Habitació Árabe

Misteriosa i magnètica, com les nits a la Medina. A l'habitació d'estil àrab, mentre caia la foscor, podia olorar la fragància del desert profund a la llunyania i una brisa fresca bufava des d'on emergeixen les aigües; vaig alçar la mirada cap a la cúpula infinita d'estrelles. L'aire era tan diferent de qualsevol altra cosa; la seva aroma dolça i eteri em recorda els teus cabells, i em terroritzava la idea que fossis tu, i no pas un simple lloc, la font de la meva alegria.