Carmen Amaya \u00e9s una de les icones del ball flamenc, revolucionant l’expressi\u00f3 del ball folkl\u00f2ric que fins aleshores s’hi acostumava, amb un instint m\u00e9s passional, marcant la for\u00e7a i l’orgull de la cultura gitana.<\/p>\n
Tot i que no se sap amb exactitud la data del seu naixement sembla que 1918 \u00e9s la data amb m\u00e9s probabilitats de ser la real.<\/p>\n
Carmen va aprendre a ballar ia cantar als carrers on es guanyava uns quants diners amb el seu pare.<\/p>\n
Li van posar el malnom de la Capitana. Amb sis anys debut al restaurant \u201cLes Set Portes\u201d de Barcelona per\u00f2 va anar ballant al teatre \u201cLa Taurina\u201d de Barcelona on va ser descoberta pel cr\u00edtic Sebasti\u00e1n Gasch, que li va suposar el reconeixement i una ascensi\u00f3 mete\u00f2rica a la seva carrera <\/p>\n
\u00abDe sobte un salt. I la gitaneta ballava. All\u00f2 indescriptible. \u00c0nima. \u00c0nima pura. <\/p>\n
El sentiment fet carn. El \u201ctaulao\u201d vibrava amb inaudita brutalitat i incre\u00efble precisi\u00f3. <\/p>\n
La Capitana era un producte brut de la Natura. Com tots els gitanos, ja devia haver nascut ballant. Era l’antiescola, l’antiacad\u00e8mia. <\/p>\n
Tot el que sabia ja ho havia de saber en n\u00e9ixer.<\/p>\n
Promptament, se sentia subjugat, trastornat, dominat l’espectador per l’en\u00e8rgica convicci\u00f3 del rostre de La Capitana, per les seves ferotges dislocacions de malucs, per la bravura de les seves piruetes i la ferocitat de les seves voltes falltes, l’ardor animal de les quals corria parella amb la sorprenent exactitud amb qu\u00e8 les executava.<\/p>\n
Encara estan registrats a la nostra mem\u00f2ria com plaques indelebles la rabiosa bateria dels seus talons i el joc inconstant dels seus bra\u00e7os, que ara aixecaven, excitats, ara es desplomaven, rendits, abandonats, morts, suaument moguts per les espatlles.<\/p>\n
El que m\u00e9s profunda impressi\u00f3 ens causava en veure-la ballar era el seu nervi, que la crispava en dram\u00e0tiques contorsions, la sang, la viol\u00e8ncia, la salvatge impetuositat de balladora de casta\u201d.<\/p>\n
El 1929, formava part del cartell del tablao Villa Rosa, que regentava, a Barcelona, \u200b\u200bMiguel Borrull,<\/p>\n
El 1930 va actuar a l’Exposici\u00f3 Internacional i fa una gira per tot Espanya amb la companyia de Manuel Vallejo, al seu retorn a Barcelona i recomanada per Jos\u00e9 Cepero al Teatro Espa\u00f1ol.<\/p>\n
El 1935, Luisita Esteso la presenta a Madrid en un espectacle del Coliseu i el mateix any treballa als teatres madrilenys de La Zarzuela, amb Conchita Piquer, Miguel de Molina, i al Fontalba., i pren part a Barcelona en una revista musical.<\/p>\n
Actuar a la pel\u00b7l\u00edcula La Filla de Juan Sim\u00f3n, amb Angelillo, per\u00f2 va ser despr\u00e9s de la seva interpretaci\u00f3 a la pel\u00b7l\u00edcula Maria de l’O en qu\u00e8 comen\u00e7a una nova gira per les prov\u00edncies espanyoles, la Guerra Civil Espanyola la sorpr\u00e8n a Valladolid i obliga que la companyia es traslladi a actuar a Lisboa, saltant el toll amb el seu pare, l’equip, i el.<\/p>\n
Debuta al teatre Meravelles de Buenos Aires amb un gran \u00e8xit i expectaci\u00f3 del p\u00fablic, en companyia de Ram\u00f3n Montoya i Sabicas.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’un any al Meravelles, va fer una gira de quatre mesos per les ciutats de l’interior d’Argentina, tornant de nou als escenaris de Buenos Aires.<\/p>\n
Per\u00f2 la seva gira seguiria (1936\/1940) pel m\u00f3n sencer a pa\u00efsos com Brasil, Xile, Col\u00f2mbia, Cuba, Uruguai, M\u00e8xic, Vene\u00e7uela, Londres, Par\u00eds.<\/p>\n
Va realitzar pel\u00b7l\u00edcules a Buenos Aires al costat de Miguel de Molina i va ser admirada pels m\u00fasics Arturo Toscanini i Leopold Stokowsky, que en van fer p\u00fablics elogis.<\/p>\n
Va actuar el 1941 al Carnegie Hall de Nova York, amb Sabicas i Antonio de Triana.<\/p>\n
Expliquen que va fer una foguera per fer uns espetons de sardines amb unes tauletes de la suite Imperial del Waldorf Astoria, valorades en m\u00e9s de 1800$ dels de l’\u00e8poca.<\/p>\n
Potser per la seva naturalesa tan salvatge com el del nou m\u00f3n, el llavors president dels Units, Franklin Roosevelt, la convido a actuar en una festa a la Casa Blanca, tamb\u00e9 Roosevelt li va regalar una jaqueta bolera amb incrustacions de brillants.<\/p>\n
El 1942 Carmen \u00e9s una atracci\u00f3 al Hollywood Bowl amb una versi\u00f3 de \u201cL’amor Bruixot\u201d de Manuel de Falla amb l’Orquestra Filharm\u00f2nica davant un auditori de vint mil persones, va ser portada de revistes, va gravar per a companyies discogr\u00e0fiques i va intervenir en gran quantitat de pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n
Actua al Teatre dels Camps Elisis de Par\u00eds, m\u00e9s tard a Londres ia Holanda, segueix amb M\u00e8xic i una altra vegada a Nova York i Londres, per continuar per Sud-\u00e0frica i Argentina, i de nou tornant a Europa.<\/p>\n
Convertida en una estrella internacional decideix tornar a Espanya el 1947 al Teatre Madrid, amb l’espectacle \u201cEmbrujo espa\u00f1ol\u201d on la llegenda de la seva genialitat va continuar creixent amb hist\u00f2ries pintoresques i dif\u00edcilment demostrables.<\/p>\n
El 1948 Obt\u00e9 un clamor\u00f3s \u00e8xit al Princess Theater de Londres.<\/p>\n
El 1950 recorre Argentina en la seva gira per Am\u00e8rica. El 1951 balla a Roma ia Barcelona al teatre Tivoli, continuant a Madrid, Par\u00eds, Alemanya, It\u00e0lia.<\/p>\n
A Londres rep la felicitaci\u00f3 de la Reina, i apareix l’esdeveniment en diferents publicacions.<\/p>\n
Segueixen les gires per tot el nord d’Europa i tot Am\u00e8rica, amb grans triomfs com el de Westminster Theater de Londres i el del Teatre de La Zarzuela de Madrid el 1959.<\/p>\n
La seva \u00faltima pel\u00b7l\u00edcula va ser \u201cEls Tarantos\u201d, de Rovira-Beleta el 1963, any en qu\u00e8 mor als 45 anys per una afecci\u00f3 renal.<\/p>\n
La seva mort va impactar tothom flamenc i en particular la comunitat gitana que va convocar gitanos d’Espanya i Fran\u00e7a, al seu enterrament.<\/p>\n
Les seves restes descansen a Santander amb les del seu marit<\/p>\n
El 1966, es va inaugurar a Barcelona el seu monument, al parc de Montju\u00efc. A Buenos Aires li van dedicar una del carrer. <\/p>\n
Els mestres Le\u00f3n i Solano van compondre la copla \u201cAquella Carmen\u201d a la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Carmen Amaya \u00e9s una de les icones del ball flamenc, revolucionant l’expressi\u00f3 del ball folkl\u00f2ric que fins aleshores s’hi acostumava, amb un instint m\u00e9s passional, marcant [\u2026]<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6575,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[164],"tags":[],"class_list":["post-9891","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura-i-curiositats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9891","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9891"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9891\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6575"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9891"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9891"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.topdamas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9891"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}