Els problemes de les amants

Per a les “Amants” la seva relació prohibida és una espera amb “les mans lligades”.

Necessiten nervis d’acer i grans dosis de paciència. Esperant… la propera trucada, una nova trobada, una postal des del lloc de vacances, un whattsap, un e-mail, que arribin temps millors…i fins i tot un futur en comú…

Tots necessitem expressar pensaments, ser escoltats i estimulats; a més de comunicar-nos amb el nostre entorn, parlar, escoltar, discutir i també tenir la possibilitat de donar o buscar un consell.

L’aïllament social amenaça l’amant, l’eterna espera i el distanciament amb el medi fan que el seu món d’experiències es vegi reduït a la pròpia persona, al jo.

Les Amants porten una doble vida amb emocions i canvis que els agradaria parlar lliurement i sincerament amb els altres però no poden i això els ocasiona moltíssima ansietat.

Els turmenten moltíssimes preguntes que no gosen formular a ningú, sentiments que creuen sentir sense dret, que els fan feliços i els martiritzen alhora.

El fet d’haver de guardar silenci sobre els sentiments provoca sovint que l’amant se sent asfixiada en la pròpia relació, a més d’insegura de si mateixa, de les seves amistats i del seu company, sobretot si no tenen família o amistats disposats a ser comprensius ia escoltar.

La «Eterna Amant»:

Les «Amants madures», volen comprometre’s però alhora, tenen, sovint, una gran por a les conseqüències de la unió.

Aquesta por del compromís i el seu desig de pertinença simultani sol tenir alguna cosa a veure amb un rebuig conscient o inconscient.

De la mateixa manera que la seva dependència assenyala la seva por a la solitud, la seva necessitat de distància és una mostra de la mateixa por davant d’una proximitat massa estreta, ja que com més s’obre a una persona, més exposada està a ser ferida.

L’Amant, en general, no és incapaç de comprometre’s, si més no, sent recel per diverses raons davant el compromís afectiu.

Amb l’home casat dóna mostres d’una capacitat extrema de comprometre’s que pot arribar a la dependència, però ni la seva necessitat de suport marcada són “normals”, ni tampoc la seva marcada necessitat de llibertat.

També hem d’assenyalar que aquest fenomen no forma part de casos aïllats, ni d’un problema individual, de fet a moltes societats occidentals, un de cada tres matrimonis es trenca a causa de la incapacitat de comprometre’s afectivament.

La incapacitat de comprometre’s és una autodefensa conscient/inconscient davant la pèrdua de la seva identitat com a dona segura i independent.

El conflicte interior entre ser dona i ésser lliure li impedeix comprometre’s i caure en la imprudència on el perill és imminent…

Aquestes dones no troben lhome adequat perquè realment no el busquen!

L’arrel de tots els mals es troba com hem dit abans, a la primera infància i és la que ofereix l’explicació corresponent a qualsevol variant de problemes de compromís. Vegem-ne alguns exemples:

-La princesa: La nena predilecta del pare. En conseqüència, els homes normals són massa banals per a ella… mala sort!!

-La samaritana: Va tenir un pare molt sensible, en conseqüència…sent la crida de donar suport moral als fràgils i fracassats.

-La fillastra: Sempre va tenir la sensació de sentir-se menyspreada, i tampoc no va aprendre a dir que no. Es va acontentar amb el segon lloc i canvia d’estatus en comptes de canviar d’home.

La problemàtica de l’“eterna Amant”, és un cercle viciós que sembla empènyer certes dones a homes inabastables com una necessitat íntima o un imperatiu secret. La causa d’això és que aquest tipus de dones no han après cap altre paper que el de rivals de la seva mare des de la infància i han lluitat per aconseguir el favor del seu pare.

Pot ser que tot això tingui un nucli de veritat o que l’inconscient realment passi males jugades, però a qualsevol amant que escolti aquesta teoria se li posaran els pèls de punta només preguntant-li si realment vol compartir l’home estimat amb una altra dona.

La «Amant» i la seva «home-droga»:

Molt sovint, l’“Amant-addicta” troba en l’amic casat, a algú capaç d’oferir-li gran part del que ella troben a faltar tantíssim: un indulgent oient , la satisfacció de ser desitjada i estimada amb tendresa o passió …les carícies físiques i espirituals.

Però si ho contemplem d’una manera objectiva, després de la majoria d’aquestes relacions s’amaga la creença “en l’amor veritable” i no pas en el “veritable amor”. A través de comentaris de diferents amants, sorgeix la impressió que hi ha principalment dos factors que actuen d’una manera molt contundent i que els fa mantenir aquesta unió:

La sensació primària de pertinença:

Les mancances de tipus emocional, intel·lectual i/o físic.

Elles acaben perdent la seva identitat per fondre’s amb “ell”. Ells, ja té limitacions a casa i no es pot permetre fusions daquest tipus.

És llavors quan la “Una altra”, pot començar a dependre emocionalment de “ell”, com una addicció difícil de superar.

La dependència… un parany…

La dependència se n’aprèn, no és una conseqüència genètica.

Podem dir, doncs, que els orígens de la dependència remeten a la més tendra infància…! com gairebé tot!

El temor aclaparador davant l’aïllament i la soledat, empeny aquestes dones a l’amor…per sentir seguretat a través d’aquestes persones que creuen estimar. Tendeixen a subordinar-se als altres ia fer-se’n dependents, utilitzant la seva energia en la recerca de l’amor, protecció i ajuda d’allò que els resulta amenaçador i que en la majoria de casos són les seves pròpies pors i angoixes internes davant del món.

Podem dir també que una de les causes de la dependència i l’origen és l’educació.

És el drama de generacions de dones i homes, que des de petits/us van ser educats per sentir satisfacció només de manera indirecta.

És a dir, no s’alegren del seu èxit, sinó de l’elogi que gràcies al seu èxit han estat capaços de collir, dit d’una altra manera, més important que la satisfacció pròpia i que les coses siguin del seu gust, és la ressonància aconseguida a través d’això.

L’inconscient prevé contra la independència = perill, pèrdua de l’amor o abandó, amb la qual cosa les “Altres” prefereixen romandre a l’ombra i esdevenir el perfecte exemple de “la bella dorment” que espera i espera, abans d’exposar-se a la por amenaçadora a què la pot exposar lluitar pels seus objectius.

Plantejant un canvi:

Posar punt final a una situació no condueix automàticament a la separació de la parella estimada.

L’objectiu primordial hauria de ser, al principi, aprendre a prendre les regnes de la seva pròpia vida.

Significa renunciar a aquesta actitud passiva o afligida. Per això, cal salvar obstacles com no continuar sent dependent i reflexionar per canviar la frustració per opcions més positives.

Quan una dona gaudeix de la seva “home droga” se sent eufòrica, si la priva de la seva “droga” es deprimeix i pot arribar a reaccionar de forma agressiva, apàtica o amb problemes d’insomni, però també pot ser que trenqui el cercle viciós de la dependència; o que recaigui una vegada i una altra com una addicta.

La decisió de no seguir en una situació d’anorèxia sentimental passa per voler fer alguna cosa activament i una voluntat positiva de canviar alguna cosa per ella mateixa.

Autosinceritat:

L’objectiu és sincerar-se amb ell mateix i arribar a un punt de vista realista. Ha de tenir clar què és el que vol en realitat i per fer-ho ha de fer un balanç.

Quins són els seus veritables sentiments? Quines sensacions reprimeix? Què el fa patir?, Què el molesta?, Com era abans?, Com és ara? Quines eren les seves esperances.

Assumir la realitat:

Encara que escoltar i aprendre a entendre de vegades sigui dolorós, estar esperant una feliç casualitat com a única finalitat per aconseguir la felicitat és molt més trist.

L’important és no bloquejar-se i buscar el diàleg amb l’amant, podem desxifrar frases que per si soles no són decisives però unes quantes donen pistes de per on van les mentides pietoses.

-“No oblidis que t’estimo”(quan puc)

-“Tinc obligacions a complir”(les meves necessitats són les meves prioritats)

-“Dóna’m temps”(encara no estic segur de tu)

-“No et puc prometre res” (les il·lusions te les fas tu)

-“La meva dona sap molt bé que em té a les mans”(accepto el xantatge)

-“Has de comprendre’m”(no m’exigeixis res)

-”Només amb tu he viscut una cosa així”(estic desorientat, la situació em confon)

-“Busca’t altres amics”(no m’asfixiïs amb el teu amor)

-“Tinc remordiments de consciència respecte a tu”(digues-me que t’agraden les coses tal com estan)

-“La meva dona no em comprèn”(la llibertat que em dóna no és il·limitada)

“tinc dona i fills, no puc divorciar-me tan fàcilment”(el nostre és una aventura incerta)

-“Dir-li la veritat a la meva dona?, de què serviria això?( tranquil·litat, no vull risc)

-“clar que vull la meva dona…ella és la mare dels meus fills…”——- els lligams són més forts que els sentiments

-“oblida’t de mi”—– o m’ho dónes tot, o m’oblides…

Quan arriba l’ultimàtum com pot acabar?

-“El final com a principi ”

L’Amant decideix continuar amb la seva postura passiva i per això ha de resignar-se a acceptar la situació tal com és, camuflatge i esperes.

-Perspectives noves:

La relació contínua…però les premisses canvien a favor de l’amant, cosa que significa més sinceritat, igualtat…etc…

– Fi de trajecte:

Si no hi ha una reacció clara i concisa, directament un “divorci emocional” amb tot el dolor que això comporta. Després d’una separació total apareixen infinitat de dubtes, pors i sensació de buit, canviar el concepte d’una mateixa, reorganitzar la vida, trobar nous senders, sortir de l’aïllament i per què no, nous amics.

Quant de temps funciona una relació extramatrimonial?

Dos terços de les segones dones intenten tan tenaç, com inútilment, posar fi al seu amor, quan no troben sortida.

Quan una relació extramatrimonial es prolonga entre dos i cinc anys i l’amant admet haver intentat “molt sovint” fins a “incomptables vegades” posar punt i final la relació, podem parlar que el dolor i la por les empenyen una vegada i una altra, als braços del seu amic.

Un cop produïda aquesta situació, l’intent de separació està destinat gairebé sempre al fracàs ja s’ha format un vincle tan addictiu en què “ell” és més fort que el seu autocontrol.

Quan l’home casat accepta la ferma decisió de l’amant a finalitzar la relació, al·legant no ser ningú per impedir-ho, i no obstaculitzar-ne l’elecció…li dóna un perfil altament seductor sobre l’Altra, que en contra dels seus sentiments pretén acabar la relació per causes racionals.

Diferents desenllaços…

Opció 1r

Des de la perspectiva de l’observador la majoria de les amants es tanca en banda i es neguen amb vehemència a creure que darrere del comportament tendre i sobreprotector del seu estimat, poden ser uns irreflexius farsants i sense escrúpols, que en nom de la pau conjugal, sedueixen amb promeses un ésser que els amaga.

És probable que la relació entre un home casat i l’amant es vagi diluint amb el pas del temps. la pressió externa, la disminució de la passió amorosa, tot això pot ser un nou començament a l’antiga parella matrimonial. Es renten els draps bruts, el marit penedit torna a recuperar l’harmonia conjugal. El cas no ha de ser típic, però es dóna amb relativa freqüència.

Aquelles l’esperança de les quals a estat inesgotable pateixen una tremenda decepció, quan per fi es veuen obligades a reconèixer que han servit com a aglutinant per al matrimoni.

Opció 2n

Hi ha casos en què les esperances de les amants arriben a realitzar-se, quan un bon dia, arriba ell amb maleta a mà davant de la porta. El pitjor del cas, és que arriben a convertir-se en visites de curta durada…

Sense l’esposa de rerefons, l’amant arriba a convertir-se en una cosa rutinaria i en poques setmanes el seu matrimoni torna a atreure de nou l’amant…Aquest suporta molt malament l’abandó de la casa, la nova situació, els conflictes psíquics i torna fugint per refugiar-se en el niu i niu.

En aquestes relacions triangulars és difícil trencar el rol i desfer aquesta estructura poligonal…

Opcio3º

Tot i que de vegades, per a les amants enamorades les esperances es compleixen i els somnis es fan realitat. Van ser feliços i van menjar perdius!

Per a tot hi ha una excepció, …aquesta és la que confirma la regla…

Què queda…

Les Amants són dones que sí… posseeixen un sac ple de records, una empremta d’amargor en la seva història, milers de moments de felicitat, dos mil més de dolor que omplen diaris i diaris…munts de cartes que mai arribaran al seu destinatari…poemes sentimentals…

El temps va curar les seves ferides, i elles senten que cap dona ho va estimar com ella ho va fer…potser ningú no ho faci mai…

Moltes d’aquelles «Amants» contemplen molt sovint el seu passat d’amants com una època de la seva vida dolorosa, però alhora bella i enriquidora… majoritàriament les il·lusions van quedar frustrades però després de llargs processos, han après a VIURE a l’AQUÍ ia l’ARA sense renunciar a res i depenent del que és just.