La infidelitat cerca emoció

La infidelitat és una cosa que homes i dones solen percebre de manera diferent: per als homes la infidelitat més important és la sexual i per a les dones l’emocional.

Segons estudis, el 44% de les dones infidels ho fan perquè se senten atretes per l’altra persona, mentre que el 33% ho fan per sentir-se desitjades. Als homes es tracta d’una qüestió de sexe: el 48% diu que ho va fer perquè volia “més sexe” i el 47% perquè volia més varietat. Les dificultats que tenen les parelles avui dia per delimitar el que és permissible a l’hora de negociar els límits, són la proliferació de tecnologia per la satisfacció immediata que obtenim de les interaccions a les xarxes socials es pugui concebre com una mena de perpetu flirteig virtual, i que en algunes ocasions pot traspassar els límits del que és aconsellable.

L’estàndard no és universal:

Hi ha per a qui un furtiu petó no és més que una relliscada casual i permissible; o també per a qui un missatge que conclou amb una emoticona de gest de complicitat és senyal inequívoc que s’han traspassat els límits. El que sí que semblem tenir clar segons les enquestes és que som molt menys permissius amb allò dels altres que amb nosaltres mateixos.

Diferents reaccions es posen en marxa a partir del descobriment d’una infidelitat, com ara la negació, el rebuig, la fúria, o la simple indiferència.

Podem pensar que aquest descobriment seria el final d’una relació, però finalment moltes vegades quan passa, s’opta per donar una segona oportunitat a l’altra persona.

Altres persones es mostren completament segures que qualsevol pot tenir una relliscada i no obstant això quan això passa, causa tal impacte que totes les idees preconcebudes se’n van en orris.

A les parelles on la infidelitat ha portat a la ruptura, encara que sigui momentàniament, la idea de suposar que la parella ha decidit experimentar amb una altra persona les seves fantasies i desitjos esdevé una amenaça constant. Aquesta ansietat per “la traïció” reflecteix un pobre concepte de valor i amor propi, per la qual cosa la baixa autoestima i la pèrdua de confiança i seguretat en si mateixos/es poden induir a un sentiment d’autodestrucció.

Les dures regles sobre allò que “es pot i no es pot fer” és el que paradoxalment crea situacions més procliu per ser infidels.

Es donen contínues situacions contraposades a les parelles modernes, des de permetre certes actituds perquè no s’ha debatut sobre els límits, o al contrari l’excessiu control que pot suposar un jou asfixiant.

Les reaccions que comporten un excés de gelosia o dubtes diuen més de la inseguretat de qui les planteja que de la realitat d’una infidelitat o no. Per això, la paranoia respecte al comportament infidel de l’altra persona, ha de ser sufocada o serà fatal.

Si no coneixem allò que l’altra persona pot prendre com a infidelitat, no és possible comprendre la naturalesa de la infidelitat no com una traïció o com una manca d’amor a la parella, que es dóna en pocs casos; sinó com una enyorança d’emocions a la relació de parella, que s’intenta tornar a trobar amb altres persones. Per això, les infidelitats més habituals es produeixen no amb desconeguts, sinó amb gent propera als cercles de la parella: feina, amics, família…

La infidelitat com a fugida

Enamorament no és igual a amor:

Quan l’amor comença a madurar, hi ha el risc de trobar un forat, cosa que no és possible omplir. La sensació que al principi generava l’atracció i el misteri dels enamorats s’han tornat conegudes per a tots dos i redueix la intensitat del desig per a tots dos.

Por al compromís:

La por al compromís i la responsabilitat que comporta fer un pas més en la relació, resulta en alguns casos un abisme de dubtes. Qui comet la infidelitat moltes vegades se sent atrapat i sense sortida, per la qual cosa una alternativa per desprendre’s de la parella que li demana compromís, es dóna a partir de posseir una persona que no li impliqui un vincle amorós.

Avorriment :

Les parelles solen entrar a una etapa de monotonia i rutina referint-se a aquest moment com a “amor per costum”. No només és la convivència el que es veu en conflicte, sinó també allò sexual i allò eròtic. La parella perd l’espurna a la relació i busca experiències que revifen l’emoció i el desig.

Soledat:

Aquest és un sentiment que no totes les persones aconsegueixen manejar. En una relació es manifesta a partir del desinterès, el desaferrament i la manca d’atenció d’un sobre l’altre; el qui se sent abandonat cerca fora de la relació qui satisfaci la seva necessitat d’atenció.

Narcisisme:

Hi ha persones que basen la relació en el poder i el control: el poder es distingeix pròpiament per la grandiositat i egocentrisme de qui desitja posseir absolutament la parella com un ésser sense voluntat o criteri propi, arribant a ser infidel pel reconeixement de l’elogi de si mateix/a, fent-li sentir a la parella que és capaç de fer-lo malbé/ai estimar-lo/a irreversible a perdre-ho tot.

En el futur la infidelitat no existirà, però les parelles duraran menys:

Cada dia el concepte de parella és més un complement a la vida sentimental i no la base del futur social, hi hagi fills o no, la societat vol donar-se l’oportunitat de dirigir el seu propi camí, acompanyats en parella o no.

Tenint en compte que tots som cada dia més individuals incloses les famílies (pares, avis, etc..), i que el valor que donem als nostres sentiments i necessitats és més exigent que fa cinquanta anys, és difícil mantenir les mateixes pautes de comportament o costums del passat, sense que entrem en conflicte en la convivència.

Avui dia la dona desitja no només ser la propietària de la cuina de casa o les tertúlies a la parròquia, sinó desenvolupar una feina on pugui pujar, mostrar les seves opinions i gustos en tot allò que l’envolta sense cap mena de dubte. Alhora, desitja un home que els proporcioni la seguretat d’un futur còmode i estable per a elles i els fills, sense que això comporti una submissió als criteris de la seva parella.

D’altra banda, els homes d’avui volen una dona sensible, femenina i educada que sàpiga expressar-se en el seu entorn, que sàpiga adaptar-se als seus gustos i que coincideixi amb els seus desitjos futurs. Al mateix temps que sigui autosuficient a la feina i que tingui una cultura moderna sobre les relacions de parella. I això té a veure amb el concepte de les relacions sexuals, com una cosa no només necessària per a la procreació sinó com una forma de divertir-se i compartir emocions noves que enriqueixen la parella.

Si comparem els desitjos d’homes i dones, ens porten a la conclusió que tots desitgem trobar un paradís a la parella per no dir un clon. Difícilment hi ha una parella a la carta i és aquest ajustament que s’ha de donar per reconciliar els desitjos de tots dos, on sorgeixen problemàtiques que l’amor per si sol pot llimar però no salvar.

Depenent de l’abrupte dels canvis socials l’adaptabilitat a la parella es donarà amb més o menys frecs, però si hi ha alguna cosa vital que ens anuncien els nous temps, tenir parella és una qüestió d’esforç mutu i sobretot cap dependència psicològica o econòmica. L’amor fidel existeix mentre hi hagi atracció, admiració, respecte i comprensió.