Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol: 1861/1931

Va ser un important personatge del món intel·lectual de Barcelona, ​​va ser pintor, bohemi dramaturg i narrador, i malgrat la seva contundència artística, la seva personalitat era irònica, divertida i, de vegades, inconscient. Impuls la Renaixença literària i cultural de Catalunya.

La seva família procedia de la indústria del tèxtil de Manlleu. Va ser deixeble de Tomás Moragas al centre aquarel·lista de Barcelona.

A París el 1889 Es va familiaritzar amb el simbolisme i la pintura a l’aire lliure, juntament amb Ramón Casas i Ignacio Zuloaga.

Després de tornar a Espanya freqüenta a Barcelona les tertúlies del cafè Els Quatre Gats, Rusiñol tenia diners i port, de manera que el convertia en un bon partit. Moltes joves assídues dels Quatre Gats van intentar conquerir el seu cor però es murmurava que era esquiu per avarícia i es comentava una de les seves frases “l’amor es passa i el matrimoni roman”.

La seva acomodada posició social i econòmica li va permetre fundar a Sitges el taller-museu del Cau Ferrat i fer freqüents viatges, Mallorca amb Joaquín Mir el 1901, el 1908 va rebre la medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts, el 1910 va viatjar a Buenos Aires, Rosario i Córdoba.

La seva pintura al començament de la seva carrera incloïa figures humanes d’inspiració modernista retrats i composicions simbòliques, però a les etapes finals només pintava paisatges, especialment dels Jardins d’Aranjuez o La Granja, de temàtica impressionista tant rural com urbana.

Entre les seves obres més destacades figuren La morfina i La medalla, totes dues del 1894.

La seva obra literària, és variada, va escriure per a diaris com La Vanguardia, l’Esquella de la Torratxa, poemes en prosa com Oracions el 1897, drames L’alegria que passa el 1898, Cigals i formigues el 1901, La bona gent el 1906, costum 1907, que Rusiñol va adaptar per al teatre el 1917, “La nena Gorda” el 1914, “El català de la Manxa” el 1917, “En Josepet de Sant Celoni”.