Relat eròtic d’una escort i atracció fatal

Fa un temps tenia un treball a temps parcial relacionat amb la immobiliària … fonamentalment es treballava en equip amb un coordinador a cada grup de diferents sectors. La feina era interessant perquè no tenies responsabilitats directes però tots érem responsables d’una part, i en col·laborar tots junts les victòries eren menys importants però més contínues.

En estar tots tan connectats els reptes aconseguits els celebràvem en gran i clar, va sorgir química i complicitat amb el meu coordinador…la veritat no sé com va començar, però si com acabem. Ell és un home molt atractiu i persuasiu en els negocis, que et feia olorar la brisa del mar en un túnel de rentat… nostres.

Recordo un matí mític, va ser abans de començar una reunió…em va mirar amb la cara de murri i amb molta malícia va tancar la porta amb pestell i va posar la música en volum alt, ara estàs tancada i ets meva…

Ah sí? Li vaig dir jo.. Em vaig treure les ulleres i em vaig deixar anar el monyo deixant solta la cabellera…aproximant-se a mi va anar desembotonant-me la camisa blanca i em va anar empenyent cap a l’escriptori… mentre amb les seves mans m’alçava pujant-me la faldilla i asseient-me a la taula, deixant entreveure les meves calcetes. als llavis, et faig entendre que són meus?

Va començar a besar-me per tot el coll ia besar-me apassionadament mentre no parava d’acariciar-me els pits, baixant-me el sostenidor…li encantava despullar-me … la roba anava caient sola.. va començar a llepar-me els pits i després a rosegar-los mentre vaig jugar amb ell… presa… li descordi els pantalons per ficar-li mà i començar a acariciar-lo també…això va començar a excitar-lo moltíssim, ell em baixo les calcetes i va començar a tocar-me deliciosament per després rendir-se als meus peus i llepar-me…ment no parava de tocar-se… ufff era extraordinari…

Després me la va posar a la boca i jo la vaig xuclar com si estigués delectant-me amb el millor de les menges…i com ell no volia acabar aquí, em va dir que parés i em va tombar al seu escriptori per cavalcar-me…es movia d’una manera ferotge i jo me’n vaig anar sense acabar-me frecant l’èxtes…

Quan acabem, ens mirem, estàvem suats i acalorats… els cabells i la roba revoltes, per no dir de com estava l’escriptori de papers.

Vam posar a riure i vam arreglar el que vam poder, no crec que notessin res estrany els companys, però per si les mosques, me’n vaig anar abans d’hora.

Aquest dia va ser massa evident… altres dies…les nostres trobades eren en acabar la jornada fent l’amor al sofà del seu despatx amb una copa de xampany… aquests assalts plens de rialles, complicitat, plaer i sexe…s’estaven tornant més continus.

Per a ell no era bon senyal, i per a mi tampoc perquè l’atracció era tan forta que ens portava a fer que les trobades sexuals fossin de més voltatge i més intenses… No sabia què fer, vaig buscar mil i una solucions però res no va donar resultat per aturar el compulsiu de les trobades.

Ell m’agradava moltíssim però jo, ja sabia com acabaven aquestes atraccions fatals a la feina i necessitava delimitar de nou la meva feina de la meva vida privada, encara que fos una mica tard. Enfrontar aquesta situació se’m cap amunt ja que no volia ferir-ho però tampoc perdre la meva autonomia, així que vaig decidir ser directa i concisa, vaig parlar amb ell de la nostra relació que cada dia es feia més evident davant els companys i dels problemes que això ens causaria a tots dos, a més en un atac de fermesa li vaig confessar que a més de la meva feina a l’empresa, era escort.

Ell es va sorprendre no perquè no desitgés continuar mantenint relacions amb ell, sinó per ser escort, i tota la seva confusió se centrava en el concepte que ser una escort era estar manipulada o ser una dona sense escrúpols, a la qual cosa jo li vaig respondre que jo era escort en les condicions que jo desitjava i que el mateix que en el meu treball amb ell, donava el millor de la meva feina amb ell, donava el millor de la meva feina amb ell.

El fet de relacionar-me íntimament amb altres persones sense que intervingués una atracció en el temps, no ho entenia com una cosa contra natura, sinó com una forma d’aconseguir econòmicament uns ingressos que m’interessaven amb una cosa tan normal i natural com el meu propi sexe , com en tot també hi ha una part negativa, la qual assumeixo o descarto depenent de quina sigui…

Per descomptat el que és nostre es va acabar ja que ni ell li ho podia permetre, ni jo estava preparada per assumir la inestabilitat d’una relació en secret que sempre crea alguna víctima.

Ens vam començar a evitar i el seu meravellós magnetisme es va convertir en un absolut menyspreu, per la qual cosa després d’un temps vaig trobar una altra feina, potser no tan ben coordinada però prou per al que jo necessitava.

Crec que explicar-li el meu secret el va fer veure’m com una persona freda i calculadora o potser va pensar que me’n vaig cansar i vaig tallar en sec, bé en qualsevol cas la que abandoni vaig ser jo i no perquè no m’agradés.

Com a escort tinc amics amb els que coincidim en les nostres necessitats i amb els que en molts casos mantinc vincles damistat. Per descomptat que vull enamorar-me d’algú amb qui formar una parella feliç i sòlida, però no desitjo entrar en el cercle viciós d’una relació on l’amor-afecte-necessitat-egoisme es confonguin. Tot i que tal com és la realitat tots evolucionem i potser, qui sap, al final es tracta de ser feliç i el que més valorem de vegades no és el que ens fa feliços.