La solitud no mossega

La solitud té molts significats…per a algunes persones significa depressió o aïllament…fugir d’alguna cosa o d’algú…però una cosa en comú és que és una de les pors més freqüents en els éssers humans.

La solitud se la relaciona amb alguna cosa negativa o vivències desagradables, quan reflecteix el nostre propi buit, però la realitat pot arribar a ser molt diferent, si et dónes l’oportunitat de veure la solitud amb altres ulls, t’hi reconeixeràs sense por, acceptant-te i coneixent-te.

La solitud pot esdevenir un espai privat on la nostra veu interior ens ajuda a entendre ia assumir allò que som, allò que desitgem i allò que podem ser, igualment a entendre el món que ens envolta.

Beneficis de la soledat:

La solitud et pot ajudar a trobar el teu “jo intern” perquè et dóna l’oportunitat no només de trobar-te amb tu mateix/a, sinó de créixer interiorment.

Per començar a veure la cara amable de la solitud hem de considerar-la com un espai per aprendre a buscar un equilibri interior en el qual podem arribar a conèixer-nos molt millor a nosaltres mateixos, de fet diversos estudis realitzats constaten que el cervell treballa de manera més adequada quan es troba sol i la capacitat de concentració augmenta significativament.

Ens ajuda a la llibertat d’expressió i de decisió. Moltes vegades la convivència ens porta a prendre decisions condicionades pel que fa al que opina la majoria.

Abans de prendre qualsevol decisió regala’t cinc minuts tot sol i analitza a consciència i en perspectiva tot el que passa al teu voltant perquè la teva decisió sigui presa només i únicament per tu, no per l’opinió d’un tercer.

Oblidar el propi “jo” posant per davant la família, els fills, la feina, els amics…, ens pot portar a una dinàmica semiautomàtica d’oblidar les nostres pròpies necessitats i com a conseqüència a sentir-nos incòmodes amb nosaltres mateixos…

Si ets capaç de buscar un moment tot sol amb tu mateix pot arribar a ser un moment especial , no posis excuses ni pretextos per ajornar-lo, vés a la recerca de la solitud … d’aquest espai i imposa’l o imposa’l … veuràs que certes coses a la teva vida comencen a canviar quan et regales un petit espai…

La cara amarga de la soledat:

Què passa quan arriba la solitud sense buscar-la?

Aquest tipus de solitud és una etapa que tot ésser humà ha experimentat en algun moment de la seva vida, provoca rebuig i por per l’estrès emocional que ens produeix enfrontar-se al fet d’estar sol/a.

La por a la soledat se’ns transmet des de la infantesa, on se’ns va inculcant subconscientment la idea que “si et portes malament, et quedaràs sol/a”.

D’aquesta manera, quan ens toca experimentar aquest estat, és molt més difícil estar preparats per enfrontar la solitud amb les seves emocions i conseqüències.

Si mires de cara a la solitud i li dius que no tens por, perquè ella ets tu i tu ella. L’equilibri teu serà la vostra quietud i alhora la vostra quietud serà el vostre equilibri, al marge de com sigui la vostra realitat.

Potser llavors resolguis incògnites, entenent que el sentiment de solitud com a abandó o decepció el creguis tu amb les teves pors o decepcions, però la solitud pot ser una amiga amb la qual congenies perfectament, només que aquesta solitud no viu de pessimisme sinó d’esperança, força i coneixement.

No és el mateix estar sol, que sentir-se sol

Estar sol/a sigui per pròpia voluntat o per circumstàncies pot ser un trànsit més o menys llarg, buscant o entenent allò que desitgem o necessitem, convertint-se en una pausa o en una nova forma de concebre’ns.

Sentir la solitud, quan se sent la solitud, la desesperança s’instaura anímicament i ens porta a concebre allò que ens envolta com una cosa agressiva. Les solucions per a aquest sentiment temut i insofrible solen estar en els nostres propis conceptes i difícilment se superarà sense posar en dubte les nostres bases.

Conèixer-nos a nosaltres mateixos ens dóna autosuficiència, doncs aprens de la teva pròpia experiència, assumint la responsabilitat de les decisions pròpies. Això es tradueix en una major seguretat en nosaltres mateixos pel que importa molt menys l’opinió de les altres persones, alliberant-nos de càrregues mentals i emocionals fent del nostre criteri alguna cosa personal i meditat. Sentir-se només estant acompanyats és apreciat pel teu entorn familiar, sentimental o laboral. Lluitar contra aquest sentiment o situació sol portar grans canvis que espanten més que la pròpia soledat, per la qual cosa quan la situació es faci asfixiant, explotarà, el problema és qui, un mateix o els altres.

Si la sensació de solitud t’envaeix sense que detectis el motiu del perquè ……..

-Aprofita els teus moments tot sol per trobar-te amb tu mateix/a …Practica la meditació en temps curts i intervals de cinc a deu minuts. Tanca els ulls per un moment, respira profundament i transportar-te cap al teu interior, centra’t en les teves il·lusions i metes, reflexiona sobre la teva vida i mira la part positiva de les coses.

-Si estàs passant per una mala etapa pots de treure profit de la teva vida social, visita amics o familiars que t’aportin punts de vista positius i t’ajudin a riure i compartir bons moments fent activitats que t’il·lusionin i t’aportin benestar, no és només una qüestió de distreure’t, sinó de gaudir de noves oportunitats que et poden obrir nous.

En l’amor triar la soledat no és igual que no tenir parella o vida social:

Per poder tenir una parella, primer t’has de conèixer a tu mateix i saber realment el que estàs buscant i per què.

El fet d’estar sol/a et dóna l’oportunitat d’observar-te a tu mateix i conèixer-te per tenir en un futur una vida plena i decidir si vols una parella, ara, més endavant o potser mai.

No només hi ha d’haver una persona especial a la vida i més important és triar qui és especial i qui no, hi pot haver algú especial com un amic, un germà/a, la teva família, grups d’amics i no necessàriament algú romànticament important.

-El clixé que un solter/a viuen plorant amb amargor la seva soledat per haver perdut l’amor de la seva vida és totalment erroni, la realitat és que una persona soltera pot ser realment feliç i reeixida sense cap mena de problema o mancances.

Avui dia ja no se’ls anomena solters/es, si no «singles» defensen que és una forma de viure, en què la solitud no és una forma negativa sinó una necessitat de disposar del seu espai personal, sense renunciar a gaudir de la seva vida social o amb una parella momentània o definitiva.