Relat eròtic de la infermera

Aquell dia era un dels que semblava haver-me despertat amb el peu esquerre.

Certament portava dies sense dormir bé, el fred havia arribat sobtadament a Barcelona i sentia calfreds i una gran pesadesa al meu cos. Em vaig aixecar recordant-me de la grip que va arrasar a l’oficina i vaig entendre que jo era la següent víctima.

Vaig prendre el meu esmorzar com de costum i una aspirina per alleujar els símptomes.

No sé si va ser producte del meu malestar, però el cap el notava embotat, i quan arribi a l’oficina el meu cap em va deixar nota per avançar un informe que feia dies que estava encallat per la seva complexitat: em vaig dir, què més em pot passar avui?

El dia se m’estava fent pujada, entre suors i calfreds, cada vegada em sentia pitjor, així que al migdia vaig trucar al meu cap per anar a l’hospital perquè vaig sentir que em faltaven les forces.

Vaig agafar un taxi ja que no volia conduir en aquest estat i vaig arribar a l’hospital més proper. A la sala d’urgències un auxiliar em va agafar les dades i em van passar ràpidament al box.

Després de diverses proves, em van posar sèrum i medicació i em van dir que havia de passar la nit ingressat perquè tenia pulmonia.

Algú picava a la porta, eren les deu de la nit i pensava que a aquella hora ningú més de l’equip mèdic no m’atendria, però faltava ella: “la infermera del torn de nit”.

El primer que em va cridar l’atenció va ser la seva estupenda i voluptuosa figura que no dissimulava la seva bata blanca, la seva pell bronzejada feia que el seu somriure dolç i preciós rivalitzés amb els seus ulls grans i ametllats.

Vol el sopar ja?

– Doncs no tinc gaire gana, gràcies, vaig contestar jo.

– Cada vegada que “em necessiti” només ha de prémer el botó…

I jo li vaig respondre agraint el seu interès.

-Ara torno, em va dir, i en girar-se, el seu increïble contoneig em va fer imaginar un cul atapeït i un desig libidinós em va fer desitjar abastar cada natge amb els palmells de les mans.

I allà em vaig quedar jo prement el botó de la meva imaginació, fent-li una radiografia sexual bavejant, (tant de bo es quedés amb mi tota la nit!)…

Ufff…el meu penis va començar a despertar del seu estat febril, i de bones a primeres se’m va començar a posar dura i tan tesa que era força evident la meva excitació sota els llençols.

Quan va entrar amb la safata a l’habitació no deixava de mirar-me i vam intercanviar somriures, em va treure la via perquè pogués menjar amb més comoditat i en inclinar-se sobre mi, el canalet em va semblar el laberint dels desitjos.

– Bon profit, em va dir.

– Si està com tu em guareixo de cop, li vaig dir.

– Disculpi?jajaj… em va contestar ella entre riallades.

– Res, res, serà la febre perdoni, vaig al·ludir.

Vaig acabar el sopar i vaig voler treure’m les ganes pensant en tot el que faria amb els seus llavis carnosos i el meu membre, i vaig començar a tocar-me ia imaginar el seu cos nu als meus braços. Vaig estar uns pocs minuts però la meva excitació era tan gran que vaig esclatar sense poder evitar un crit-gemegat que va semblar escoltar-se a tot l’hospital.

Ella va treure la cara i em va sorprendre amb les mans a la massa. Ooohh, quina cort!! Sentia una barreja d’èxtasi i vergonya amb sorpresa. Va tancar la porta, però cinc segons després va tornar a obrir i acostant-me sigil·losament em va mirar i em va dir amb picardia:

– Es troba bé? em va dir: descordant-se dos botons de la bata deixant sobresortir uns pits turgents, provocant-me una brutal erecció encara més gran que l’anterior. La meva cara era un poema pel que no va caldre contestar, es va tornar i va tancar la porta de l’habitació, es va deixar anar el monyo i es va treure els esclops, es va enfilar al llit i com si fos una gateta en zel, va saltar sobre mi.

No puc explicar la brutal sensació d’excitació que sentia, però no podia deixar de panteixar. No sabia si estava somiant, però per descomptat la injecció li pensava posar-hi jo.

– Em va xiuxiuejar a l’orella: “és una pena que estant jo aquí et masturbis”, així que si vols podem jugar una miqueta…tinc vint minuts de relleu, què dius?…

Jo vaig assentir amb el cap atraient-la cap a mi acariciant la seva cabellera.

Em va despullar tot just sense adonar-me’n, la vaig començar a besar i vaig tirar cap avall el seu sostenidor mentre besava els seus pits pinçant i estirant suaument dels seus mugrons, amb les mans li pujava la bata i jugava amb els seus increïbles glutis i el separava amb els dits el diminut tangueta de punta jugant.

Aviat va començar a gemegar i em va demanar que la penetrés, que li tornava boja el meu rotund membre, així que la vaig obeir sense miraments. Ella va ofegar una crida de plaer, mentre amb la mà em tapava la boca.

Era sexe salvatge i furtiu, i tantes ganes l’un per l’altre que estava sent sexe del deu. Ella em cavalcava movent-se de meravella i al seu gust sobre mi.

Quan ja flaquejava i pensava que no podria resistir gaire més, es va obrir tota la bata, les formes del seu escultural cos nu contrastava amb l’asèptic de l’habitació, es va girar i em va demanar canviar la postura per fer-ho de quatre grapes.

Allò ja em va superar, era impossible dissimular i vaig saltar de la llitera per acabar fent-ho dret.

Ens estremiem de plaer, ella va arribar al clímax i observant els seus gestos i els seus emmudits gemecs, vaig esclatar i buidar totes les meves ganes d’ella, saciant-me de plaer en diverses sacsejades bestials.

No vaig poder rugir com un lleó, però vaig sentir que pujava a les estrelles atrapat al seu cos, després les meves forces van defallir de cop amb la sensació d’estar curat de tots els mals.

I així ens quedem uns minuts mimant-nos l’un a l’altre, tan relaxats i jo…ja curat.

– Ella amb un somriure sarcàstic em va dir: saps quin és el millor remei per a qualsevol mal? doncs el sexe, estimat, el sexe…

– Al que jo vaig contestar: avui m’ha quedat realment clar i crec que demà em donaran d’alta, però a casa meva, si vols repetim ?…