Una escort independent a Barcelona

Relat d’una escort independent a Barcelona…

Alguna vegada en alguna discoteca algun “senyor maduret” m’havia proposat alguna cosa com això de “nena quan acabis t’espero i donem una volta” o el típic de “apunta’t el meu telèfon, et convidaré a dinar i conversem”, jo sempre havia passat del rotllo perquè sabia el que venia després en contacte amb mi, però en aquell moment m’estava penedint de no em penedeixo de aquell moment.

Sabia d’agències de contactes i tot això, i mirant-me al mirall em vaig dir “la veritat, no estic gens malament…no ho sé… ho provaré”.

Després d’estar mirant molta estona a Internet vaig apuntar diverses agències d’escorts i vaig anar a informar-me’n diverses.

En una de les que vaig anar, tenia tota la pinta d’una oficina, era un pis a la zona alta de la ciutat comtal.

Em van tractar molt amablement i em van fer passar a una saleta on va entrar una senyora molt elegant. Em va explicar que els clients de la seva agència eren molt selectes i que ells escollien l’escort independent a través d’un book fotogràfic que t’havies de fer per col·laborar-hi.

Les tarifes eren força llamineres i per descomptat havia de provar-ho, em van fer les fotos i van començar a trucar-me.

La primera trobada com a escort independent va ser al pis-oficina on em van presentar un client que havia escollit les meves fotos, després de parlar una estoneta vam passar a una habitació que tenien allà mateix. Li vaig dir que era la meva primera vegada fent contactes com a escort, no va demostrar massa sorpresa, i em va dir, però desitges ser aquí, no?, li vaig respondre, si és clar! a més em sembles un home molt atractiu…

Em vaig mentalitzar i vaig intentar estar relaxada com si fos un lliga de divendres nit, ens vam despullar i vaig començar amb un massatge i etc… realment era un home amb una bona figura i força agradable. L’hora que durava el contacte se’ns va fer curta.

Vam anar al gra per descomptat, però ell era tan agradable, tot el que li feia li agradava, així que no em vaig sentir en cap moment angoixada per cap situació estranya. Quan vam acabar ens vam vestir i ens vam acomiadar amb molts petonets, jo vaig passar a un despatx on em van abonar el meu servei i crec que realment li vaig agradar, perquè repetim moltes vegades, i cada cop se’ns donava millor.

Al principi em deien de l’agència la mitjana d’una vegada al dia, de vegades era per a hotel i de vegades per al seu apartament. Recordo d’aquells temps anècdotes, moments bons, d’altres no tant… clients que canviaven d’idea a l’últim minut i havia d’anar-me’n etc… però també vaig conèixer amics increïbles. Cada vegada s’espaiaven més les trucades, i encara que la meva economia ja havia ressorgit de les cendres, a més de donar-me algun caprici, necessitava saber amb el que podia comptar.

Vaig decidir posar-me un anunci amb el meu número de telèfon, per conèixer jo mateixa nous clients, vaig pensar que allò em proporcionaria més contactes, i una economia més fluida. Això de l’anunci va ser complicat doncs jo quedava en pubs coneguts i en força ocasions em vaig quedar composta i sense nuvi, (això de les bromes o la gent que utilitza els anuncis de contactes com si fossis un telèfon eròtic és força comú) i al final lligava més als pubs que amb l’anunci.

Una amiga escorts independents a barcelona em va dir que ella ho feia diferent, sempre prendria copes als pubs dels hotels, i que si queies bé als cambrers i al recepcionista tenies contactes assegurats gairebé cada dia de la setmana, i és clar, afegint a l’amistat una comissió per facilitar-me el contacte. A més, ella tenia un apartament que compartia amb diverses escorts i portava els seus amics quan ells no volien anar a l’hotel.

Fantàstic! li vaig dir, pots presentar-me als hotels on vas? ,,,, i podria compartir l’apartament amb vosaltres? ,,, la meva amiga va posar cara de salvavides i em va dir, bé això dels hotels, t’ho curris tu!, has d’anar uns dies pels pubs de l’hotel, parles amb el cambrer que atén la barra i li comentes que em coneixes,” ell ja sap”, deixa-li el teu telèfon i et trucarà quan tingui algun client que et truca quan tingui algun client estiguis a l’hotel et presentis a l’encarregat de la recepció i deixis el teu telèfon, això… si és oncle,però si és la tieta, ni se t’acudeixi! comenta-li les teves tarifes i l’horari que fas, en fi, tot és tenir paciència i donar bones propines.

les-millors-escorts-independentsJo li vaig seguir preguntant, però i això de l’apartament? , això dels hotels em dóna una mica de tall, ho intentaré clar, però preferiria, tenir un lloc on rebre els meus clients. Ella aixeco una cella i amb cara escèptica em va dir, és possible però has de pagar un fix mensual i un petit lloguer per a les despeses de neteja i serveis de l’apartament … val! li vaig dir jo… i quant és? ella em va dir unes quantitats força accessibles, i vam quedar que l’endemà m’ensenyaria el piset.

L’apartament era molt discret i en una zona cèntrica tenia un petit saló amb cuina i tres habitacions amb un bany. En una habitació que era molt petita, directament hi havia un tatami japonès a terra, amb vels i un ambient tipus “fes-t’ho tu mateix” i molts miralls, les altres dues habitacions eren de dimensions més normals una en negre i blanc minimal i una altra en tons pastís amb grans flors al capçal i cortines, els miralls en aquell pis omplien qualsevol superfície amb opcions per poder-se veure qualsevol superfície amb opcions per poder veure.

Tot va començar molt bé, cada dia anava a les hores que quedava amb els meus clients i de tant en tant em passava i prenia un cafè amb alguna amiga que estigués en aquell moment a l’apartament, fins que un dia vaig quedar amb un amic i quan vaig anar al pis, les habitacions estaven ocupades, vaig trucar a la meva amiga per saber quin temps hauria d’esperar, però no va agafar. Aleshores vam anar a fer un cafè i decidir què fèiem, així que vam acabar anant a un hotel.

Ser escort independent a Barcelona és una professió plena d’aventures…

A la nit em va trucar la meva amiga i em va dir que ho sentia, però que aquella tarda totes les noies havien coincidit amb els seus clients, i això em va passar diverses vegades però sempre ho havia pogut arreglar.

El problema va sorgir quan vaig quedar amb un client que no coneixia, i cap de les noies apareixia a l’apartament. El client va arribar, ens vam presentar i tot semblava anar bé, fins que ell, en l’excitació de la relació va començar a posar-se agressiu, (i no dic gaire agressiu) però el fet de sentir-me sola em va començar a espantar, vaig tractar de portar la relació el millor que vaig poder, doncs sentia una gran tensió per la seva banda cap a mi… finalment, va acabar, es va dutxar.

Puuuuuuuuuuuuuuuuuuuffffffffffffffffffff!!!

Després d’allò, canviï radicalment de mètode, si no estava acompanyada, no rebia a ningú, cosa que va complicar molt la situació ja que era difícil saber quan les noies estarien, a més que si érem massa, tampoc podia disposar de l’habitació, i vaig pensar que si la independència era estar acollonida cada vegada que sonava la porta o pagant.

I així ho vaig fer, em vaig recórrer alguns locals de contactes, saunes, club etc…havia d’anar en diumenges o festes, segons quins dies horaris maratonians, havia de netejar jo mateixa l’habitació, a més d’una higiene deficient a gairebé tots els locals on vaig estar… finalment com no ho acabava de veure clar, em vaig decidir per oferir un servei d’escort.