Entrevista a una exescort

Escort Barcelona, ​​xerrem amb una ex.

Ella és una exescort Barcelona, ​​el seu treball a l’hostaleria, és una altra etapa a la seva vida, segons ella no desitja donar el seu antic nom i menys el real, però la seva opinió ens interessa molt, per ser testimoni de l’evolució a la societat que anomenem ja, moderna, a la vida de les escorts amb les seves vivències, necessitats i mancances.

-Em dirigiré a tu com a exescort Barcelona…

Com vas iniciar-te en el tema de les escorts?

Doncs va ser fa molt de temps als anys setanta i alguna cosa, jo era molt jove i les coses no són com ara, tot era molt més submergit… encara que també l’ambient era més light que el que jo veig ara.

Una escort Barcelona ara és diferent.

-Però, a què creus que es deu aquesta evolució i si és positiva o negativa?

«Bé, abans les escorts que estàvem als club, que era l’únic que es permetien, veníem de famílies amb greus problemes econòmics…

Noies que tenien fills sense estar casades…en aquells temps l’avortament i els anticonceptius només era assequible en estrats molt ben endollats, dones abandonades casades i amb fills, i la separació per aquell temps no existia en els estrats més humils…

Podem dir que això de “se’n va anar a buscar tabac i no va tornar” era molt normal…(continua narrant escort Barcelona…)

«Les famílies no podien o era molt difícil assumir els problemes econòmics o de relació que es donaven, i la gent es buscava la vida per un tema de pura subsistència, per descomptat, si algun familiar o veí s’assabentava d’on estaves podies donar-te per repudiada per a la resta dels teus dies, això era gravíssim i la titlla de per viciosa» la teva feina o la teva extreball el drama estava assegurat el perdó o comprensió o canvi era impossible, la mateixa situació si buscaves un altre tipus de feina i algú et reconeixia l’acomiadament era immediat”.

Unes arribaven enganyades amb el rotllo de servir copes i parlar amb el client i altres venien directament sabent què hi havia, però el cert, és que eren moltes escorts les que estàvem als club i s’obria i tancava amb el que l’engany durava com a màxim 1/2 hora.

Els clients en general eren força educats i la relació no era tan directa com ara…es conversava molt, i fàcilment entraves a la vida d’ells i ells a la teva.

Per descomptat la part sexual era dominant… però d’una forma gairebé de galanteig pesant més que de “i tu que em faràs”.

També Espanya estava plena de matrimonis de façana i homes buscant pel·lícules franceses.

Les escorts ens cuidàvem molt… el cabell, la manicura..anàvem a la moda, i havíem de conèixer de cultura en general o de màrqueting com jo dic, però la imatge d’escort vampiresa, és ara, abans el que havies de ser és molt femenina, discreta, educada i clar… maca.

En aquells anys anar al gra…. era de gent inculta i pueblerina, tant per part de les escorts com del client.

Les formes importaven molt.

Hi havia molt el client que venia dues o tres vegades a la setmana simplement per conversar, et convidava a una o dues copetes (d’aquell temps va sortir molta borratxa).

Hi havia sopars, viatges, i no es demanava tantes maneres diferents de fer sexe o no se sabia, era més sensualitat que erotisme.

Però com et dic, tot ha anat evolucionant, jo sóc una exescort Barcelona, ​​però el sexe és una cosa que ja no és un esdeveniment, sinó una manera de relaxar-se, de viure somnis, que la rutina o l’estrès del dia a dia se’ls carreguen.

El sentiment que la vida es viu una vegada i la consciència de la individualitat de cadascú, el que s’anomena el nostre espai, actualment ja no és filosofia com abans.

Els homes i les dones d’avui desitgen viure els seus desitjos comprovant per ells mateixos si els són positius o «no» sense deixar-se influir tant com abans, per les idees de «ben vist o no» «pecaminós o no».

Per descomptat crec que en el tema de les escorts es fiquen a opinar «to quisqui», adaptant enquestes, estudis etc…a la seva conveniència o creences,, quan mai han estat escorts!, fan discursos de com portar aquest tema basant-se en criteris esbiaixats, buscant sempre al costat més marginal i els casos on hi ha abús i violència…

Les escorts que estan perquè ho decideixen elles, sense que ningú les convenci, elles sempre les camuflen amb situacions de misèria, però també hi ha una gran majoria que ho fa com una manera de guanyar uns bons diners i canalitzar un futur millor, sense pressions de cap mena…

Mostrar el que és bo a més del que és dolent, els fa por, ja podrien titllar-los de fomentar aquest tema, i defensar aquest tema no et fa gaires amics.

Aquest tema no es coneix per cinquanta històries que t’expliquin, és un tema on és molt fàcil buscar les situacions poc normals o escandaloses però es parla molt poc del que és positiu, que també passa, i t’asseguro que en més proporció que el que és negatiu.

Es tracta a l’escort, com a pobres dones forçades o com a abduïda, estúpida o sense concepte de dignitat o cultura, que comet la bogeria (ja no diuen pecat) de fer aquest ofici, doncs jo conec molta gent que no és escort i la seva dignitat, coeficient intel·lectual no és de roba personal algú.

Generalment a aquesta forma tan educada de qualificar el que no és delictiu, se l’anomena drets de l’individu a ser el mateix, però segons sembla si et dediques a cobrar per fer sexe és de descerebrades o desesperades i és aquesta forma de veure les escorts, el que més les fa patir, perquè es veuen obligades a portar una doble vida per no ser socialment de tot tipus de nivell tant econòmic com intel·lectual, això no és una forma digna de viure o subsistir.

Jo penso que si això és així tampoc és digne cobrar per curar malalts, cobrar l’aigua, el pa, les llenties el blat de moro, etc…

Al capdavall també són necessitats bàsiques que l’ésser humà té des que neix i que pel mateix motiu que es considera pecaminós o il·legal que una escort coure per satisfer el sexe cobrant no sé per què no s’il·legalitza també la resta.

Com en tot si hi ha una part fosca, però no més que a la medicina, l’església, els advocats, etc…. l’única diferència és que totes aquestes professions tenen els seus drets, obligacions i responsabilitats el tema de les escorts no hi ha forma.

S’ha legalitzat i legislat el divorci, l’avortament, el matrimoni de gais i lesbianes, però les escorts encara estan a la foscor, segueix sent un estigma, perquè només es veu la part negativa d’aquest ofici, el sexe és per a molta gent encara una mica brut, pecaminós o pura espiritualitat.

L’ésser humà a través de la ciència ha explicat que és normal tal o quin comportament, la medicina ha millorat la nostra salut mental i física, la democràcia ens ha donat el dret de poder decidir lliurement el que desitgem, però el sexe que és una cosa que tots tenim, practiquem i sentim cadascú amb l’assiduïtat que pot o vol, segueix sent restringit i penalitzat en molts països com si fos un abisme.

Per ser admès com una persona de bé has de complir unes formes determinades de practicar-lo, però Europa, que és el paradigma de les llibertats, l’únic problema és que cobris.

A països com Alemanya, Holanda, que no són països precisament tercer nudistes, si ho tenen legalitzat.

Catalunya ha tractat de regular aquesta situació davant del caos que hi havia i que hi ha, ha regulat una part d’aquests negocis, però la clandestinitat segueix apareixent fins i tot als diaris, de manera que els locals amb llicència han de tenir totes les mesures legals de tota mena al dia i els pisos i locals il·legals, no pel que hi ha un desconcert i situacions que no s’entenen, però almenys, han tingut en compte.

Suposo que en el futur les normes siguin per a tots els que vulguin estar en aquest tema si no això serà tapar forats a un colador.

Si estigués regulat, com ho està qualsevol altre tipus d’activitat, el bo seguiria passant i el dolent es podria combatre amb més facilitat i els temes tan terribles d’abusos i situacions de desprotecció, que es donen i que veiem tan explícitament, carreteres, cantons i pisos sense condicions higièniques serien mínims.

En fi, crec que la ceguesa en segons quins temes, els va bé a molt pocs i malament a moltes, fins i tot quan les escorts han demanat els seus drets com qualsevol altre col·lectiu, es fa d’aquesta manifestació (amb màscares incloses) una mica jocós com del “que faltava”, és molt trist que encara hi hagi gent que per demanar els seus drets hagin de camuflar-se, que sense que hagin de ser a mida de ningú, si avanci en adaptar aquesta realitat als temps moderns.

El tema és que arribarem a dominar la teoria quàntica i encara les escorts segueixen sent ignorades com una casta de pàries a amagar o extingir, quan simplement amb sentir-les (i no només quatre les tenen per tot arreu) amb una ment madura i equànime s’arreglarien la majoria de problemes que viuen.

Les escorts no desitgen problemes, o escàndols volen fer la seva feina, que elles sense pressions decideixen amb drets i condicions i sortir d’una vegada dels abusos de la il·legalitat.

Però bé, també passa amb les fosses Marianes, no tenen interès a saber què passa aquí i se’n van a l’espai infinit, que segur que ens dóna a tots millor càlida de vida però és clar d’aquí fa cent anys.

Bé, exescort Barcelona, ​​no ha calgut que et pregunti, s’acabi el berenar i espero que es facin realitat tots els canvis que necessita aquest món o submón i que tu ho vegis… ha estat tot un plaer el teu testimoni.