El/la Psicòpata

És interessant i difícil saber distingir un psicòpata autèntic d’una persona amb trets puntuals psicopàtics.

psicòpata-i-els seus-tretsEl qualificatiu de “malalt mental” rau en el raonament que la persona tingui en el contacte amb la realitat. Per això el psicòpata «no» és un malalt mental, encara que la seva intel·ligència emocional genuïnament humana no existeixi. La seva “forma de ser” no altera el concepte correcte de la realitat.

Ser psicòpata no equival a ser delinqüent, però amb tota seguretat seran responsables d’actes molt propers a allò il·legal ia l’abús dels més febles.

Si hi ha una “personalitat criminal”, aquesta es troba en els trets de la psicopatia. Els psicòpates són idonis per emprendre empreses criminals absurdes, sense guanys aparents i també els més qualificats per a l’engany però sobretot per ser gratuïtament violents.

psicòpata -i-les-tipologiesQuan no són delinqüents, són molt versàtils ja que arriben a ser experts en els vericuets de les lleis i l’economia, etc…

Si observem el conjunt de les mancances podrem entendre les nostres.

La psicopatia es compon de dos tipus de trets o dimensions.

El primer l’emocional i interpersonal, la seva manca completa dels components de l’empatia humana que porta l’ésser humà a la consciència dels seus actes, podríem dir que es tradueix en una conducta manipuladora, mentidera, egocèntrica i cruel.

El segon tret és el seu comportament antisocial, agressiu i impulsiu on l’objecte de la seva existència és l’excitació d’obtenir allò que desitja quan ho desitja. Pot consistir tant en un caprici com en una meta que en aquell moment capti el seu interès i que allò important sigui sentir tensió.

TIPUS DE PSICOPATES:

psicopata-criminal “Sense camuflatge”: És el/la psicòpata bàsic uneix a la seva falta de sensibilitat, la seva imperiosa necessitat de satisfacció i la seva gran facilitat per a la violència, amb una vida dura i marginal des de la seva infantesa en general, on la manca d’afecte i el contacte precoç amb el sexe i les drogues, els genera ja en edats temple el que la seva única meta és el plaer immediat i intens a costa del que sigui o de qui sigui.

Al marge que un ésser humà amb aquesta mentalitat pugui cometre crims horribles, són una minoria a la seva minoria i perquè es produeixin aquests delictes el/la psicòpata ha de patir altres alteracions mentals a més de ser psicòpates.

psicopata-intel·lectual “Camuflatge intel·lectual” :El/la psicòpata socialitzat adopta variades estratègies depenent de les necessitats del seu propòsit. La seva gran capacitat de manipulació, astúcia, narcisisme i encant extern el fan idoni per ser el líder en l’àmbit on es mogui.

Clarament a les mancances de la psicopatia, se li ha d’unir una intel·ligència mitjana-alta i llavors tenim davant nostre un estrateg que no descansarà en la seva manipulació de les situacions, descartant o atraient tot tipus de persones que l’ajudin a la seva escalada, en què deixarà multitud de “cadàvers a la cuneta”.

Per ells l’enemic és qualsevol persona que qüestioni la seva conducta, feina, coneixements, etc.

psicopata-i-les-seves-estratègies “Camuflatge d’incomprès/a”: Són els més inquietants ja que estan perfectament integrats a la nostra societat, no es distingeixen precisament per la seva intel·ligència i encara que tècnicament no són delinqüents molts dels seus actes ratllen la il·legalitat.

Malgrat la seva manca d’intel·ligència desitgen sigui com sigui el poder que controla el seu mitjà, per la qual cosa és inevitable que ells generin els típics “horrors quotidians” amb mentides, humiliacions, xantatges etc… que enfronten persones contra persones, amb un clar objectiu, assumir el control de les voluntats i amb això alimentar el seu extremat.

Trets emocionals:

– Encant superficial i loquacitat:

psicopata-i-sus-tretsEls psicòpates solen tenir desimboltura i ser loquaços, a més de tenir un gran encant i una gran inventiva per relatar històries en general falses o esbiaixades interessadament on per descomptat ells/elles són víctimes o testimonis de les injustícies del món o de la persona que en aquell moment el molesti.

És difícil detectar les seves tàctiques però solen ser força superficials opinant de temes sense realment tenir preparació, encara que si se’l descobreix en les seves falsedats o falta de preparació, tampoc no s’immuta gaire, la seva estratègia és “tu digues el que et sembli, que jo faré el que vulgui” en una paraula “incombustible”.

-Egocentrisme i un gran sentit de la pròpia vàlua:

psicopata-i-el-egoEl/La psicòpata se sent el “centre de l’univers”, així que el narcisisme i l’egocentrisme el porta a donar per fet que sempre pot fer el que cregui convenient atesa la seva elevada autoestima.

La sensació de ser superior fa que sigui molt segur/a, arrogant i dominant. La seva necessitat de controlar els altres el fa incapaç d’acceptar opinions diferents, per la qual cosa les normes són indiscutibles.

En cas de tenir dificultats personals, financeres o legals, sempre serà culpa de tercers o situacions impossibles de preveure.

-Mentida i manipulació:

psicopata-doble-caraEl talent natural d’un psicòpata és la seva gran habilitat per manipular, mentir i enganyar. Un repte per a ells és confondre les situacions per aconseguir els seus desitjos, cosa que de vegades no aconsegueixen, pels quals l’envolten poden suposar que li falta un cargol, però el/la psicòpata no deixarà anar i continuarà fredament recargolant i canviant la història perquè finalment encaixi, per la qual cosa el desconcert i la confusió sol ser l’entorn que l’envolta.

-Falta de remordiments o sentiments de culpa:

psicopata-i-la-falta-de-culpa

No els afecten els efectes dels seus actes al seu entorn fins i tot arribant a manipular les situacions per defensar la seva postura. En cas que arribin a reconèixer que ho “senten”, aquesta disculpa sol ser una altra tàctica de cara a la galeria. Els fets posteriors contradiuen totes les excuses de manca de coneixement o responsabilitat de l’existència de la situació que hagi provocat un problema en concret, veient-se ells mateixos com les víctimes de la situació.

– Emocions Superficials i Manca d’empatia:

psicopata-sense-emocionsPer al/la psicòpata sentir el dolor o la tristesa aliena li és impossible, és com si l’empatia que la majoria de persones sentim davant la desgràcia aliena, sigui merescuda o no, la sentissin d’una forma exclusivament intel·lectual. Els sentiments de pietat o caritat no existeixen als seus circuits cerebrals, per la qual cosa tampoc no els poden entendre. De vegades, juntament amb una aparença freda i distant, poden mostrar dramàtics episodis d’afectivitat, però són incapaços de descriure les diferències que hi ha entre les diverses emocions afectives, podríem dir que busquen un resultat sense que aquest els importi el mínim.

Aquesta manca d’empatia no es refereix només a les persones estranyes, sinó a tota la família i els amics, per la qual cosa els llaços que mantenen amb tot el seu entorn són purament per l’interès tant econòmic com de proveir les necessitats. La seva llunyania davant del patiment o la dignitat dels semblants, el fan concebre les persones que l’envolten com a possessions que han de satisfer els seus desitjos.

Per sort, la mitjana de psicòpates a la població és d’un 1%, i clarament són una minoria. El que sí que és més freqüent és el gran patiment que ocasionen en tot el seu entorn, per la seva manipulació agressiva, cruel i continuada cap a tots els que l’envolten i gratuïtament en molts casos.

Comportaments:

-Impulsivitat i Còlera:

psicòpata-i-el seu-comportamentEl seu control deficient de la conducta fa que no pensi en els pros i contres d’una decisió, o en les possibles conseqüències; simplement actua. La seva impulsivitat és la mostra del seu desig permanent d’assolir la satisfacció immediata, sense que hi hagi cap tipus de moderació o control.

Els canvis sobtats i l’agressivitat verbal o física són reaccions normals per al psicòpata davant del que consideri crítiques, insults o provocacions, ja que tolera molt malament la frustració dels seus desitjos.

Els rampells de còlera solen donar-se davant de qualsevol tipus de disciplina o trivialitat, encara que no té la càrrega agressiva de la seva impulsivitat si solen durar en el temps amb més fredor, desapareixent sense més d’un dia per a l’altre i per descomptat sense reconèixer el problema de comportament que té. Una altra cosa és la situació que generi el detonant de la seva còlera que anirà atacant d’una manera silenciosa però implacable.

El resultat de tot això és que moltes de les seves conductes succeeixen sense cap explicació o expectativa que passin pel que són persones que generen una continuada crispació i inestabilitat als mitjans on es desenvolupin.

-Necessitat d’excitació continuada:

psicopata-i les seues-necessitatsEls/les psicòpates tenen un desmesurat desig-obsessió per viure noves sensacions i esdeveniments que els ompli d’adrenalina pel que és freqüent el consum de drogues, alcohol i el canvi constant de treball o de lloc de residència etc…. .

No tenen la qualitat de la paciència o la planificació de l’astúcia, ja que la seva reactivitat davant la concentració o la submissió de les ordres els fa difícil participar en un projecte a llarg termini.

-Falta de responsabilitat: La manca de responsabilitat dels/de les psicòpates s’estén a tots els àmbits, les persones que estan a càrrec seu són esglaons per a la consecució del seu estil de vida, que sol estar plena de deutes. Poden presumir del que es preocupa dels seus fills, dels seus empleats o dels seus amics però poques vegades n’hi ha proves.

Un matrimoni econòmicament convenient, uns fills que després no manté, empreses que descapitalitzen, amics que utilitza per defraudar etc… els porta sense cura les conseqüències dels seus actes només importa els desitjos i el present.

Comportaments del psicòpata en parella:

psicòpata-i-les-relacions-de-parella Partint de la base que amb el psicòpata només s’és parella “a la seva manera”, és previsible la despersonalització que generarà per aconseguir aquesta “carta blanca” a l’entorn que aquest. És possible que a l’inici sigui encantador i intel·ligent però tal com tanquem detectant els seus extrems ens adonarem que la relació passarà a millor vida si no li oferim contínuament el que ell desitja, podent arribar a produir maltractaments o manipulacions a l’entorn familiar.

El psicòpata no pot voler i les coses que defineix com a “proves del seu amor”, només reflecteixen la seva ànsia per absorbir i no per fer feliç la parella. Depenent del benefici que li aporti la relació pot ser convincent en les seves promeses de canviar per no defraudar, cosa extremadament difícil ja que la seva necessitat i ànsia de poder i llibertat sense restriccions a la parella sol convertir l’amor en una tortura per a qui ho sent. Doncs utilitza els punts prims de les parelles per fer-los sentir culpables com “tens problemes mentals”, “m’estàs matant”, “per fi t’adonaràs quant t’estimo”, regals etc….

-Imposició del seu concepte de vida:

Posa en dubte la idoneïtat de segons quines amistats, relació amb la família, feina, fills, neteja de la llar o fins i tot personal etc… que tant pot ser perquè consideri una relació excessiva com el retret de poca o equivocada dedicació. Tot dependrà de la necessitat de control de la parella o dels interessos que tingui en aquell moment, que no solen ser només conceptes de vida, sinó econòmics en gran quantitat de casos.

-Continua variabilitat de caràcter i manipulació de les situacions:

psicopata-i-sus-estrategiasLa seva agressivitat física, verbal i mental fan de la convivència amb els/les psicòpates una “baixada als inferns”, alternada amb “penediments” sentits, on arriba a reconèixer els seus errors, prometent canviar, cosa que només serà una forma de manipular les situacions per seguir fent el que desitja.

Si la parella depèn emocionalment d’aquest depredador, patirà estats de desconcert i patiment psicològic i emocional, cosa que és força freqüent, ja que manipula les situacions per crear culpabilitat, argumentant els fets d’una forma esbiaixada, deformada o totalment irreal, amb una gran seguretat, fent-se l’ofès i creant situacions límit, per anul·lar la voluntat de la parella. Per descomptat davant d’una parella autònoma el psicòpata durés el que duri el seu caprici ja que necessita imperiosament sentir que tot allò que l’envolta està sota la seva voluntat, un/a psicòpata només accepta les seves necessitats.

-Paràsits i mentiders:

psicòpata-i-la-mentidaSus mentides solen ser habituals tant grans com absurdes, per la qual cosa les finances personals o familiars s’han de mantenir allunyades, de (mai millor dit) les seves “urpes” ja que ni sent ni pateix per les penúries que puguin ocasionar els riscos que assumeixi.

Sol ser un paràsit a la família i als treballs en què pugui durar seran perquè sigui difícil el seu acomiadament si utilitza la seva intel·ligència.

En el cas que tingui poder serà un dèspota amb subalterns servents amb qui desenvolupés tota la seva personalitat abusadora i erràtica, el seu entorn el delata, pot conèixer gent però no té ningú que l’apreciï i tampoc no aprecia ningú, ja que el neguit inquieta tota aquella persona que el coneix, que evita qualsevol tipus de relació.

Tallar amb un/a psicòpata :

mesures-contra-un/a-psicopata

És vital tenir capacitat de lluita per sortir de la seva teranyina sobretot si econòmicament ell perd amb la teva fugida, encara que tot acaba afortunadament, quan se li enfronta amb les mateixes armes i un bon advocat, ja que la veritat i la constància no són el seu fort.

La reconstrucció de la pròpia autoestima amb ajuda familiar i experts acabaran amb el caos que generen en les persones en què posa el seu interès o obsessió.

Només és difícil tallar amb un psicòpata si ens donem per vençuts en la recerca de la veritat per crua que sigui.