Seduïu-me

APRÈN A SEDUIR

A l’antiguitat el poder s’obtenia per mitjà de la violència física i es mantenia per la força bruta.

Els reis i emperadors havien de ser despietats. Només uns quants gaudien del poder.

Una dona sempre podia jugar amb la feblesa de l’home “el desig de sexe”; però un cop cedien a això, l’home recuperava el control.

No obstant, hi va haver algunes grans seductores que mitjançant el seu gran enginy i creativitat van inventar una manera de capgirar la dinàmica. …Betsabé, de l’Antic Testament; Helena de Troia, la sirena HsiShih, i la més gran de totes, Cleòpatra…

Estimulaven el desig de sexe a través de la imaginació i la feminitat més exuberant realçant una figura voluptuosa però delicada alhora… allunyaven les víctimes masculines de la guerra i la política perquè passessin el temps en un ambient femení de luxúria, espectacle i plaer.

Cada cop ells se sentien més atrets per aquests plaers i acabaven enamorant-se.

Aquestes dones van fer de la seducció un art complex, una forma de persuasió. Van crear el model d’esperança i de desesperació, un poder psicològic, mitjans indirectes i astúcia; l’essència de la seducció.

Aquestes grans seductores eren com a generals d’un exèrcit que podia arribar a destruir els seus enemics o combatre’ls en els seus majors aliats, de fet es compara la seducció amb la batalla.

Per a Cleòpatra va ser un mitjà de consolidar un Imperi.

Els primers seductors de la història, el duc de Lauzun i els diferents espanyols que van inspirar la llegenda de Don Juan, van afegir un nou element masculí al joc: el llenguatge seductor; doncs havien descobert la feblesa de les dones per les paraules dolces.

Casanova enlluernava la dona amb el seu vestit; Ninon de l´Enclos encantava l´home amb les seves paraules.

Alhora que els homes desenvolupaven la seva versió de la seducció, altres van començar a adaptar l’art per a usos socials.

Quan va començar a democratitzar-se la cultura, els actors, dandis i artistes van començar a fer servir les tàctiques de la seducció per agradar i guanyar-se el seu públic i entorn general.

Avui hem arribat al punt suprem a l’evolució de la seducció.

Tots els àmbits de la vida social requereixen la capacitat de persuadir la gent de manera que ni s’ofengui ni s’imposi. Els anuncis insinuen, dominen la venda tova perquè actuen de manera subtil i subliminal.

A més, el món cinematogràfic i dels mitjans de comunicació crea una galàxia d’estrelles i imatges seductores.

Estem saturats del que resulta seductor, però encara que hagi canviat molt el grau i l’extensió l’essència de la seducció es manté constant. Tal com es practica aquest art avui dia, els mètodes de Cleòpatra continuen vigents.

SEDUCI-LI…Com seduir??

Els seductors són persones que practiquen perfectament l’art de fer que els altres s’enamorin.

Creen l’encantament i podríem dir l’enamorament necessaris perquè quan sorgeixi la luxúria i amb ella el sexe, la víctima estigui completament subjugada.

Val a dir, que una persona enamorada és més mal·leable, emotiva i més fàcilment manipulable…

No obstant això; una persona amb luxúria és difícil de controlar, i una vegada satisfeta ens pot abandonar sense més ni més.

L’atractiu del seductor és impossible de desmuntar. Com més intentes resistir-te, més et fascina.

Aquest poder no ha d’anar acompanyat per res del físic; és totalment psicològic.

És un joc que qualsevol persona pot arribar a dominar, només cal contemplar la vida des dels ulls d’un seductor/a.

Ells sempre estan en guàrdia; no desaprofiten ni un segon, ni un instant.

Tota relació social o personal es considera una seducció potencial.

Ha après a minimitzar l’element sexual sense desprendre’s.

Una seducció social o sexual facilita la següent; ens fa més atractius, augmenta la nostra confiança i la nostra aura desprèn més atracció…

El seductor/a té una actitud de guerrers/es i contemplen cada persona com un castell a conquerir.

Procés de la seducció

La seducció és un procés que necessita temps i paciència.

Com més lent avancem, més penetrarem a la ment de la nostra víctima. Cal concentració, paciència i estratègia.

A més, sempre s’ha d’estar un pas per davant per encantar-la i mantenir-la fora d’equilibri.

1r :L’APROXIMACIÓ
2º: ESTRATÈGIES DE DESARMAMENT .( Penetrar en la ment de la persona desitjada)
3º:EXCITAR EL DESIG. (enlluernar i crear una fantasia a mida)
4t:INDUCIR EL CLIMAX. (crear desig de lliurament físic )
Els seductors/es no improvisen. Planegen i despleguen estratègies que apunten a les debilitats de la víctima.

Ells saben que enamorar no és qüestió de màgia sinó de desplegar l’estratègia adequada i es llancen a la lluita ja que veuen l’amor com un art que facilita aconseguir l’objectiu desitjat i no com una cosa profunda o espiritual.

Tenen un esperit optimista que fa desitjable estar al seu voltant. No estan mai abstrets.

La mirada sempre es dirigeix ​​cap a l’exterior.

S’introdueixen a la pell de la víctima per veure el món a través dels seus ulls.

Quan ja ha creat la confiança necessària entra a la seva vida oferint el que intueixi que l’atraurà o enlluernés, aventura, romanç, comprensió, seguretat.

Els seductors/es tenen un plantejament de la vida totalment amoral i viuen la vida com una mena de teatre a la vida real, una fusió d’il·lusió i realitat.

Tenen una gran filosofia festiva, és aquesta llibertat, fluïdesa de cos i esperit allò que els fa atractius.

Si no fos així, no hi hauria tantes víctimes desitjoses.

A partir d’aquesta descripció que us hem proporcionat sobre la seducció anirem mostrant els diferents tipus de perfils seductors i seductores, els elements que els componen i les seves qualitats.

Trobaràs les pautes necessàries per guiar-te en aquest art bèl·lic perquè no se’t resisteixin cap d’elles o ells…