L’aproximació a la seducció

L’APROXIMACIÓ

-Escollim la víctima adequada:

La vida és curta i no l’hem de malgastar perseguint i seduint persones inadequades.

L’elecció de la víctima és crucial, ja que en virtut d’aquesta s’estableix l’organització de la seducció i es determinarà tot el que passi després.

La víctima perfecta és aquella que ens pertorba de manera inexplicable més enllà de les paraules i l’efecte de les quals sobre nosaltres no té res a veure amb la frivolitat.

Per descomptat, cal temptejar primer la persona, ja que si la víctima en potència no està oberta a la nostra influència no té sentit començar la caça. Ha de ser relativament vulnerable a nosaltres.

Solen ser persones que pensen que tenim alguna cosa que a elles els falta i als que els encantarà que els ho proporcionem.

Poden posseir un temperament completament oposat al nostre i aquesta diferència crearà una tensió excitant.

Per contra res guanyem si tractem de seduir una persona que està molt tancada a nosaltres i que no ens seguirà en el joc seductor que volem provocar.

-Creiem un fals sentit de seguretat. Apropem-nos indirectament:

Quan hem triat la víctima adequada hem d’aconseguir la seva atenció i suscitar desig.

Passar de l’amistat a l’amor sense percebre’s com una maniobra.

Hem de prestar molt interès a les nostres converses amb la nostra víctima que ens donaran molta informació sobre els seus gustos, debilitats, caràcter i anhels que governen la seva conducta adulta i alhora hem de fer que se sentin a gust amb la nostra companyia perquè d’aquesta manera redueixin la seva resistència i d’una manera fàcil amb qualsevol comentari espontani o lleu contacte físic.

-Enviar senyals variats:

S’ha d’aconseguir des d’un començament, abans que les nostres víctimes sàpiguen massa i s’hagin fet una impressió de nosaltres.

Embellir la nostra imatge amb fantasia i enviar tota mena de senyals subtils, sense ser realment obvis: alhora dures i tendres, espirituals i terrenals, innocent i taimades. Una aura de misteri i contradicció que faci que la nostra víctima vulgui saber més de nosaltres atraient-les cap al nostre interior.

-Aparentem ser un objecte de desig : Creiem triangles:

El nostre desig per una altra persona gairebé sempre comporta consideracions socials, ens atrauen els que resulten atractius als altres.

Volem posseir-los i emportar-nos-hi, podem posar-hi molts noms, però molt d’això, té a veure amb la vanitat i la cobdícia.

Pocs se senten atrets per la persona a qui els altres abandonen o eviten, la gent es congreguen al voltant dels qui susciten interès.

Per ser un objecte de seducció hem de crear una aura de desitjabilitat, de volguts i festejats per molts.

Forjar una reputació que ens precedeixi, si molts han sucumbit als nostres encants, per alguna cosa serà.

-Dominem l’art de la insinuació:

La insinuació és l’art d’inculcar idees a la ment d’una persona llançant al·lusions i evasives que arrelen dies després i arriben a semblar-li idees pròpies.

Ens hem de crear un subllenguatge (afirmacions atrevides seguides de retractació i culpa, comentaris ambigus, conversa trivial combinada amb mirades insinuants…)que penetrin a l’inconscient de la víctima per transmetre-li el que realment li volem dir.

Fem tot el que resulti suggeridor…hem d’aconseguir que la víctima se senti vulnerable mitjançant les paraules subtils, lleu contacte físic …però mai caient en l’obvietat, tot plantejat com un dubte, perquè quan no estiguem les nostres víctimes fantasiegin sobre les idees que els hem suscitat i lentament es deixin guiar cap a la nostra xarxa sense adonar-se’n.

-Suscitar interès i desig:

L’objectiu en aquesta primera part és allunyar-les una mica del món i omplir la seva ment amb pensaments sobre nosaltres.

Quan aquesta mostri l’interès necessari, hem d’arribar a transformar-lo en una mica més fort: el desig. Aquest normalment és precedit per una sensació de buit, un buit interior que necessita ser ocupat.

-Participem al seu estat d’ànim:

Juguem amb les seves regles, gaudim del que gaudeixen, adaptem-nos a la seva manera de ser…d’aquesta manera afalagarem el seu narcisisme i s’obriran i resultaran vulnerables a la nostra influència subtil.

Centrem tota la nostra atenció en ella/ell i convertim-nos en el seu mirall, de manera que la nostra víctima senti que viu la vida de la persona que sempre havia volgut ser…un heroi romàntic…una gran amant…o qualsevol altra cosa…hem de consentir-li tots els capricis i canvis d’humor per no oferir res contra allò que resistir-lo o contra allò que reacciona.

-Crear temptació:

La tasca consisteix a crear una temptació més forta que la varietat diària. S’ha de submergir en la nostra seducció temptant-la amb allò que intuïm que despertés a les nostres víctimes un desig que no puguin controlar.

S’ha d’apuntar a les debilitats de les nostres víctimes, aquesta mancança o aquesta inseguretat és la clau per temptar-la/o.

El seu passat, i sobretot les relacions amoroses passades, estan plenes de pistes per crear aquesta temptació.

Hem d’oferir una temptació forta tallada a mida de la seva debilitat i així tenir l’esperança d’aconseguir la conquesta.