Sexe, amor i infidelitat on-line

La xarxa permet que lʻaïllament o la incomprensió que viuen persones per edat, creences, situació geogràfica etc. desaparegui i emergeixin grups i associacions virtuals de tota mena, amb el clar interès de coincidir amb gent que comparteixi la seva mateixa cerca.

Trobar l’amor és difícil, ja que coincidir en el dia, l’hora i el lloc on sorgeix aquesta persona que volem conèixer és un treball ardu, que unit a l’estrès del que anomenem rutina es pot convertir en una decepció darrere l’altra. La xarxa ofereix una auto publicitat important i una gran quantitat de perfils amb què confrontar les nostres cerca.

El que abans s’aconseguia amb amics, familiars i locals estratègics, avui dia ho aconseguim en mitja hora davant d’una pantalla d’ordinador, és clar que no és un miracle ni és aconsellable creure tot el que es penja a la xarxa, però és una solució o almenys una il·lusió per a moltes persones. Encara que el món fantàstic que es presenta a la web pot fer que la persona immiscuïda vegi la vida real com a monòtona, avorrida i en què resulta impossible accedir a la increïble quantitat d’intimitats i privadesa que es poden trobar on-line.

D’altra banda, l’anonimat que ens dóna ser usuaris virtuals de les comunitats de la xarxa, fa que el tema de la infidelitat o el papalleig troba adquirits més tonalitats que simplement el negre o el blanc. Avui dia a les pàgines de contactes o xats, les vides que només existeixen virtualment s’utilitzen com a vàlvules d’escapament davant de crisis d’identitats o jocs virtuals on es combat l’avorriment. La xarxa ja no és només una forma de mantenir-nos units al món i la seva evolució sinó part de la nostra identitat o identitats i com a Dr Jekyll i Mr Hyde, és molt normal tenir un jo real i un altre virtual, amb transformacions inpensables per a molts.

No són poques les parelles amb disputes per les aventures d’algun d’ells a les xarxes podríem dir de lligoteig. Les banyes virtuals és una nova novetat que omple de sospites i incerteses als gelosos o geloses, però que permet als donjuans i Julietas viure les seves aventures romàntiques o lascives, sense per això sentir-se que traeixen cap promesa o concepte ètic, ja que la nebulosa d’internet deixa als llimbs els seus pecats.

Sexe a la xarxa…caça amb riscos:

Internet compta amb moltes eines per conèixer gent, lligar etc… però cal anar amb compte: igual que a la vida real, no tot és el que sembla.

Si entrem al grup de Sexe a Facebook, veurem que les persones que s’agreguen en aquesta comunitat no s’acosten i els reclams són continus.

Hi ha milers d’intercanvi de missatges, el lligó virtual no sol sincerar-se, encara que presentar una imatge concisa sobre els seus gustos, la curiositat antropològica, és a dir, tenir un acostament intel·lectual cap a les relacions personals, senzillament no existeix, ja que la seva finalitat principal és “ sexe ”.

Per exemple, trobem el d’una persona de trenta-vuit anys que no dubta a revelar el seu estat civil: “busco emoció, complicitat i molt bon sexe, diversió i molta discreció perquè tinc parella i no li agrada la infidelitat”, ho entens?

Solen afirmar que han quedat amb diverses parelles amb aquest mètode i que sempre se cita en hotels, tret que tinguin apartament.

En aquests grups de sexe, gairebé mai la foto de perfil correspon al veritable usuari (de calaix), avís per a navegants: el contingut pot ser atractiu però el contingut decebedor, si la finalitat és una rebolcada … compte!!

Algunes persones usen les xarxes socials com una manera d’amenitzar la seducció, ja sigui amb paraules de pensaments i fantasies, com sentint-se i veient-se mitjançant les pantalles de càmera web en les relacions sexuals a distància.

Cada cop més persones sucumbeixen a les relacions virtuals, ja que en connectar-se a Internet resulta senzill establir contactes però alhora pot crear un estat de dependència de la cerca permanent.

Xarxa per a cites romàntiques:

La xarxa mundial d’informació s’ha convertit en una nova forma de generar vincles romàntics que, si bé no impliquen contacte físic (almenys a l’inici) no deixen de contenir una càrrega sexual forta.

Què porta les persones a crear llaços virtuals?

Són múltiples els motius, per exemple, sentir-se sol, ser tímid, posseir escassa habilitat en les relacions personals, tenir una relació de parella conflictiva, no sentir-se comprès per l’actual parella, ser addicte o obsessiu amb l’ús de la xarxa o per simple diversió… en fi, tenir temps, un ordinador i ganes de buscar.

En efecte, els affaires “on line” solen implicar el mateix tipus de pensaments i emocions que qualsevol altra relació, la qual cosa inclou secrets, fantasies, entusiasme, frustracions, negació i/o racionalització; per tant, poden tenir un potencial devastador per a altres relacions que es mantinguin alhora, ja siguin amoroses, familiars, laborals o d’amistat.

L’amor al ciberespai té les seves plataformes, n’hi ha algunes de gratis i d’altres de cost mensual que són una mica més serioses. En aquestes pàgines, els usuaris xategen fins a passar a una primera cita. Es poden trigar mesos a fer aquest pas. És normal tenir força trobades i moltes sorpreses, la xarxa ofereix més facilitat per presentar la versió ideal de nosaltres mateixos, encara que de vegades no en siguem conscients. Alguns/es pengen la foto de fa deu anys enrere, d’altres té una foto al costat d’un cop de cop que no els pertany, estudis que no són reals etc… i és clar quan arribes al lloc de la cita potser surtis corrent.

Enamorar-se d’un personatge virtual pot representar una gran decepció si la trobada és amb una persona que no s’assembla a qui vam conèixer a Internet.

És millor establir un protocol per a aquestes trobades, tipus aperitiu o cafè a tall de reconèixer el terreny i deixar els sopars o dinars per quan connectes bé amb la persona.

Tot i que no tot és negatiu, moltes parelles han sorgit d’aquestes cerques, el problema es pot plantejar pel tipus d’expectatives de cada persona en concret, per la qual cosa una reserva raonable és un bon principi per trobar no només l’amor sinó l’amistat.

La infidelitat virtual:

Quan es presenta la infidelitat per internet, qui la practica creu que mentre no sigui física no hi ha engany i, per tant, no està fent res indegut amb la parella. Tot i això, la persona traïda se sent igual de malament, encara que amb el dubte de si ho perdona o no perquè només va ser engany virtual.

La veritat és que l’enllaç que es crea “on line” és ple d’intimitat, sentiments i emocions, i que arriben a crear autèntics amants permanents.

Les conseqüències d’aquest fenomen són innombrables i moltes encara insospitades. I és que per a les víctimes de l’engany no és tan complicat comprovar l’adulteri cibernètic, ja que és fàcil aconseguir còpies dels correus electrònics.

Les relacions per Internet tenen moltes possibilitats de fracturar o destruir totalment una parella, encara que aquesta no fos la intenció original. Moltes persones van acabar la seva relació formal amb les seves parelles per establir relacions reals amb els qui van conèixer virtualment. I és que internet és una finestra que ens permet fantasiejar amb la possibilitat de fer realitat els nostres desitjos independentment de com de feliços ens puguin fer.

Fantasia o amor real?

D’acord amb la Dra. Marlene Maheu, d’origen nord-americà i autora d’Internet infidelety (infidelitat a Internet), 75 milions de persones al món mantenen activitat sexual per mitjà de la xarxa. Això planteja una sèrie de preguntes com ara: És possible enamorar-se d’algú que no s’ha vist en persona? S’és infidel a la parella o la infidelitat només compta si hi ha contacte físic?

Segons estudis psicològics, les persones poden tenir la fantasia d’estar enamorades, ja que tenen la il·lusió de suposar que qui és a l’altra banda de la xarxa el comprèn al més profund del seu ésser, com sempre havia desitjat.

Atès que s’està interactuat a través d’una màquina, s’eliminen les inhibicions i afloren sense màscares les més belles o perverses intencions, per la qual cosa genera a les dues parts il·lusió i desig per convertir aquesta complicitat en l’amor ideal que els ompli el buit de la solitud.

A més, és important tenir present que, com a éssers humans, tenim la necessitat d’estimar i ser estimats i això ens fa buscar amb tots els mitjans disponibles la trobada de la nostra mitja taronja.

Recomanacions:

Sentir comprensió per part d’algú a la xarxa no vol dir que en veritat hi hagi entesa. Cal tenir en compte que és probable que tant un mateix com les altres persones “on line” tinguem profundes necessitats insatisfetes i auto formem la il·lusió de trobar la nostra “ànima bessona”.

En tant que sigui possible, no proporcionar informació confidencial (número de telèfon, adreça de la llar o treball) o dades personals que poguessin utilitzar-se indegudament.

Considerar que com més insistent sigui una persona a voler conèixer-nos, més gran serà la possibilitat de trobar-se amb una sorpresa desagradable.

Tret que s’estigui en una crisi terminal amb la parella, l’ideal per reviure la passió interior seria tornar a replantejar tots els aspectes de la relació arrelats a la realitat abans que a la virtualitat o la fantasia .