Com seduir els/les fashion-dandis

Ells són sempre sorprenentment estètics i mai cauen a la vulgaritat.

Tenen un gran sentit de l’estètica, i l’apliquen per a ells mateixos a la moda i en el seu propi aspecte que sempre és refinat i elegant.

Tenen estil propi i marquen tendència ja que s’expressen de manera molt segura i independien en totes les àrees de la seva vida.

Es diferencien de la resta de la gent clarament pels seus aspecte i modals.

Causen admiració i atenció pel seu estil visual únic ja que són persones plenes de creativitat i originalitat per la qual cosa tots acaben imitant-los.

Són inconformistes i aquesta característica va més enllà de la moda, ja que no busquen complaure ningú a diferència dels cortesans.

Ells són insolents, qualitat que esgrimeixen a la perfecció com a arma de seducció a favor seu.

A diferència dels trencacors que també arriben a ser una mica insolents, els fashion/dandis no usen la insolència per conquerir una sola persona, ells volen arribar a les masses oa un grup.

Tenen la capacitat d’entrar a l’esperit oposat.

Encara que no vulguin complaure ningú en concret, ells/es, s’adapten a la seva manera de pensar, reflectir les seves actituds… gustos i així enamoren.

Adopten sense voler trets psicològics del sexe oposat (travestisme mental): les dones s’identifiquen amb l’atenció i la delicadesa del fashion/dandis i els homes amb la independència i la certa distància emocional que adopta una dona fashion/dandis.

La clau del poder del dandi rau en el seu encant ambigu gairebé bisexual: l’home lleugerament efeminat, i la dona lleugerament varonil…

La seva rebel·lia a cenyir-se a una societat que ens imposa unes normes, susciten desig i excita interès.

Segons Freud, la libido humana és essencialment bisexual, però les restriccions socials reprimeixen els impulsos dels individus.

Són mestres a l’art del plaer de viure. La seva màxima és viure per al plaer, no per a la feina.

Són exquisits i s’envolten del millor en tots els sentits.

Es delecten amb el millor del menjar, degusten un bon vi, i els encanta la bellesa de tot allò material, roba i objectes.

Per a ells tot és una elecció estètica.

Fan de la vida un art i això els ajuda a mitigar l’avorriment de la rutina, cosa que fa que la seva companyia sigui molt apreciada.

«El fashion/dandis femení»:

Una gran icona sobre el dandi femení podria ser Rodolfo Valentino, al Hollywood de principis dels anys vint totes les dones sospiraven per la seva atenció.

Valentino era un home ambigu, que compartia molts trets femenins, i encara que la seva condició física era delicada, la seva imatge era masculina.

Conqueria les dones de la mateixa manera que elles ho feien: d’una manera subtil, lenta, curosa, parant molta atenció a tots els detalls, però quan arribava el moment de l’atac era agosarat i no donava oportunitat a la seva víctima de titubejar.

A les seves pel·lícules practicava aquest art com gigoló: flirtejava, ballava, conversava, complaïa… però sempre mantenint el control.

Aquest va servir de model a Elvis Presley, que el tenia com a model.

Aquesta forma de poder sobre la dona és un joc de seducció molt efectiu: empra les seves mateixes armes de seducció contra ella i no perd la identitat masculina.

Reflecteix la psicologia femenina, coqueteria però alhora té un indici de crueltat, ja que les torna vulnerables davant d’una jugada tan agosarada.

El fashion/dandi femení no només conquereix dones, també a masses, sempre jugant amb la seva ambigüitat.

La seva sexualitat és clarament heterosexual però el seu cos i psique es mouen entre els dos pols.

«La fashion/dandi masculina»:

Una gran icona femenina d’aquest fersonatge és sens dubte, Salomé, la jove que va aconseguir tornar bojos tots els intel·lectuals de la dècada del 1870, inclòs Nietzsche, que li va proposar matrimoni i Salome va refusar.

Nietzche va ser llavors quan va escriure abatut “Així parlava Zaratustra”, un llibre ple d’erotisme inspirat en les xerrades amb Salomé

Se’n diu que tenia uns radiants i bells ulls blaus i que era una vampiresa completament amoral, que havia destruït matrimonis i vides però que la seva presència era excitant.

Tenia una estranya barreja entre allò masculí i allò femení, un preciós somriure i uns modals gràcils però la seva actitud analítica i la seva exagerada independència la feia semblar estranyament masculina.

Tenia un efecte poderós sobre els homes i aconseguia arribar-hi pertorbant la seva psique més profunda.

Les fashion/dandis masculines tenen una aparent personalitat masculina, ja que mostren una independència total i un desaferrament que els permet tenir un avantatge davant les altres, ja que la sensació de lliurament total a un home fa que aquest perdi l’interès, mentre que els intriga i els exciten les dones que tenen les mateixes armes que ells.

Com es pot resistir als encants d’una mestra del camuflatge? .

Els contres:

Solen provenir del mateix sexe, que sempre posarà en dubte la seva inclinació sexual.

Com a defensa simplement els ignoren amb el seu gran sabuarfer.

El desvergonyiment del fashion/dandi ha de ser mesurat ja que això pot provocar problemes en el seu àmbit laboral amb els seus superiors, en no entendre el seu humor o la seva forma de ser.

Els anirà molt millor als que es puguin permetre una vida bohèmia i treballar en alguna cosa autònoma o artística.

Si treballa en grup, pot ser diferent però de forma agradable i divertida, ja que si no, provocarà que els altres se sentin insegurs i el posin en dubte.

El/la fashion/dandi «madurets»:

Tot i el seu indubtable glamour, ha passat el temps, però els pols oposats s’atreuen pel que a una edat tardana s’envolta d’admiradors/es notablement més joves que ell/a, refrescant contínuament el seu esperit atrevit.

Un rotllet amb algun fashion dandi és més que possible, sempre que els deixis ser el que decideix quan, com i on.

Les rebaixes en el seu estil no existeixen, però no les confonguis amb antiguitats.

La seva intuïció se suma a la seva creativitat i et pot sorprendre l’avançat del seu estil…