Les 25 icones sexuals del cinema retro

En aquest article volem presentar-te a les 25 icones sexuals del cinema retro. Dones que han deixat la marca dins el cinema retro per la seva bellesa.

-Catherine Deneuve:

L’estrella provocativa de Luis Buñuel, Belle de Jour, continua sent un símbol sexual malgrat els anys. El 1985, el govern francès va contractar Catherine Deneuve per posar com l’emblema nacional “Marianne” el que demostra que l’atractiu sexual és una prioritat a la llista de virtuts nacionals.

-Rachel Welch:

Tot un sex-simbol, el biquini de pell a Un milió d’anys la van distingir com una bellesa salvatge i exòtica.

-Jane Fonda:

Amb Barbarella es va llançar en el somni humit col·lectiu de la dècada de 1960, en una actuació que continua sent una meravella de coqueteria i atrevida luxúria.

-Monica Vitti:

Com a musa d’Antonioni, l’actriu italiana Monica Vitti, amb la cara felina, llargues pestanyes, va inspirar el sentit de l’aventura i el desig, d’alguna manera va fer arribar la luxúria al setè art.

-Brigitte Bardot:

Devem aquesta icona a l’onada de la moda de la Riviera francesa. Ella era alguna cosa més que una bellesa sorprenent, Bob Dylan, una vegada va confessar que la primera cançó que va escriure va ser per a ella.

-Ann Magret:

Es va convertir en una gateta sexual per a totes les edats, la cara innocent, la roba ajustada, una davantera d’infart…i el seu gran llançament “coneixement carnal” al costat de Jack Nicholson.

-Ursula Andress:

Podria dir-se que tota la saga Bond va ser construïda per la libidinosa imatge d’Ursula Andress emergint del Carib amb biquini blanc.

-Gina Lollobrigida:

Considerada “la dona més bella del món”, Gina ha passat a la història del cinema, com una d’aquelles exuberants i curvilínies belleses italianes rotundes i espectaculars, amb la gran Sofia Loren, les dues grans dives.

-Anita Ekberg:

Fellini va fer d’Anita Ekberg, amb el seu perfecte cos de pin-up i deliberadament mal organitzat vestuari, la rossa sueca-americana, de boca provocativa un símbol sexual a La Dolce Vita, retoçant a la font de Trevi.

-Sophia Loren:

Tenia el nas aguilenc, els ulls grans, i la forma curvilínia juntament amb un gran talent van fer de La Loren el míto de la Dècada. Hi havia una cosa gran, profunda i carregada subtilment en les seves interpretacions que insinuaven una gran expressivitat sexual.

-Marilyn Monroe:

La figura més important a la iconografia sexual de tot el món, amb una veu càndida i suggeridora, rínxols platí, llavis vermells llestos per ser besats.

-Betty Grable:

Gràcies a una foto àmpliament distribuïda, es va convertir en una predominant noia pin-up per als soldats a la Segona Guerra Mundial. El seu llegat és durador: Hugh Hefner ha citat Grable com la impulsora per a la seva decisió de llançar Playboy.

-Ava Gardner:

L’anomenada “animal més bell del cinema”, aquesta clàssica sovint flanquejada per gegants com Clark Gable, Humbhrey Bogart, i el seu tercer marit Frank Sinatra. L?atracció incomparable d?Ava Gardner no necessita cap base per recolzar-se, desprèn una sexualitat oberta en oposició directa amb l?erotisme de Marilyn Monroe.

-Jane Russel:

La imatge icònica descansant en un llit de fenc amb un gest insinuant a la cara va causar un gran enrenou amb la censura, a The OutLaw (1943) li va valer ser un símbol sexual.

-Elizabeth Taylor:

Elizabeth Taylor va guanyar el seu fonamental lloc en la revolució sexual per ser una de les primeres grans estrelles a què no li importava donar escàndols. Juntament amb les seves intenses actuacions i els seus ulls violetes, li van donar una presència sexual, enigmàtica i fascinant.

-Gene Tierney:

Gene Tierney va ser considerada pel famós productor de cinema Daniel F. Zamuck com “la dona més bonica de tota la història del cinema”. Els seus trets perfectes i dolços, juntament amb un gran potencial com a actriu en van fer una de les artistes més sensuals de l’època.

-Lauren Bacall:

Amb el seu característic accent ronc i les seves inquisitives celles Bacall semblava emergir d’un racó fosc amarada de whisky, amb el seu vestit negre de setí a “Tener y no tener” és memorable. Lauren Bacall era un tipus de símbol sexual misteriós i magnètic.

-Audrey Hepburn:

El que més destaca d’Audrey és la seva elegància sempre envoltada de sensualitat i versatilitat.

-Rita Hayworth :

Inoblidable Gilda, la femme fatal per definició, ella és tota sensualitat.

-Marlene Dietrich:

Una bellesa exòtica amb una sensualitat elegant, andrògina i desafiant.

-Joan Crawford:

És un símbol sexual, la força dels seus marcats trets la van convertir en una actriu de personatges apassionats i independents. La seva èpica i densa llista de companys sexuals a l’època daurada del cinema així ho suggereixen, Glenn Ford, Clark Gable, John Wayne, etc…

-Jean Harlow:

Coneguda com la bomba rossa, va ser una figura formidable a la història de les sex-simbol. Amb unes celles finíssimes a llapis i un ampli somriure marc un tipus de bellesa juganera que perduro en el nou concepte d’atracció femenina.

-Mae West:

Una dona voluptuosa incorregiblement insinuant i autora d’una obra anomenada “simplement sexe”. Es diu que Mae West, va inspirar els codis de censura que va patir Hollywood durant dècades.

-Jayne Mansfield:

Va ser tota una pionera, la seva figura de rellotge de sorra continua sent tot un símbol de sensualitat, anys posteriors Marilyn Monroe seria una versió de Jayne Mansfield més atrevida.

-Clara Bow:

Els llavis en forma de cor, i una mirada innocentment coqueta demostra que la dècada del 1920 no era tan ingènua com ens la pinten.