Quan la màgia comença a esgotar-se

La seducció no és un encanteri, és un “encantament”:

Durant el procés de seducció no som el nostre “jo normal”.

Realitzem la nostra presència, representem més d’un paper i amaguem estratègicament les nostres inseguretats i les nostres pors.

Sota aquest encanteri la persona seduïda pot veure’s transportada fora del món del treball i de la responsabilitat, mantenir aquesta excitació en el temps tant com puguem eleva la tensió, estimulant l’emoció per compartir una bella història.

Amb el temps serà gairebé inevitable que sorgeixi “el desencís”.

A l’alliberament de tensió li passa un descens d’excitació i energia que es pot veure en nosaltres o en la víctima encara que el que està passant sigui completament natural.

Si això passés ens tocaria ocupar-nos de la realitat i no de la fantasia amb tàctiques per evitar aquest efecte secundari:

Combatent la inèrcia: Per desencantar les víctimes n’hi ha prou que sentin que cada vegada un s’esforça menys.

Centrem-hi la nostra atenció combatent la tendència a deixar que les coses acabin en rutina i en comoditat.

Només l’estratègia i l’esforç venceran la inèrcia.

Conservant el misteri: La familiaritat és la mort de la seducció.

La realitat no és seductora i sense una mica d’incògnita es dissol la tensió eròtica.

Mantinguem algun racó fosc, utilitzem algunes absències per esquerdar l’aferrament…

Mantenint la frivolitat: La seducció és un joc, no un assumpte de vida o mort. Hem d’evitar controlar l’altra persona amb sermons i queixes i mantenir una actitud jovial amb petits trucs per complaure-la i delectar-la indulgentment.

Mai no hem d’intentar canviar la persona desitjada sinó induir que segueixi la nostra guia.

Quan el final és inevitable:

Quan ens sentim desencantats i sapiguem que ja no hi ha res, el millor és posar punt i final sense demanar una disculpa però si amb afecte i respecte. Una separació ràpida sol ser més ràpida de superar, que esperar que es consumeixi la relació i ens resulti incomoda.

No continuem mai per una falsa llàstima. És més compassiu fer una ruptura a temps.