Reconéixer l’antiseducció

L’origen de l’antiseductor és la inseguretat. Viuen abstrets al seu món, tancats completament per les seves angoixes, les seves necessitats contínues d’afecte o la seva manca de naturalitat.

Interpreten la més lleu ambigüitat per part nostra com un desaire i de seguida entren en conflicte amb ells mateixos, i per tant, amb el món.

Prenen qualsevol excusa com a traïció i poden atrapar-te en una relació molt poc satisfactòria.

Els antiseductors no solen agradar, però per desgràcia molts no es reconeixen a primera vista. Per això és crucial reconèixer no només les qualitats antiseductores dels altres, sinó també les nostres.

Tots som un compendi de factors psicològics i culturals que poden forjar un antiseductor encara que sigui parcialment.

Signes d’antiseductor/a:

EL/La Brut/a: Només tenen temps per al seu propi plaer, mai per al nostre. Els bruts ens ofenen amb el seu egoisme i la seva falta de paciència.

Sota aquest egoisme hi ha un sentiment d’inferioritat que els tortura i si se’ls menysprea o se’ls fa esperar reaccionen d’una manera inesperada o exagerada.

El/la Agobiante:

Pateix un buit intern tan profund que fa que sigui impossible deslliurar-nos-en sense un trauma. Reconeixerem un angoixant per la rapidesa amb què ens adora. Sempre es tracta d’idealitzar l’estimat, però el veritable amor triga a desenvolupar-se.

Ells s’aferra a nosaltres fins que ens veiem obligats a retirar-nos ia partir de llavors ens sufoquen amb la culpa.

Una altra variant de l’aclaparador/a és el rebombori, aquell que ens imita servilment fins que és incapaç fins i tot de tenir idees pròpies o d’estar en desacord en algun tema amb nosaltres.

El/la moralista:

Tenen idees fixes rígides i tracta que ens pleguem a les normes. Volen canviar-nos, fer-nos millors, i no paren de jutjar-nos i criticar-nos.

Són incapaços d’adaptar-se i fer gaudir la gent del seu voltant perquè en realitat les seves idees morals emmascaren un desig de dominar els que l’envolten.

El/la garrepa/a:

Posseeix el tret més antiseductor de tots i no hi podem cedir. La garreperia delata un problema més enllà dels diners, és una limitació en el caràcter, que va més enllà de la persona i que li impedeix assumir un risc. Els garrepes no s’adonen que tenen un problema sinó que penses que quan estan donant unes poques engrunes estan sent esplèndidament generosos. En canvi, donar massa també pot ser antiseductor perquè pot resultar una actitud de desesperació.

El/la patós/a:

És inquiet i cohibit i resulta maldestre no perquè pensi en nosaltres, sinó perquè pensa en ell mateix, preocupant-se de la seva aparença o per les conseqüències que puguin tenir per a ell el seu intent de conquerir-nos.

Si arriben a seduir-nos, també ho fan malbé. Els patosos no tenen sentit de l’oportunitat, i encara que seria divertit educar-los, passada certa edat, és probable que ja resultin un cas perdut o els posem en una situació d’estrès emocional.

El/la fanfarró/a:

Parla massa i sobretot de si mateix. Les paraules són importants i tenen lloc, però massa xerrada trenca l’encant.

Ells no fan servir les mirades, ni els gestos, ni els reclams físics. Si interrompem a un fanfarró a la seva oratòria només li donarem més ales a la seva fanfarroneria o prepotència.

El/la susceptible:

És procliu a les queixes i al ploriqueig i podem llegir el ressentiment als seus ulls. És massa sensible, però no cap a nosaltres sinó cap al seu propi ego. Escolten les nostres paraules i accions a la recerca de desdeny cap a la seva vanitat.

Si us gastem una broma, serà incapaç de riure’s d’ell mateix, us és impossible entendre-la o acceptar-la .

Són a més de pesats/des, molt perillosos/es doncs utilitzen aquesta imatge per manipular i desacreditar qualsevol que ells/es sentin que els menyspreen, les seves sensacions solen estan molt unides a l’enveja reprimida, ja que en no poder emular o obtenir el desitjat es converteix en insana.

El/la groller/a:

Són indiscrets i fan qualsevol cosa en públic. Li tenen sense cura els detalls en la seva aparença personal (la seva roba, detalls…) així com en els seus actes i paraules, poques vegades coincideixen amb els nostres gustos i no tenen sentit de l’oportunitat, no sap controlar-se i es mouen per impulsos. Avui dia es poden confondre amb la imatge tipus passota, però la diferència és que el passota no utilitza la crueltat en el seu comportament.

«Com evitar un antiseductor»

Si ens trobem amb algun personatge amb les atributs ja esmentem i fugir és la nostra urgència, podem simular les qualitats de qualsevol altre antiseductor/aa manera de contraguerrilla, com…vestir contra el gust d’una altra persona…sermonejar, parlar molt (especialment d’un mateix), no parar atenció al detall, angoixar…i així successivament… excepte amb el tipus… excepte amb el .

En aquest cas, és millor assentir amb el cap, simular estar d’acord amb tot i després buscar una excusa per tallar la conversa d’improvís davant d’una urgència imperiosa.

La millor manera d’evitar embolicar-se amb els antiseductors és reconèixer-los immediatament i defugir-los encara que és freqüent confondre’ls.

Les relacions amb aquest tipus de persones són doloroses i costa sortir-ne.

No ens hem d’enfadar perquè això només servirà per alimentar o exacerbar les seves qualitats antiseductores.

És millor actuar d’una manera distant i indiferent sense prestar-los atenció per fer-los veure com ens importen poc.

Un altre dels antídots contra un antiseductor/a és comportar-nos de la mateixa manera que ells perquè fugin de nosaltres la mateixa forma.