Com durar més al llit i perllongar el plaer
30 de juny de 2026
Escorts a hotels
30 de juny de 2026
La vida de les mascotes té una barreja captivadora de despreocupació i animalitat en estat pur, en comparació amb la nostra existència tan estressada i alhora tan civilitzada…que nosaltres hem convertit en un ideal de vida???
– Només cal contemplar-los uns instants per sentir la seva sorprenent sensació de tranquil·litat i vitalitat, els animals viuen al Present, i només al present.
– No estan obsessionats com l’home pel minut següent, per l’empremta que deixaran a la posteritat. Tenen la capacitat de viure amb més plenitud. No experimenten ni dubtes ni demores, ni esperances frustrades. Per ells, és una qüestió de supervivència.
Els animals donen rellevància a l’instint ia l’experiència adquirida afavorint la seva capacitat per reaccionar amb rapidesa mantenint-los fora de perill dels estats d’ànim pels quals passa l’ésser humà quan la «reflexió» es fa obsessiva o negativa.
-Els animals no coneixen la sensació de fracàs. Els seus errors o errors només són avatars, accidents en un camí la sortida del qual ignoren.
-Els animals se senten plens mitjançant la satisfacció de les necessitats essencials: alimentar-se, reproduir-se i criar els seus cadells. No són esclaus dels seus desitjos ni de les seves expectatives o de la frustració per la seva realització parcial.
-Els animals sempre o gairebé sempre troben una manera d’adaptar-se al medi i als canvis.
No intenten modelar l’entorn a la seva imatge i semblança, o en funció de les seves necessitats, sinó que adapten la seva vida a aquell. Respecten més la naturalesa que qualsevol ésser humà i no són cobejosos ni malbaratadors.
-Els animals aprenen a lluitar per la seva supervivència des de la més tendra infància.
No es troben en estat de construcció permanent, tant físicament, emocionalment o psicològicament, com els éssers humans, estats que de vegades ens fa tan fràgils.
Compartir penes i transmetre benestar…
Els gats i gossos són capaços de compartir amb els amos les alegries i, més encara, les penes que els afecten.
Això és degut al fet que posseeixen un olfacte i una oïda sense igual, ja que són capaços de reconèixer les inflexions de la veu o els canvis químics (olor, sudoració, etc…), que revelen les emocions humanes: por, angoixa, malaltia, tristesa, etc…
Són poc sensibles al contingut del discurs o al motiu de l’aflicció de l’ésser humà, però és perfectament capaç de percebre’n la manifestació encara que sigui silenciosa.
No fa res més que absorbir les emocions que l’envolten amb pacient indulgència. De la mateixa manera i aprenent-ne, per assumir situacions on no intervé la nostra voluntat, requereix de la tranquil·litat del suport emocional i no de grans discursos o consells.
És semblant a aprendre a escoltar en silenci i respondre a la seva aflicció amb la nostra mera presència física i amb els gestos que poden acompanyar i consolar .
La gratitud s’aprecia més quan precedeix l’obsequi…
La mascota sempre celebra la tornada del seu amo:
De la mateixa manera, aprenguem a expressar la nostra alegria d’estar al costat dels nostres éssers estimats de manera espontània, sense contrapartida passada o futura. Sigui quina sigui la nostra manera de verbalitzar-la: amb un petó, una carícia, un somriure…una actitud pacífica…o una barreja de tot.
Això no ho resol tot, però permet prevenir tensions o bronques inútils que a la llarga minen la comunicació de la parella i de la família.
El joc…
Els gats i gossos des de l’edat més primerenca, mostra la seva vivacitat i energia que es pot tornar explosiva sobtadament.
Manifesta el seu sentit de l’observació en el rastreig amb l’anticipació de moviments que li permetran, en principi, «si ningú no l’adopta» acorralar les seves preses i satisfer les necessitats alimentàries d’una manera gairebé autònoma.
El joc permet a les nostres mascotes, controlar a poc a poc els seus moviments i manejar el seu excés denergia, calibrant la distància dels salts.
Aprèn a no esgarrapar…a no mossegar sempre, o de forma massa violenta…el gat en concret defineix “l’autocontrol” al terreny que habita, i domina la força bruta ja que la caça no és la seva única motivació.
Els humans adults tenim aquesta fatal tendència a concebre el joc com una cosa limitada a la infància.
Com si hi hagués una edat consagrada completament a les activitats recreatives i una altra reservada a les coses serioses.
Busquem aquest estímul constant per donar-nos l’oportunitat de conservar “l’ànima de petit”.
No ens acontentem amb el que ja hem experimentat i ens agrada, si estimulem noves facultats trobarem noves activitats que desenvolupessin els nostres sentits.
La interactivitat de compartir …
La interactivitat que ofereix el joc estimula en nosaltres emocions i valors que ens ajuda a cultivar aquelles facetes de la nostra vida que ens convertirà en millors adults.
– Enfrontar-se a desafiaments on allò que arrisquem no és important en la nostra vida quotidiana.
– Exercir i desenvolupar les qualitats requerides per al joc en qüestió. – Confrontar les nostres competències amb les dels altres jugadors i fer una valoració objectiva. – Desdramatitzar alguns problemes en l’àmbit inofensiu del joc i enfrontar-se de broma a obstacles o situacions de fracàs. – Desenvolupar una forma sana dʻagressivitat, rivalitat i esperit guanyador. – Experimentar la sensació de més o menys domini que desenvolupa la confiança en un mateix.
«Lliçons que els gossos donen als éssers humans:»
Dels gossos, el més bell que podem aprendre sens dubte és la forma d’estimar incondicional amb la mateixa intensitat en qualsevol situació .
No tenen els sentiments d’odi que tenim els humans i això és el que els fa un gran exemple per a nosaltres. Sabem que tenir un gos, és una cosa bonica. Tot i que no deixen de ser animals que requereixen una educació ja que de vegades tenen comportaments salvatges, estar amb ells ens fa sentir la seva sensibilitat i fidelitat omplint buits que l’egoisme de l’ésser humà crea.
Un fet, val més que mil paraules…
Ells no poden parlar, però tenen mil maneres de comunicar-se.
Tot el que necessites saber t’ho diran amb una profunda mirada o bellugant la cua…sempre trobaran una manera de cridar la teva atenció si és el que pretenen ja sigui arribant a cometre entremaliadures o amb gestos inversemblants.
Ells tenen el poder de fer-nos sentir bé simplement arraulint-se entre les nostres cames, aconseguiran captar el teu estat anímic i s’aproparan d’una manera més notable quan et sents trist o deprimit.
Instints…
Els gossos mai no reprimeixen els seus instints.
Ells mai no es deixen portar per les trivialitats de la seva existència, a diferència de nosaltres que quan ens sentim nerviosos, entusiasmats o atemorits, suprimim aquestes emocions i usant el raciocini.
Confiança cega…
Els gossos tenen una gran confiança en si mateixos els ha permès perseguir les seves preses sense parar, jugar sense preocupació i al cap ia la fi perseguir els seus somnis sense esgotar-se.
Els humans hauríem d’aprendre de la seva perseverança i perdre la vergonya de fallar, la majoria de vegades a nosaltres mateixos.
Els petits detalls…
Tots els especialistes del comportament coincideixen que, per sentir-nos connectats, amb el nostre interlocutor, tendim a practicar el mimetisme.
Per aquest motiu, sovint, adoptem la mateixa postura o expressió facial, o fem els mateixos gestos que la persona que tenim al davant.
Què els fa tan encantadors? = Sincronitzen amb el nostre estat emocional
Dormen fins tard, admiren el paisatge… fan exercici… mengen saludablement… surten de passeig… i sobretot volen i protegeixen la seva família. D’aquesta manera, la vida no pot ser millor.
«Per què assemblar-se a un gat?»
La Llibertat…és una aventura lliure…
El gat és lliure, autònom i independent…
Fins i tot dels gats més sedentaris i mimosos, ens fascina la seva independència.
El gat des de primerenca edat, encara que no sigui mimat o no se n’ocupin sent una cria, conservarà una mena de desconfiança cap a tot el que no sigui felí.
És capaç de satisfer per si soles les seves necessitats bàsiques (alimentar-se mitjançant la caça, endreçar-se o trobar un refugi) i això fa que el gat conservi un temperament solitari que no li impedeix cultivar relacions socials i obtenir-ne plaer i benefici, encara que no es desenvolupi plenament.
Independència …
La independència no és tant una elecció racional o salvatge com una capacitat assumida.
Dependre materialment dels altres és un obstacle…
És difícil realitzar els projectes que ens motiven o agafar els camins que ens atrauen, sobretot en el pla professional, quan depenem d’altres per satisfer les nostres necessitats primàries.
No dependre de res a ningú no suposa el cent per cent de responsabilitat dels nostres èxits i dels nostres fracassos.
Gaudint plenament dels primers i assumint els segons.
Dependre emocionalment dels altres i del seu judici és un signe de debilitat…
Les mirades, que ens dirigeixen, fins i tot les més benèvoles haurien d’importar-nos fins al punt de no paralitzar-nos del tot o de destruir-nos si no en tenim.
Hem, com els gats, apreciar i buscar mostres d’aferrament, però si ens en veiem privats, superar les proves i trobar en nosaltres mateixos els recursos necessaris per sobreviure.
Saber dir “no”…
El gat és pacient, però sap posar límits a la seva tolerància.
Un cop establertes les regles de la seva relació amb l’altre, no les canvia amb facilitat i, per descomptat, no se les salta en cap ocasió.
Tot succés percebut com a desagradable l’integra amb rapidesa a la memòria ia partir d’aquí ho evitarà per tots els mitjans.
D’aquest instint neix el proverbi popular: “Gat escaldat, de l’aigua freda, fuig”… per això serà difícil canviar la seva opinió i modificar-ne la percepció inicial per fer-lo canviar d’opinió.
Entenent que qualsevol individu o qualsevol succés té dret a una segona oportunitat, seria important imitar-ne les situacions següents…
Evitar els esquemes de repetició d’experiències desafortunades, en què alguns s’enreden una vegada i una altra…
Determinar un sistema propi de valors en funció de lexperiència; al marge de qualsevol marc establert.
Tenir un temps propi per avaluar allò positiu i allò negatiu identificant allò que aporta en concret, integrant-les i acceptant-les per l’experiència per conformisme o submissió.
Tenir espai propi…
La llibertat que posseeix un gat no consisteix a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera i en qualsevol lloc, sinó senzillament a definir i senyalitzar el seu espai de manera que siguin fonts d’eficàcia, comoditat i seguretat.
Estableix el teu propi espai. Acota un camp d’activitat concreta…
L’ésser humà guanya en serenitat i saviesa quan aconsegueix determinar l’ocupació o el tipus d’activitat en què resulta més competent i s’hi consagra amb plena consciència.
Ritualitza les activitats més plaents i/o més productives…
Seguir un protocol precís, permet progressar a poc a poc sent una font de satisfacció i seguretat, podent canviar aquestes regles depenent de la situació.
«Som el que fem de forma reiterada. L’excel·lència, per tant, no és un acte, sinó un hàbit»…
Deixa la teva marca…
Sigui quina sigui la nostra activitat, imposada o triada lliurement hi deixa la teva marca perquè la puguin distingir.
Fixa’t objectius concrets…
Crear el teu món encara que puguis semblar “desconnectat/da del món”.
Estàs treballant en un objectiu o una meta i allò que estàs fent ho estàs transformant mitjançant la teva acció i concentració.
Com el recorregut d’un gat, encara que des de fora es pot veure com a aleatori, en general sempre té un objectiu ben definit.
Transforma les obligacions en una font de plaer .
Quan un individu domina el context i lactivitat que practica, actua de manera més instintiva i lliure, canviant les obligacions inicials per experiències de seguretat i benestar.
Caure dempeus…
El gat si necessita ser el propietari del seu territori demostra una gran capacitat d’adaptació. Mantenint-nos a una distància raonable dels obstacles, ni massa a prop ni massa lluny, tindrem una visió més clara de la situació per superar-los, no es tracta d’idealitzar un resultat sinó de ser eficaços en la seva solució.
Sigues exigent…
El gat té fama de ser un animal exigent ja que no permet que se’l tracti de qualsevol manera i no se’l domestica amb facilitat conservant molts gustos adquirits des de la seva més tendra infància.
Se sol dir que és un animal que li agrada el confort, la tranquil·litat i la neteja…
La seva petita rurtina, que ningú ni res no li pugui pertorbar o enfosquir.
Es comporta de vegades com un “nen mimat”, com un gestor raonable de la seva existència: menja fins a saciar-se…fa exercici per mantenir-se en forma, roman net, domina el seu espai vital… etc…
Tot això, virtuts que els éssers humans també incloem a la nostra rutina mundana.
Per descomptat no manca passions, però el que és fonamental del seu dia a dia consisteix a aplicar les estrictes regles de la vida sovint sense excessos.
I d’això, n’hauríem de prendre nota. Els gats tenen una clara “higiene de vida”.
Tot i que la noció del plaer no està totalment exclosa de la seva vida, la manera com viuen els gats és una autèntica apologia de les virtuts de la rutina.
«La capacitat de crueltat de l’ésser humà és directament proporcional a la seva inseguretat…»
Finalment sentim que la crueltat que es comet amb un animal domesticat no és la mateixa que es cometeria amb un ésser humà, ja que si alguna cosa demostren contínuament és la seva capacitat de protegir, estimar i confiar en l’ésser humà.
En el cas dels animals salvatges en la seva conducta no hi ha l’ambició de conquerir espai o atresorar béns, sinó viure en equilibri amb la natura utilitzant les seves pròpies capacitats d’adaptació per protegir la seva espècie.
