Que la negativitat no us acompanyi

És difícil viure en equilibri en els nous temps: les obligacions, la feina, el lleure, la família, els estudis… o la simple convivència amb veïns, poden ser arestes que ens podem trobar a la rutina diària i que es poden convertir en gotes que arriben a satisfer equilibris fràgils .

Es diuen crítiques, falta de respecte, odi, rancúnia, les presses, els sentiments de culpa…

Per evolucionar i neutralitzar els estats negatius que ens generen tants caos i ansietat cal entendre perquè succeeixen.

Situacions que són familiars i en què ens enredem com en una teranyina que no ens deixa escapar, on tots estem descontents i tots en som culpables. Activa a la teva ment el mode «solució de problemes»…

Hàbits negatius

-Preocupar-se per les coses que no es poden canviar: Pensar obsessivament en el que podria haver succeït si s’hagués pres una decisió o una altra és una incògnita, però aprendre dels errors i tractar de fer les coses tan bé com sigui possible la propera vegada és avançar constructivament.

-Renunciar quan és difícil: Renunciar a la meitat del camí a l’hora d’enfrontar un desafiament genera sentiments de derrota, mentre que enfrontar-se a les dificultats augmenta la confiança, encara que no tinguem garantit l’èxit.

-Prendre les coses massa seriosament: Tenir la capacitat de relaxar-se i riure’s d’un mateix i de l’absurda que pot arribar a ser la vida, transformarà la manera com s’observa les situacions que ens envolten.

-Posar-nos objectius impossibles: La clau és proposar-se petits objectius, cosa que farà que ens sentim més motivats. Fins a les catedrals s’han fet totxo a totxo.

– Centrar-se en les debilitats: La clau és tenir una visió àmplia i valorar tant la debilitat com la fortalesa.

-Quedar-se només a la zona de confort : És fàcil voler romandre a la zona segura i on sents menys riscos. Però passar molt de temps en aquesta zona genera que les grans coses no passin, i el factor ”avorriment o estancament” és un dels que provoquen la infelicitat. Les noves experiències poden generar noves emocions.

-Preocupar-se molt per l’opinió dels altres

– Justificar-te per tot: És una quimera voler agradar a tots o fer a tots feliços, això només passa a les pel·lícules, i prou de justificacions, que ens generen tensió, incomoditat i angoixa, cadascun que aguanti la seva espelma.

Tots som responsables i gelosos de la nostra llibertat, les persones amb tendència a delegar les seves responsabilitats oa coartar les decisions dels altres han d’aprendre que nosaltres no en som els lacalls.

-Parlar malament dels altres a la seva esquena: Si no té res de bo a dir, simplement, no digui res.

Les persones negatives tiren cap avall altres per sentir-se millors.

-Prometre i no complir: Davant les pressions, és una sortida fàcil fer promeses i no complir-les, però això també és una manera de mentir.

És un hàbit recurrent en persones negatives, actua com una espiral i només genera problema i confusió.

-Impuntualitat: És una manca de consideració cap als altres. És un costum negatiu que en segons quines persones es torna normal perquè sempre hi ha un pretext.

-Mai sortir de la rutina o aïllar-se: En excés fan oblidar que tenir cura de si mateix és tan important com preocupar-se dels altres. La millor manera de reanimar-se és passar temps amb amics i familiars.

-Negar-se a perdonar: Els sentiments negatius tendeixen a ser tristos i dolorosos, si ho poses en una balança, perdonar ens alliberarà del pesat rancor. Sigues pràctic, encara que perdonar no és oblidar.

-Primer jo, segon jo….: Només centrar-se en si mateix o en els nostres propis problemes ens fa aïllar-nos de la realitat i de com pot ser de meravellós compartir l’amistat, la companyonia i en moltes ocasions de l’amor.

RECORDA QUE TU ETS EL MÓN I EL MÓN ETS TU: La realitat que vivim moltes vegades ens demostren com és de difícil donar a altres allò que no ens donem a nosaltres mateixos, per la qual cosa saber viure amb un mateix i amb el món que ens envolta, no s’inventa, s’aprèn i es defensa cada dia .

Què és el respecte?

El respecte fonamentalment defensa el valor i la qualitat humana de les persones i ho hem d’exigir per a nosaltres, ja que una persona respectada emet les seves opinions i viu sense por a la crítica ni al rebuig dels grups socials amb què es relaciona.

És un dret important i s’ha de fer valer, hem de ser capaços de defensar-nos quan identifiquem que ataquen la nostra dignitat.

Hem d’exercir-la amb els altres donant l’opció als semblants per poder explicar situacions o en tot cas, esbrinar la veracitat dels esdeveniments sense que ens condicionin enfrontaments personals, critiques etc… no creant una imatge o judici sobre algú basant-nos en opinions o situacions esbiaixades, errònies o no demostrables.

Com perdre’t el respecte…

-Quan infravalores les teves necessitats anteposant les dels altres:

Aprèn a donar valor al teu temps, als teus hobbies oa la teva opinió. Aprèn a dir NO.

-Quan els altres abusen de tu i del teu temps:

L’orgull i la supèrbia no tenen res a veure amb posar-te al teu lloc.

“Posar-te al teu lloc” significa posicionar-te i això és informar els altres de les situacions o comentaris que no t’agraden o amb les que no transigeixes.

Si no ho fas saber… moltes vegades tampoc ho podran endevinar. Pensa que cadascú funciona i es comporta atenent la seva escala de valors i no sempre ha de coincidir amb la teva.

Recorda que, que els altres et tractin malament o que et sentis maltractada, no és una opció.

-Quan ets infidel a la teva escala de valors…

Els que et valoren no són els altres, sinó tu a tu mateix, si quan creues la teva escala de valors no et sents malament, potser és que mai la vas tenir.

-Quan justifiques el maltractament dels altres:

El que és bona persona ho és al fons ia la superfície i pensa el que dirà abans de fer mal als altres. Una altra cosa és la mediocritat que depenent del moment del dia o de la seva jerarquia, passen de ser l’anyell, a, el llop/a .

De nou…. però millor …

En el cas que tu mateix/a siguis qui t’estiguis faltant al respecte a tu mateix…

Atura’t!, no et sentis malament i simplement inverteix temps a planificar el que vols canviar en tu.

Sigui el que sigui, segur que es pot canviar i com més aviat comencis, millor. Tu tens el valor per rectificar les teves “poques” o els teus errors i el que et fa gran és rectificar .

En cas que el motiu de falta de respecte sigui el tracte que reps d’un altre i tu ho toleres…

Segueix aquestes regles senzilles:

-Decideix si la persona que t’està fent mal a la teva vida, mereix seguir tenint la teva estima, temps o dedicació. Si és algú de qui pots prescindir…ja estàs trigant…

-Si és algú molt important per a tu, i creus que mereix una altra oportunitat, explica’t:

Digues-li clarament el que t’està fent mal i com et fa sentir, especifica com vols que se’t tracti. Per acabar, comenta quines seran les conseqüències si no canvia amb tu.

En aquest ultimàtum la teva mirada ha de ser directa cap a l’altra persona, les teves paraules han de ser segures, però amb un to i un volum de veu que no siguin acusatoris. Pensa que a més a més has de ser exemple del que necessites de l’altre.

Per últim sigues coherent amb el que has dit i no segueixis repetint la teva crítica i amenaçant que te’n vas si no canvia etc…, perquè perdràs tot el valor si no ho fas.

Saps encaixar bé les crítiques? Suporta-les i sal guanyant!

Com a éssers humans que som, podem cometre errors i això genera que tard o d’hora rebem fortes crítiques, fins i tot per part dels que més confien en nosaltres.

La capacitat per gestionar les crítiques és una cosa molt important i sol diferenciar molt les persones que surten endavant de les que fracassen.

De vegades, les crítiques poden fer malbé la nostra autoestima, i pot provocar por deixant d’afrontar nous reptes per temor a exposar-nos a més crítiques. No obstant això, si som capaços d’escoltar el que diuen els altres de nosaltres, ens agradi o no, en sortirem més beneficiats que perjudicats.

Aquesta capacitat per admetre la crítica ens fa més empàtics i més encertats en la resolució de conflictes.

Com augmentar la capacitat d’autocritica:

-No et posis a la defensiva:

La temptació, quan rebem una crítica, és la de defensar-nos. És natural: es tracta del procés mitjançant el qual protegim el nostre orgull i la nostra autoestima.

Però si ens fan saber que hem fet alguna cosa malament, és probable que hi hagi una mica de raó en aquestes paraules i que potser estiguem donant una imatge que no correspon amb la que som o com a mínim podrem aclarir situacions confuses.

L’actitud ha de ser escoltar per millorar, el pitjor que podem fer és contraatacar, retreure coses en cara d’aquell que ens ha criticat, el “i tu més” que no ofereix res constructiu.

-No projectis les teves inseguretats a la crítica:

Com més mal ens fa una crítica, més probable és que hagi tocat un punt sensible que, fins i tot inconscientment, sabem que no és precisament el nostre fort.

Hem d’admetre les nostres limitacions per entendre què és allò que ens poden retreure i també hem de tenir present la sensibilitat de tocar en nervi quan critiquem els altres.

-No reaccions immediatament:

Un dels grans problemes de ser criticat és que podem reaccionar exageradament malament, cosa que provocarà que l’altra persona no estigui disposada a ajudar-nos mai més.

Si contestem en deu segons, contestarà el nostre cor, si ho fem un dia més tard, de manera calmada, serà la nostra ment qui ho faci.

-Identifica la font de la crítica:

De la mateixa manera que en parlar de nosaltres insconscientment projectàvem les nostres inseguretats sobre els altres, pot ser que els altres projectin les seves sobre nosaltres.

Si la crítica no té cap raó, analitza: Qui ha fet la crítica? En quin to l’ha feta? …

Té alguna raó per estar envejós de nosaltres? Pot ser una estratègia, fins i tot inconscient, per fer-nos fracassar, especialment si és el nostre competidor.

Si la crítica no és vàlida, treu-li importància, o millor encara, anula-la; en aquest cas és preferible ignorar la persona, que contraatacar.

-Desfes-te d’allò nociu i queda’t amb allò útil:

Les crítiques més despietades pronunciades pels nostres pitjors enemics poden tenir part de raó. Perquè el nostre orgull no surti ferit, quedem-nos amb la forma i no amb el contingut.

Hem de fer un exercici d’autocrítica i jutjar si realment hem de canviar alguna cosa del nostre comportament. Finalment nosaltres hem de ser els nostres millors (i més rigorosos) crítics.

Precipitar-se en una decisió:

Tots prenem decisions…i totes tenen conseqüències, de vegades favorables i d’altres no. Partint d’aquí, citarem quatre “trampes” que, de vegades, ens empenyen a prendre alguna decisió inconvenient:

-Creences arrelades:

Si partim de creences preconcebudes el més probable és que prenguem decisions equivocades. Les creences que són un “autosabotatge” ens separen del que potser podria haver estat una bona decisió.

-Incertesa:

La incertesa causa ansietat per la manca de control experimentat.

Això fa que de vegades, per tal de lliurar-nos d’aquestes sensacions, ens afanyem a l’hora de prendre la decisió que sigui. I potser no és la més encertada.

-Por irracional:

Quan alguna cosa ens espanta deixem de banda la lògica, la por pren la decisió per nosaltres. La manera d’afrontar la situació passa per ser capaços de tranquil·litzar-nos prou per poder analitzar i sospesar els riscos, sense oblidar els avantatges de cada opció.

-Gratificació a curt termini:

Viure el moment present és meravellós, però sempre tenint en compte que hi ha decisions d’ara que donen conseqüències a mitjà o llarg termini.

Per tant, no és sobrer que assumim els possibles efectes de les decisions.

Sentiments de Culpa…

La culpa és un sentiment que provoca malestar general, serveix per indicar-nos que hem fet alguna cosa malament o per indicar-nos una cosa que no hauríem d’haver fet.

Mal empleada només et porta a l’autocàstig i al dolor, però si la fas servir bé, és una emoció valuosa que t’ajuda a conèixer-te millor, a esmenar comportaments o errors, fer canvis positius per a la teva vida ia millorar les teves relacions amb els altres.

Què fer:

-Considerar-lo un senyal d’avís :Que ens dóna informació que podem utilitzar per millorar.

– Esmenar errors: Busca la millor manera de bregar amb la culpa. Demanar perdó a aquesta persona, pagar algun possible dany material causat, convida’l a menjar com una manera de compensar, oferir-te a fer alguna cosa per ell/ella…etc…

La culpa és un autocàstig que sovint ens porta a posar en marxa la cerca de solucions que compensin el mal que hem pogut causar als altres, o per canviar conductes, hàbits o estils de vida.

Activa a la teva ment el mode de “solució de problemes”.

-Acceptació: De vegades, és impossible reparar el dany causat. Atès que cap persona és perfecta, és normal que de vegades cometem errors i com a conseqüència, puguem perdre alguna cosa o algú important per a nosaltres.

En aquest punt només ens queda acceptar-ho i aprendre la lliçó perquè no es repeteixi en el futur.

Odiar…més fàcil que estimar

L’odi és el patrimoni dels depredadors humans (els animals no odien, només sobreviuen). L’odi és una justificació per a la crueltat humana. És el contrari de l’amor, ja que ho extermina, ja que s’oposa a l’existència de la diversitat.

Però l’odi també pren formes menys dramàtiques. No sempre s’ataca directament i no sempre es manifesta l’agressió. D’aquí sorgeix l’odi transformat en ira reprimida, rancúnia i ressentiment.

Odiar exigeix ​​una gran inversió de recursos, temps i amargor, de la qual cosa l’avorriment continuat emmalalteix qui ho sent.

Ningú no pot créixer a l’odi ni acostar-se a la felicitat ja que l’aversió obsessiva cap a un altre ésser viu ens treu l’opció de la convivència i ens posa en un camp de batalla de negativitat i tristesa.

La idea de “l’ull per ull” o la venjança, encara que sembla anar en contra de qualsevol llei natural, passa amb molta freqüència. No és una defensa adaptativa davant d’un atac, sinó l’alimentació permanent d’un sentiment negatiu.

L’odi no s’extingeix ni s’esgota en el seu ús, més aviat s’aprofundeix i es reforça a si mateix, durant mesos… anys o segles… l’odi no se’n sacia mai…

No parlem que tot ens hagi d’agradar o tothom ens hagi de caure bé, ja que evidentment hi ha rebutjos molt viscerals, del que parlem és de la necessitat imperiosa de provocar malament o gaudir de la desgràcia d’un altre.

Aquest tipus d’odi no té cura en el temps… al contrari, sol enquistar-se tornant-se més negatiu i nociu.

Compensa la rancúnia?:

La rancúnia neix després del dolor, quan ens hem sentit ferits, pot servir d’excusa a la venjança que arriba com a recompensa a tant de patiment.

Realment és injust que aquest sentiment de patiment pervisqui a l’ànima mantenint-lo per temps indefinit.

Compensa veure patir qui ens va fer patir?

Guardar rancúnia és guardar dolor. No tenim perquè cedir-li el nostre valuós temps de vida al ressentiment.

Allibera’t d’ell:

-Conèixer el problema: analitza’l. Què és exactament el que et fa seguir guardant rancúnia?

-Deixa sortir els sentiments: Comparteix-los i parla del mal amb altres persones o amb la persona que el va provocar.

Sempre és bo obrir la finestra per refrescar una mica …

-Empatia: Intenta posar-te al lloc de qui et va ferir. No per justificar-lo sinó per entendre.

-Acceptació: Tant se val si qui ens va ferir no es recorda del que va fer o si, al contrari, viu amb el remordiment a sobre.

Importa el que és a la nostra mà, que és el que sentim nosaltres.

Tant si ens demanen disculpes com si no; un ha de seguir endavant i aquesta decisió no ha d’estar condicionada pel que l’altra persona faci al respecte…

– Queda’t amb allò positiu i no et recreïs en el dolor: Sempre es pot treure alguna cosa positiva, fins i tot de les experiències més dures.

Com a aprenentatge pot ser un benefici que ens ajudarà a comprendre millor altres situacions en un futur.

Un cop decideixes seguir endavant deixa guarir la ferida i aprèn a canviar de tema.

La rancúnia ens priva de moments de felicitat i ens genera desassossec.

– Dóna-li porta a la rancúnia.

Deixar de pensar en el dolor, perquè a poc a poc la rancúnia es dilueixi, ja que com més temps ho sentim més difícil serà el perdó.

Perdonar no és el mateix que oblidar. Perdonar consisteix a deixar de pensar en el mal que ens van fer.

Tots tenim alguna cosa per perdonar i alguna cosa per ser perdonats.