El mite de les dietes
30 de juny de 2026
Por a la infidelitat
30 de juny de 2026
L’ésser humà ha volgut disposar de substàncies amb què es pretén excitar o estimular la gana sexual, a les quals anomenem Afrodisíacs o “filtres de l’amor”.
Aquests han estat utilitzats al llarg de la Història des de la Grècia Clàssica fins a l’actualitat per incrementar la libido i per millorar les relacions sexuals.
El seu vocable es remunta a la Grècia Antiga i al mite d’Afrodita, la deessa de l’amor, que té el poder de concedir tots aquests beneficis.
Però els primers antecedents històrics que tenim sobre els afrodisíacs i l’interès per estimular la gana sexual ja es remunta al segle XXIII aC en uns papirs egipcis on es van trobar receptes de pocions i ungüents per estimular la gana sexual i incrementar el desig del sexe oposat.
Al Gènesi, també fa altres referències sobre els afrodisíacs…menta escampada al llit dels recent casats per augmentar la libido, més tard també usada per les strigae o bruixes romanes.
En els tractats sobre el Kamasutra sV aC, perquè els recent casats tinguessin llargues nits de passió els recomanaven prendre mel, a més d’atribuir-los capellà per a la impotència i l’esterilitat.
Està comprovat que no és una cura per a cap dels dos casos abans esmentats però actualment se segueixen considerant com un activador del plaer en les relacions i el que també és segur és que és una gran font de vitamina B.
També es van trobar infinitat de receptes que avui dia segueixen considerant-se estimulants ingredients afrodisíacs com són els pèsols, cardamoms, gingebre, julivert, pebre, nou moscada, clau, vainilla i canyella, espècies que augmenten el flux de sang al cos provocant un augment de calor.
Fins i tot avui dia hi ha una gran varietat de llibres especialitzats en receptes d’afrodisíacs.
La matèria primera dels afrodisíacs, ja siguin plantes o animals, a través de tots els temps, tant a l’Antiguitat, a l’època medieval ia l’actualitat, tenen una cosa curiosa i comuna i és que recorda per la seva forma els òrgans sexuals masculins i femenins.
Exemple d’això per analogia femenina són les ostres, les cloïsses i altres bivalves marins i per analogia masculina, els raves, els alls, i els naps…per la semblança comparativa al penis i per exemple les faves i llegums que consideraven molt beneficioses per la seva semblança als testicles masculins.
La fama afrodisíaca de les ostres va començar al segle II aC a l’època de la Roma Clàssica i avui dia continua sent l’afrodisíac per excel·lència que sol anar acompanyat de vi o xampany.
Les escorts més vip utilitzen molt aquesta combinació…
A la Roma Antiga la tòfona era considerada afrodisíaca ja que pensaven que el seu contacte amb la pell la feia més sensible al tacte i aquesta, com la xocolata negra, que en la seva composició conté serotonina i feniletilamina contenen antioxidants, a més d’aixecar l’ànim i contenir una mica de cafeïna…propietats perfectes afrodisíacs.
Analogies afrodisíaques…
Durant l’Edat Mitjana s’utilitzava moltíssim la farina, anomenada salep que s’extreia dels tubercles de l’arrel de l’orquídia i s’usava com a afrodisíac.
També l’espàrrec que actualment està considerat un estimulant sexual perquè pres en altes dosis provoca unes lleus sensacions al canal urinari i que posseeix una denotada forma fàl·lica.
El ginseng “el producte estrella” a la Xina, la planta arrel del qual adopta formes estranyes i capritxoses ens faria imaginar una figura humana en diferents postures, és usada com un potent vigoritzant i també com un estimulant de la líbic.
Com a curiositat, un altre potenciador sexual tradicionalment utilitzat era la pols de catàrides, una substància que s’extreia de les ales d’una mosca verda (Litta vesicatòria) que viu en arbres fruiters i rosers.
L’extracte de la catàrida produeix certa irritació a les vies urinàries i estimula el desig sexual. El seu ús pràcticament ha desaparegut perquè utilitzat en grans quantitats podia ser altament tòxica.
Una altra de les substàncies més utilitzades per estimular la pràctica de sexe era el mesc, que actualment continua i s’usa en l’alta perfumeria.
El mesc és un extracte de secreció olorosa que conté els testicles de certs animals.
Actualment NO es recomana l’ús del mesc per raons d’ètica malgrat les seves propietats afrodisíaques ja que suposaria el sacrifici de molts animals i podria posar en risc d’extinció algunes espècies.
