Del tallat al cava sense problemes

Diuen que les coses que no es planegen sempre són les millors, i sens dubte puc assegurar que aquell dia rotundament aquesta frase es va confirmar.

Em va fer despertar de la meva letargia en aquell bar, jo assegut prenent un cafè en un intermedi de treball, el perfum que desprenia aquella bellesa i el so dels seus talons en caminar, en sortir em va mirar i em va traspassar amb una mirada entre múrria i curiosa. Irracionalment vaig pensar que no desaprofitaria conèixer aquell monument de dona, em vaig aixecar d’aquella cadira i vaig sortir fora per veure cap on es dirigia, el seu magnetisme era tan potent, que volia seguir-la…desitjava conèixer-la més…però vaig pensar: on vas boig! s’espantarà… i mentre la veia allunyar-se, fantasiejava amb els seus increïbles corbes, em vaig encendre una cigarreta i em vaig dir «uff aquella dona m’encanta».

T’agrada, eh!!! jajajaj, em va dir el cambrer, a allò que jo li vaig respondre,” ia qui no”… al que també ell va aclarir: “doncs cada dia sobre aquesta hora passa per aquí, ja saps campió”. En fi, vaig pagar el compte i em vaig pirar. Mare meva…aquell dia anava a dormir amb diversos dolors al llit i amb moltes fantasies al cap.

Per descomptat l’endemà no em treia del cap aquesta morenassa d’ulls verds. Era impossible, i el meu inconscient em va portar al bar perquè necessitava tornar-la a veure.

Vaig arribar i em vaig posar estratègicament fora, havia de saludar-la almenys, ja eren més de les vuit del vespre i estava fosc, feia una mica de fred i feia més de mitja hora que esperava i anava perdent l’esperança de coincidir novament.

Quan ja estava a punt d’anar-me’n…síi…era ella…va passar i em va mirar, vaig aixecar la mà i li vaig dir: hola!!, ella es va asseure i va demanar un tallat. Em vaig armar de tot el meu encant masculí i li vaig dir…disculpa tens un minut?

Ella em va mirar una mica sorpresa, però se li va escapar el somriure…(crec que li vaig agradar)… puc convidar-te al tallat?”… al que ella em va respondre: “Bé, d’acord, ja que es deu això?…ahir eres també aquí, no?”…

“En fi, m’encantes, sé que resulta tòpic però des que et vaig veure no he pogut parar de pensar en tu…em tens embruixat”…”Bé, no veig cap problema a ser amics” (em va contestar ella somrient). Vam estar una estona parlant i explicant-nos una mica les nostres vides.

Del tallat vam passar a les cerveses…jo tenia moltíssimes ganes de besar els seus carnosos llavis vermells mentre em parlava sobre el seu país, etc…

Ella em va dir: t’agradaria un lloc més discret que aquest? «, jo li conteste «els únics límits que conec són els que tu em posis»… i entre conya i rialles, ella em va confessar que treballava eventualment com a escort i tenia les seves cites amb els seus amics especials en un local on llogaven unes suites meravelloses. De sobte, es va obrir davant meu la possibilitat de complir ho ensenyes? Doncs anem! (em va dir)…»de luxe, em vaig dir jo».

Vam arribar a un local força discret , vaig llogar una suite que es deia “Colonial”, que certament el lloc em va semblar elegant, molt còmoda i amb bona música, vam demanar una ampolla de cava i ens vam posar còmodes.

Ella em tenia totalment embadalit amb el seu desvergonyiment tan atractiu i un revolt de tornar-se boig, la cosa va passar a més quan em va anar despullant mentre ballava amb la música, es despullava amb l’elegància d’una ballarina entrenada al mateix infern…era la seva silueta, era la seva pell, els seus bells ulls que em paralitzaven la seva esquena com un vel delicat que deixava entreveure una figura delicada però pronunciada en les seves formes.

Era deliciosa, fins al punt que vaig creure que no podria aguantar més, sense saltar com un cromanyó a sobre, però ella em feia baixar de revolucions, amb les seves mans acariciava el meu cos, fent sorgir nous èxtasis, que em desviaven del final que orgànicament el meu cos demanava, seguidament em va despertar d’aquell nirvana amb una fela semblava una directora d’orquestra , i jo l’únic músic… quin nivell!

El clímax es feia imminent, així que la vaig posar en “quatre”, per mirar-nos a tots els miralls i la vaig cavalcar acariciant la seva cabellera. Ja em notava al límit i vam canviar de pose, acabem com us podeu imaginar apoteòsicament.

Després vam estar una estoneta al llit descansant, vam esgotar les últimes copes de xampany i acariciant-nos amb complicitat i el relax que et dóna compartir plaer. Quan ens vam acomiadar ens vam dir fins aviat, molt aviat. Per descomptat l’experiència va ser de les que et deixen bavejant quan te’n recordes, i jo, no penso passar gana!.