Força i “duende” en el passat i en el present. Aturo les agulles del rellotge, tanco els ulls i sento l’esplèndida harmonia d'una terra envoltada de sol i mar, de terra vermella, de verd oliva, de brisa dolça i lleugera amb olor de terra mullada cantant art i recordant costums. Allí és on vull estar, on l’alegria es va quedar a viure i admet a tots els viatgers.