Les escorts i la llenceria

Les escorts i la llenceria van de la mà, aquestes dames de companyia utilitzen llenceria eròtica per complaure els seus clients al 100%.

Les escorts ressalten la seva feminitat, voluptuositat i glamour amb peces sensuals i eròtiques, on la figura amb la seva força o la seva delicadesa mostra la bellesa i la personalitat de l’escort.

En els darrers temps marquen tendència al món de la moda, podríem dir no professional.

Les escorts cuiden i mimen la seva imatge, ja que l’atracció és l’arma de la temptació i aquesta combinació genera passió i desitjos de posseir-la, és un art barrejar el desvergonyiment, la delicadesa i la temptació, no sempre s’aconsegueixen, però el carisma de l’escort és la salsa que uneix personalitat, imatge i fantasia.

En molts casos, no està unit a una figura espectacular, sinó al desig de seduir sense més ni més, de manera que els tabús que molts homes viuen amb les seves parelles o en solitud, es converteixen en fantasies realitzades amb una escort, que no s’escandalitza ni se sent usada.

No totes les escort són dones súper expertes i totalment obertes a tot tipus de formes de practicar sexe, però també són clares, quan diuen “si” o” no”.

Això no es viu com una desqualificació cap a ningú, sinó com la seva pròpia forma de practicar sexe, per la qual cosa la dita de “en la varietat hi ha el gust”, és el lema a l’ambient de les escort.

Potser l’apogeu d’aquesta manera de tenir sexe ve de l’excés de pressió a què la societat ha sotmès a un acte absolutament normal com és el sexual, fent les persones botxins o víctimes, si no es produïa amb una finalitat determinada o en un estatus autoritzat.

Bastants persones desitgen no sentir-se pressionats o responsabilitzats per viure la sexualitat com un relax i no com un compromís, sense que això els porti a banalitzar l’amor, que és molt més interior i lligat a les necessitats espirituals de cada persona i no ha d’anar unit precisament al tipus de sexe que practiquem amb l’ésser estimat.

Les escorts independents que escullen aquesta forma d’activitat com una etapa a la seva vida, que els dóna un bagatge al costat d’uns beneficis, no se senten utilitzades, obligades o vexades i tampoc no renuncien a aquest sentiment.

El busquen igual que tots, però diferencien un plaer físic d’un sentiment màgic com aquest.

Actualment la dona reivindica el seu dret a ser com ella vol i va perdent la por al titlla de «fera», la nova moda es concep com una forma pròpia o peculiar d’expressar el sentit estètic.

Els contrasentits han tingut la llenceria a temps com a pecat, a temps com a submissió, però la veritat és que la roba interior i la seva exhibició sempre ha produït passions i actualment es considera una forma d’expressar bellesa i comoditat, independentment de l’atrevida o no que sigui.

La dona s’ha passat segles tapant, dissimulant o ressaltant el cos com una forma de diferenciar-ne l’estatus, la condició moral o religiosa o simplement per pura tradició.

El que ens demostra l’actualitat és que el sentit de la bellesa que tots tenim, perdura, canvia i ressorgeix contínuament.

Desitgem agradar-nos i seduir de vegades malgrat les creences o modes del moment.

Avui dia, en un món de dades i avenços impensables fa simplement 50 anys, conviuen tant la comoditat com allò de «abans morta que senzilla», sense que ens sentim desterrats de cap paradís.

El passat de la llenceria ens ajuda a entendre millor com ha estat de lent arribar a això i fins a quin punt el vestir el sexe, ha passat a través dels temps de ser una mica purament diferenciador, pudorós, i fins i tot castrador a la sofisticació i la varietat de l’actualitat.

Per més que les formes es repeteixin els conceptes són diferents, tal com evoluciona la intel·ligència humana evoluciona les formes d’expressar i viure els nostres sentits, sense que idees o costums preconcebuts ens condicionin el nostre propi concepte de bellesa i allò que amb això expressem.

Les escorts en saben molt i l’actualitat demostra que des de fa segles ja feien servir la seva creativitat per crear emocions, al capdavall estar al marge de la societat et fa lliure d’assumir els costums o els prejudicis.