L’energia sexual al Tantra
30 de juny de 2026
Cyber belleses
30 de juny de 2026
La gelosia és una resposta emocional complexa i pertorbadora que apareix quan percebem que podem perdre alguna cosa que sentim pròpia i necessària…
No només es produeixen cap a la parella… només cal sentir que ja no es té l’exclusivitat que correspon… o simplement espanta perdre la posició de ser l’únic centre d’atencions i floretes… però el que es tem molt més és perdre l’exclusivitat sexual.
Per a molts és inevitable quan estimen, sentir-los, ja que l’ansietat que produeixen són una manera més d’incentivar el desig.
El problema és quan se senten d’una manera reiterada i tortuosa, ja que inevitablement el que al seu dia era un amaniment, en la passió es converteix en ansietat en estar sempre en dubte, amb la qual cosa la fi de tota la màgia del desig s’acaba. El gelós és un còctel de sensacions d’enuig, tristesa i ansietat, pel qual tots hem passat alguna vegada. La gelosia en parella poden arribar a ser un greu problema que fa patir a qui el pateix ia la persona que segons ells els infongui.
De vegades es converteixen en un trastorn psíquic, quan l’agressivitat verbal o física es viu com una rutina recurrent.
El camuflatge de la gelosia
La gelosia és un clar símptoma d’inseguretat i baixa autoestima.
Com més insegur se sent un, més pors apareixen. La millor manera d’evitar-ho és sens dubte començant a confiar en un mateix. A la pràctica, una persona gelosa tem que la seva parella conegui altres persones perquè sent que la majoria són millors que ell o ella i l’espanta que un altre/a ho descobreixi. aquesta por es basa en la idea de no merèixer qui està al seu costat i la sospita que tard o d’hora el deixarà perquè es cansés.
Una altra rutina d’una persona gelós és buscar algú que li digui que tenen la raó, desacreditant la parella per pressionar-la i que li digui la veritat del que està passant, iniciant un cercle viciós de càstig/autocàstig.
Quan la gelosia és un trastorn patològic…la celotípia…
La crida gelosia patològica o «celotípia» és un trastorn greu que té com a base la gelosia compulsiva i que pot arribar a provocar quadres psicòtics, com a deliris (una idea sense argumentació lògica que el subjecte creu com a certa) o al·lucinacions (percepcions que es viuen com a reals, però que no corresponen amb cap fet real).
La vida d’un celotípic gira al voltant de la gelosia; no només hi pensa contínuament, sinó també es comporta en relació amb ells. L’habitual és que la persona amb aquesta patologia estigui buscant contínuament proves que la persona l’enganya, remugant sobre allò que interpreta com a proves inequívoques d’aquest comportament i suposant les diferents formes en què la seva parella pot ser infidel.
Tenen grans deliris on la seva parella els són infidels però no ho poden demostrar.
El tractament de la “celotípia” és molt complex.
La immensa majoria no accepten que tenen un problema. És difícil convèncer algú que el que han sentit com una cosa real només ha passat a la seva ment.
Tot i que al principi no es manifesten amb intensitat, són progressives.
El que crida l’atenció del cas, és que el celotípic no sol trencar amb la parella, tot i estar convençut que li està sent infidel o que aquesta és la seva intenció.
La seva obsessió és destapar l’engany i evitar que es produeixi, així que centra els seus pensaments i les seves accions.
En casos greus, arriben a produir-se agressions verbals i fins i tot físiques cap als suposats amants i fins i tot cap a la pròpia parella.
No oblidem que la gelosia, apareixen com a desencadenants de molts episodis de maltractaments.
El patiment que generen és immens.
El del gelós perquè està convençut que la persona que estima l’enganya, i el de la seva parella que viu sota la sospita constant, controlada/da, qüestionada/da, impotent davant del comportament de l’altre/ai per descomptat, infeliç. La majoria de les parelles acaben trencant les relacions, ja que aquestes, es fan insofribles…
Té cura la celotípia?
En la majoria dels casos, la “celotípia” es considera un trastorn crònic.
Amb el tractament adequat es milloren els símptomes però s’ha de continuar treballant i duent un seguiment de per vida si volem prevenir recaigudes.
En teràpies, el pacient col·labora, i suma a la psicoteràpia, tractaments farmacològics, habitualment antipsicòtics, per intentar eliminar la suspicàcia, el deliri i les al·lucinacions.
No és el mateix la «celotípia» i la gelosia comuna o els petits atacs de por que t’enganyin, ja que hi ha una escala pronunciada entre la més o menys normalitat i la patologia, el que si demostren sempre és que són formes diferents d’emmascarar les nostres inseguretats. .
En dosis moderades…no són la fi del món, fins i tot ajuden a recordar com t’importa molt l’altra persona. encara que l’ideal seria canviar l’egoista i ansiós “t’estimo”, per l’autèntic i plagut “t’estimo”…
