L’enveja com a pecat secret
30 de juny de 2026
Graphispag una imatge val més amb les nostres escorts
30 de juny de 2026
Pompeu Fabra: 1868-1948
Nascut el 1868 a l’antiga Vila de Gràcia que avui pertany a Barcelona.
Quan tenia cinc anys va ser proclamada la Primera República espanyola el 1873 i el seu pare va ser elegit alcalde de Gràcia, en complir sis anys, la família es va traslladar del barri de la Salut de gràcia a Barcelona, Pompeu Fabra era el menys de dotze germans encara que només dos arribarien a adults.
Fabra despuntava per fort interès cap a la filologia, que anava aprenent de manera autodidacta, alhora cursava els estudis d’enginyeria industrial, i el 1902 va guanyar l’oposició de la càtedra de química de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure fins al 1912.
El 1918, amb la publicació de la Gramàtica Catalana, que es va adoptar com a ús normatiu oficial, inicia l’etapa més fèrtil dels seus treballs filològics.
El 1924 l’anhel de Pompeu Fabra per divulgar les seves reflexions lingüístiques el porten a publicar Las Converses filológicas, una sèrie d’articles breus que plantegen i tracten de resoldre els dubtes més freqüents de l’idioma.
Pompeu-fabra-diccionariEl 1932 publico El Diccionari general de la llengua catalana i El Curs mitjà de gramàtica catalana, un manual d’ús escolar i reeditat el 1968 amb un nou títol Introducció a la gramàtica catalana.
Aquell mateix any Fabra va accedir pel seu prestigi, a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona, de manera que per primera vegada la llengua catalana entrava oficialment a l’àmbit universitari.
L’Institut d’Estudis catalans va fer servir el diccionari de Pompeu i Fabra com a esbós d’un nou diccionari oficial, els criteris que presidien la seva creació van ser:
-L’exclusió d’arcaismes i dialectalismes.
-El rebuig de termes procedents d’altres llengües que substituïssin paraules pròpies del català o impossibiliten la creació de termes nous.
-La incorporació de paraules tècniques dorigen grecollatí o universal, adaptant-les a la llengua catalana.
Fabra va tenir una destacada trajectòria com a dirigent esportiu.
Després d’haver format part de la secció de tennis del Futbol Club Barcelona, també va ser un gran aficionat a l’excursionisme com a soci del Centre Excursionista de Catalunya.
Durant la Segona República va ser primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives.
La seva popularitat no va passar desapercebuda per als polítics del seu temps, durant la dictadura de Primo de Rivera se li va oferir una cadira a la Reial Acadèmia Espanyola com a forma d’homogeneïtzar la seva figura catalanista i que Fabra va rebutjar.
Més tard, durant la guerra civil el capità general Gonzalo Queipo de Llano l’esmentava als seus discursos com un enemic d’Espanya.
El 1946 va presidir els Jocs Florals de Montpeller.
El 1980 al barri de La Salut, de gràcia a Barcelona on havia nascut es va posar el seu nom a un carrer.
El 18 de juny del 1990 es va crear la universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.
