Com seduir els peter pa i campanetes

Aquests seductors tenen la qualitat de suggestionar a través de la “mimesi” (creació conscient d’un tarannà o sentiment que després és reproduït per una altra persona) molt similars a les dels nens.

Aconsegueixen ràpidament convèncer quan interpreten amb innocència i sentiment de desemparament aconseguint el que desitja, de la mateixa manera ho farà en una conquesta o romanç.

Exploten aquestes qualitats per fascinar el món ja que concebem la infantesa com la il·lusió de l’edat daurada i que molts volen recuperar.

Ells/es sedueixen com a amants indefensos ja que conserven l’esperit infantil, i la mateixa actitud plaent davant la vida.

Mostrar-se a la defensiva és mortal per a la seducció i ells ho saben.

Pel que aprenen a no reaccionar a la defensiva; es dobleguen, no es resisteix, s’obren davant la influència dels altres la seva actitud il·lògica és la que ens sedueix perquè ho fan sense esforç,

Si es vol mostrar el paper de Peter pa o campaneta.

Tots tenim aquest nen dins de nosaltres mateixos…aquest que vol alliberar-se i ser una mica entremaliat.

Per aconseguir que surti a la superfície, simplement ens hem de deixar portar fins a un cert punt ja que no hi ha res més antinatural que semblar el que un no és, o mostrar-se insegur.

Tipus de «Peter pa» o «campaneta»:

Un nen adult va ser Charles Chaplin que tenia un poder de seducció immens.

En un món cruel i amoral, el poder de la ingenuïtat de Charles Chaplin era immens, les seves pel·lícules et transportaven a una vida on tot era més fàcil i simple i t’omplia d’il·lusió mitjançant la manera de recrear aquesta fantasia.

La senda per la qual va aconseguir una gran simpatia i afecte del públic va anar representant modals de vulnerabilitat i indefensió sense resultar òbviament necessitat, ni víctima, ni desvalgut, (cosa que no és gens seductora) a més d’entonar un caràcter de serietat total, com la d’un humorista en un monòleg amb un micròfon.

-El/la innocent:

Peter pa o campaneta adult és impossible que sigui innocent, ja que és impossible créixer en aquest món i continuar conservant-la.

Ells/es exageren aquesta virtut infantil per suscitar la simpatia dels altres, però de manera subtil i sense que es noti, ja que si fos al contrari resultaria patètic.

Per seduir-los cal comunicar mitjançant mirades, gestos i paraules una mena de debilitat de forma indirecta i sense que resulti obvi. No pot semblar una actuació, simplement ha de ser un tipus d’actitud que s’adapti a l’objectiu que es vulgui.

-Travieso/a:

Peter pa o campaneta entremaliats/es són els més seductors perquè són diferents.

Són com nens/es entremaliats/des, que actuen d’una forma irreverent, despreocupada, descarada i tenen un gran esperit festiu que a tothom encanta. No necessiten ser educats ni tampoc civilitzats.

Les seves entremaliadures són incontrolables i no es preocupen per ofendre algú de tant en tant, la brillantor dels seus ulls i el seu encant farà que qualsevol els perdoni i que no els prenguin seriosament.

-El/la prodigi:

Solen ser antics nens/es prodigi que continuen conservant la seva impulsivitat i capacitat d’improvisació com quan eren petits.

Per a exercir aquest paper hi ha dues vies, tenir algun talent fàcil i natural a més de la capacitat d’improvisar i la via següent; si el talent requereix esforç, aparenten que no ho comporta, ja que com més s’amaga la suor, més natural i seductor ens sembla.

Els Contres :

Peter pa i campaneta resulten encantadors però també poden arribar a ser irritants ja que la seva extremada dolçor o irresponsabilitat pot arribar a afartar.

Només artistes o persones amb molt de temps lliure es poden permetre exercir aquest personatge seductor.

També corren el risc que no se’ls prengui seriosament i no convencin ningú.

Aquest esperit tan infantil si és incontrolat pot arribar a semblar patètic i suscitar desgrat i no pas simpatia.

Els Peter pa i les campanetes «majorets»:

El nen/a gran es nega a créixer, tenen por d’envellir.

Als trenta són interessants, però als quaranta comencen a cansar. Un nen/a gran odia la responsabilitat i ho converteix tot en un joc o en un entreteniment.

No busquen una relació amb un altre del seu mateix tipus, no volen competència…ells busquen una figura adulta.

Si desitgem una relació duradora ho hem de fer amb responsabilitat d’una manera amorosa, sense jutjar ni criticar la seva conducta per crear un fort llaç perquè els donem tota la llibertat per jugar.

El nen/a gran ens divertirà durant un temps però els hem de considerar diversions breus o com una vàlvula d’escapament per al nostre instint maternal o paternal frustrat ja que solen ser molt narcisistes i això fa que sigui molt limitat el plaer que obtenim.