Com seduir els carismàtics

Els carismàtics/es tenen grans qualitats que els fan destacar i els fan molt atractius/es.

Tenen una gran seguretat en ells mateixos i una confiança totalment inusual.

Revelen el seu carisma mitjançant el significat de la paraula i hi deixen empremta. Són agosarats i serens alhora.

Tenen una naturalesa observadora i sempre estan plens de desig i energia. Tenen un do que és inexplicable, misteriós i innat.

La seva presència és gairebé una experiència religiosa. Ells/es atreuen l’atenció de les persones i fins i tot de les masses només entrar per una porta.

Aquesta qualitat interna posseeix un toc d’espiritualitat, tenen la capacitat de fer-te creure en allò que ells/es vulguin fer-te creure i creen la il·lusió del carisma. Al nostre món ple de desencís i on tot es basa en la racionalitat, l’encantador carismàtic sedueix amb el seu do místic.

Demostren tenir un pla amb causa, direcció i meta i per això l’afronten amb una actitud plena de seguretat, confiança i claredat en les seves decisions per emprendre qualsevol conquesta ja sigui amorosa o personal, sempre mantenint una gran força de caràcter.

El missatge és senzill i seductor, en temps difícils ressaltar la il·lusió per mitjà de missatges de resolució amb calma i sentit pràctic s’anomena “síndrome del salvador”: si algú s’imagina que algú pot salvar-te del caos, caus rendida als braços del teu rescatador

Es mostra content i enlairat, reservat i lleugerament distant, una combinació mortalment carismàtica.

A més afegeixen a la seva aparença la de posseir una visió del moment i del món àmplia i de vegades innovadora per la qual cosa pot tenir una imatge de posseir dons profètics o psíquics, predint coses amb autoritat, afegint més misteri a la seva imatge de manera que en ser difícils de comprendre fan que la gent s’interessi i se’n parli.

Viuen amb ideals i no es preocupen per les conseqüències, aquest efecte va més enllà de les creences religioses. Compten amb valors arrelats i no els simulen, a més a més els transmeten de la manera més senzilla, subtil i afable possible perquè aquests es converteixi en el seu carisma. Res no és més carismàtic que sentir que algú lluita amb gran emoció a més de dir-la amb una gran oratòria.

Són eloqüents i utilitzen el poder de les paraules, ja que és la manera més ràpida de crear una emoció.

Les paraules poden crear còlera, exaltar, elevar…sense referir-se a res real. Per a l’eloqüència es pot aprendre mitjançant mecanismes utilitzats per lemes, falques, repeticions rítmiques, expressions perquè el públic les repeteixi.

Els carismàtics estan oberts al seu públic i se n’alimenten, aquest és el que s’intenta seduir i no hi ha res més seductor per a la gent que el sentiment de ser desitjat/da. El carisma suposa sentiments afins a l’amor i ells han de revelar el que sent pels seus seguidors perquè l’encant segueixi dret.

És deliciosament espontani, i de caràcter desinhibit. Això crea oportunitats al carismàtic que pot connectar amb fantasies i desitjos dels altres. La deshibició convidarà els altres a obrir-se, iniciant una reacció en cadena i alhora l’excitació ens animarà a més.

Els carismàtics tenen una gran tranquil·litat i adaptabilitat, mostrant obertura a qualsevol experiència. Aquesta gran energia de cos i esperit revela una gran qualitat que els converteix en ídols carismàtics en molts àmbits. (Wagner, Picasso).

Tenen la fe i el fervor suficient que encomana els que l’envolten i que aquests alhora projectar cap als altres.

Ells necessiten la fe com una croada, els carismàtics arriben fins i tot a creure les seves pròpies mentides, de manera que resulten creïbles i els fa més seductors. Tenen un esperit d’aventura i risc que atrau les massa a plantejar-se els convencionalismes.

Mostren heroisme amb molta diplomàcia.

Exploten els seus atributs per emanar magnetisme, no en deixen cap a l’atzar. La clau és l’autocontrol.

Adquireixen totes les destreses i les engeguen per seduir. Els ulls i la manera de mirar d’un carismàtic són atributs crucials per a la seducció i mai no expressaran temor o nervis, sempre seran penetrants per provocar emocions en les víctimes.

Els contres dels carismàtics:

El carisma és tan volàtil com les emocions que suscita.

En temes de l’amor són difícils de mantenir, ja que causen “fatiga eròtica” (és el després de l’amor quan ens sentim cansats o ressentits i l’amor es converteix en odi).

Massa carisma durant massa temps crea fatiga i desig de tranquil·litat i ordre.

El millor carisma es crea conscientment i es manté sota control.

Quan calgui es pot brillar amb fervor, inspirant confiança, però quan l’aventura ha conclòs cal tornar a la rutina, sense apagar la flama, només baixant la intensitat.

El carismàtic al capvespre:

A través d’una vida plena vicissituds solen convertir-se en bons escriptors, i són capaços de captar tant la vanitat com la santedat humana, la filosofia prima sobre l’ideal pel que el seu atractiu de cavaller auri segueix fent estralls.

Amb ells no hi ha elecció; saben el que volen i també el que vols tu: de manera que si et saluda amb amabilitat sense mostrar res més, no perdis el temps perquè pot ser pitjor.