

El 1901 estudia física i química a l’Institut General Tècnic de Barcelona; el 1902 comença els estudis d’Histologia a la Facultat de Medicina de París. El 1904 es va publicar a La Gaceta Médica el seu primer treball científic «La tuberculosi de l’oïda»,.

Ignasi Barraquer es va doctorar el 1908 amb 24 anys i un any després és nomenat professor auxiliar de la Càtedra d’Oftalmologia de Barcelona.

El 1910, Ignacio Barraquer es va casar amb Josefina Moner, amb qui va tenir set fills: María Concha, Maria Antònia, Maria Teresa, José Ignacio, Joaquim, Mercedes i Carmen.

El 1917 crea una innovadora tècnica per tractar les cataractes, la “facoèresi”.

Bàsicament consistia en una ventosa unida a un aparell aspirador i que per succió, subjecta al cristal·lí per la cara anterior i el podia extreure sense ocasionar a cap tipus de violència per a l’ull.

A la pràctica, la ventosa d’aquest aparell s’adaptava a la superfície de la cataracta, subjectant a través de l’absorció el cristal·lí i d’una manera suau i sense cap tipus de compressió o instruments, podent així corregir aquesta malaltia sense recórrer a la introducció de les pinces que era el que s’utilitzava en aquell moment i que provocava situacions molt problemàtiques.

Aquesta tècnica és coneguda mundialment com la “tècnica de Barraquer” i que aquest va anar perfeccionant a través dels anys. Va escriure llibres com “Extracció ideal de la cataracta” el 1919, “Operació de la cataracta senil” el 1931, “la correcció de l’estrabisme i l’escleroirdectòmia al glaucoma el 1933, “L’evolució de la facoèresi” el 1953….

A més va presentar treballs de les seves experiències amb la seva tècnica quirúrgica a congressos nacionals i internacionals com el de Washington el 1922. Gràcies al seu esforç innovador la seva tècnica es va difondre amb gran rapidesa per tot el món.

El 1918 és nomenat catedràtic d’oftalmologia de Barcelona, ​​el 1928 va obtenir la plaça de metge numerari a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1933 és nomenat professor lliure d’Oftalmologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest mateix any comencen les obres de la seva clínica, però la Guerra Civil l’obliga a desplaçar-se primer a França i després a Tànger on col·labora com a cirurgià ocular.

El 1939 Finalitzada la guerra civil va reprendre les obres de construcció de la seva clínica, alhora és nomenat capità honorari de l’Exèrcit pels seus serveis, i dirigeix ​​i organitza el Dispensari Oftalmològic de la Creu Roja de Barcelona, ​​fins al 1942.

El 1941 es va inaugurar la Clínica Barraquer, de tres pisos d’alçada amb una sala d’operacions, 30 llits i 5 despatxos. Era una clínica privada però amb espai per atendre casos de beneficència.

El 1947, juntament amb la seva dona, va fundar l’Institut Barraquer, dedicat a la docència la investigació i la difusió de nous tractaments i al qual avalat pel prestigi del doctor Barraquer hi acudien metges de tot el món.

Més tard editaria la seva pròpia revista «Estudis i informacions oftalmològics».

Sentia una gran atracció pels animals i va arribar a tenir al jardí de casa seva Torre Vilana a la Bonanova un petit zoològic, posteriorment a l’avinguda Pearson. Aquest fet explica, potser, la seva fascinació pel circ a què acudia amb freqüència.

Una altra de les seves aficions va ser la decoració, que va desenvolupar al disseny Art Deco de la seva clínica.