Cronologia del cinema eròtic II
30 de juny de 2026
L’erotisme del taló
30 de juny de 2026
LA DIETA DE LA SEROTONINA
Lowry Turner, coneguda periodista i escriptora al seu llibre «la dieta de la serotonina» de l’editorial Blume ens dóna les claus per perdre pes i sentir-nos bé reduint pes d’una forma gradual en un procés natural de cremar els greixos, fent-nos entendre que són les nostres hormones les responsables de la gana, dels atacs sobtats de gana.
La mateixa autora explica que aquest llibre neix de les seves vivències personals i dels seus canvis de pes constants, de la repercussió social que té i també pel que fa a la salut.
Admet que en canviar els hàbits alimentaris d’una forma correcta, una persona pot sentir-se no només més prima, millor aspecte i per tant amb una autoestima millor, sinó també més plena d’energia i sobretot més estable i feliç. I és que som el que mengem.
Per asseure les bases d’aquesta dieta l’autora va començar a estudiar nutrició i més tard i paral·lelament va estudiar psicologia i anatomia.
Això li va donar una àmplia entesa sobre perquè moltes persones tenen problemes amb el menjar.
Lowry Turner afirma que menjar en excés és una forma d’automedicació, i és un intent de corregir desequilibris en allò que ella anomena les hormones del factor S (en les quals més endavant ens endinsarem).
De fet, bases científiques han reconegut que certs aliments estimulen algunes de les nostres hormones.
El kid de la qüestió és regular la dieta per regular-les també. Si les hormones del factor S treballen de la manera adequada, perdrà pes i es trobarà globalment molt millor.
La dieta del factor S té tres objectius: aixecar l’estat de l’ànim, reduir la gana i cremar greix.
Es basa en estudis científics que demostren que allò que mengem està directament relacionat entre les hormones i els aliments que consumim.
A més s’ha demostrat que a més de cremar greix, s’adorm i es descansa millor i que l’aspecte de la pell, els cabells, i fins i tot les malalties de la síndrome premenstrual, la síndrome de l’ovari poliquístic i l’endometriosi podrien alleujar-se amb la dieta del factor S, “la dieta de la serotonina”.
El primer que cal fer és reduir el consum de greixos trans (greixos processats per l’home) són greixos líquids que es converteixen en sòlids pel procés d’hidrogenació…productes són el menjar escombraries, la brioixeria i les pastes industrials.
Els greixos bons al contrari dels anteriors ajuden a augmentar la capacitat intel·lectual; aquests greixos “essencials” i beneficiosos es troben al peix blau com el salmó, els fruits secs, les llavors i l’oli d’oliva.
LowryTurner al seu llibre, “la dieta de la serotonina” ens dóna, infinitat de receptes sanes i delicioses…es tracta d’afegir a la teva dieta aliments que incideixen notablement en quatre hormones clau: la serotonina, la dopamina, la leptina i les adrenals.
No és una dieta miracle, és una dieta que compromet un canvi en l’estil de vida i s’ha de mantenir tota la vida.
La dieta se centra inicialment al voltant de 14 plans de menjars d’hormones equilibrades, una per a cadascuna de les hormones del factor S (serotonina).
Heus aquí els principis del factor S:
1. Menjar moltes proteïnes magres, especialment a l’hora d’esmorzar. Això contribueix a produir abundants hormones de la serotonina.
2. Coma cereals baixos en índex glucèmic, com la civada i el sègol i llegums i cigrons per equilibrar els nivells de sucre en sang i així controlar els atacs de gana i les seves hormones de la serotonina treballin apropiadament.
3. Coma fruits secs, llavors i peix blau com el salmó i el verat… són greixos essencials beneficiosos perquè el seu cervell utilitzi adequadament les hormones del factor S.
4. Consumiu un aperitiu a base del factor S a la nit abans de dormir per evitar picotejar.
La dieta de la serotonina se centra en quatre hormones clau que exerceixen una gran influència a l’estat anímic i el pes es tracta de:
Serotonina: l’hormona del bon humor
Uns bons nivells de serotonina ens fan sentir tranquils, satisfets i sense atacs de gana.
Un nivell baix de serotonina ens fa sentir deprimits i ens converteix en addictes a la xocolata.
La serotonina està composta per un aminoàcid anomenat triptòfan, que obtenim a través d’aliments que ingerim per exemple: alvocat, plàtans, mongetes, pollastre, ous, gall dindi i si ha d’utilitzar edulcorants que siguin xarop d’atzavara (fet d’un tipus de cactus), estevia (s’extreu d’un xicotet) arbres.)
Dopamina: l’hormona “motivadora”
La dopamina és una substància química que s’allibera al nostre cervell en resposta a una recompensa. Uns nivells baixos en dopamina debiliten els nostres propòsits i ens fa ser compulsius en el consum de sucres, tabac, cafè etc… La dopamina està feta de tirosina. Les millors fonts alimentàries són: ametlles, plàtans, peix, soja, síndria…
Leptina: l’hormona de “no tinc gana”
La leptina la segrega el cervell durant la nit i li indica que ja tenim prou greix corporal i redueix la nostra gana, cosa que accelera el nostre metabolisme per cremar qualsevol excés.
Això és el que hauria de fer, però si teniu excés de pes, l’hormona treballa malament i vostè se sentirà gros i afamat.
No hi ha cap aliment que ens ajudi a produir més leptina.
No obstant els aliments rics en midó resistent com la civada estimulen el metabolisme i redueix la gana. També podem fer-nos servir d’altres hormones que controlen la gana com són la grelina (omplen l’estómac amb aliments que incrementen el seu volum i que porten un alt contingut d’aigua i fibra sense elements grassos).
Els millors aliments per estabilitzar la leptina són: els llegums, els ous i proteïnes magres, plàtan verd, civada, peix blau, fruits secs i llavors.
Hormones adrenals: les hormones de l’estrès
Aquest grup, que inclou l’adrenalina i la hidrocortisona, són bombades per les glàndules adrenals.
La quantitat justa de les hormones adrenals ens aporta energia. En excés, saquegem la nevera…
Per evitar la sobreproducció d’adrenalina i hidrocortisona cal mantenir a ratlla la glucèmia (hidrats de carboni i proteïnes).
Les glàndules suprarenals necessiten una àmplia varietat de minerals que trobem als fruits secs llavors i àcids grassos essencials.
Els antioxidants i el magnesi dels vegetals de colors vius i fulla verda i la vitamina C de les baies de color fosc també són ideals.
Els aliments més adequats per alimentar les glàndules suprarenals són: baies de color fosc, vegetals de color verd i colors vius, fruits secs i llavors, peix blau, vegetals marins com les algues nori.
