Margarida Xirgú

El 1902 debuta al Saló Asiàtic de Barcelona a l’obra «Lo nuvi», de José Feliú i Codina. El 1903 a l’Ateneu actua a Don Álvaro o la força del destí d’Àngel de Saavedra. El 1905 comença a col·laborar amb «Gent Nova» de Badalona.

Va debutar professionalment amb la Companyia de Josep Santpere i el novembre de 1906 és contractada per primera vegada pel Teatre Romea de Barcelona al paper de Blanca a l’obra Mar i Cel, d’Àngel Guimerà. El 1910 va formar la seva pròpia companyia, i va estrenar, entre d’altres, les obres Andrònica i La reina jove al Teatre Romea de Barcelona, ​​que li va donar un gran prestigi a l’escena catalana.

Entre 1909 i 1916 va protagonitzar algunes pel·lícules, però no tornaria a reaparèixer al cel·luloide fins al 1938 amb la pel·lícula argentina “Bodas de sangre” escrita per García Lorca.

El seu debut a Madrid va ser el 1914 al Teatre Espanyol on interpreto obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele D’Annunzio, Alejandro Casona (La sirena varada, 1934). El 1933 va actuar al Teatre romà de Mèrida i va començar el Festival de Teatre Clàssic d’Extremadura. .

Amb vint-i-dos anys es va atrevir a representar Salomé d’Oscar Wilde, homosexual reconegut de l’època.

A l’obra Margarita va ballar la dansa dels set vels amb el ventre nu i encara que per als senyors, l’espectacle va ser tot un gust, hi va haver un escàndol majúscul.

L’obra, l’autor i l’actriu van ser tractats d’impúdics i l’espectacle va ser retirat del cartell.

Però Xirgu no es va fer enrere i va seguir amb altres obres, orgullosa i obstinada, escandalitzant les burgeses espantadisses.

Però sobretot va protagonitzar gairebé totes les obres importants del poeta Federico García Lorca de la qual va dir que era el seu fetitxe, el 1927 Mariana Pineda, amb decorats de Salvador Dalí; el 1930 “La sabatera Prodigiosa”, el 1934 “Yerma”, el 1935 “ Donya Rosita la Soltera” o “El llenguatge de les flors” i la reestrena amb escenografia de Cavaller de “Noces de sang”.

Autor i actriu-musa van crear una intensa amistat i una actitud còmplice cap a la societat que els aplaudia i els repudiava depenent de la seva audàcia en la transgressió dels costums.

Mor el seu marit a l’Havana el 1936, poc abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, i comença una gira per Amèrica del Sud amb obres de García Lorca.

S’exilià el 1939 amb la victòria franquista, vivint a Argentina, Xile i finalment Uruguai, representant obres d’autors espanyols. Tornarà a casar-se el 1941 amb el seu amic Miquel Ortín.

El 1945 va estrenar al Teatre Avinguda de Buenos Aires l’últim drama de Llorca, La casa de Bernarda Alba.

Va actuar i dirigir a la Comèdia Nacional d’Uruguai al Teatre Solís de Montevideo on va obtenir el càrrec de directora de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic el 1949 (que porta el seu nom). Amb ella es van formar actors de la talla d’Amelia de la Torre, Cándida Losada, Enrique Diosdado, Alberto Closas i Sancho Gracia. Va obtenir la nacionalitat uruguaiana i va romandre en aquest país durant els seus últims vint anys de vida.

El 1988, dinou anys després de la seva mort, la Generalitat de Catalunya va reclamar la repatriació de les seves restes mortals, que descansen al seu lloc de naixement actualment.

Des del 1973 s’atorga en honor seu, el Premi Margarida Xirgú a la millor interpretació femenina de la temporada teatral barcelonina. El premi es lliura a la seva ciutat natal, Molins de Rei.

El compositor argentí Osvaldo Golijov es va inspirar en la gira de Margarita Xirgu per a la seva òpera de cambra “Ainadamar” el 2004.