Atracció pels transvestits i les trans

Vam créixer amb un estereotip de família: pare (home), mare (dona) i fills.

Formar una família sota els factors naturals i amb dos tipus de gèneres: mascle i femella. Tot i això, no hi ha veritats absolutes en el sexe, com en la resta de peculiaritats de l’ésser humà i la natura, o almenys la ciència encara no les ha aconseguit desxifrar en tota la seva extensió.

A la biologia més rància, el sexe té com a meta el procés de combinació i barreja de trets genètics donant per resultat l’especialització d’organismes en varietats femenines i masculines. Però els nous estudis sobre el procés hormonal de la dona a la gestació, obre un ventall molt més variat de perfils sexuals que el tradicional d’home, dona, o el més modern, home, dona, homosexual o bisexual.

Els nous estudis donen a entendre que tot i haver dos gèneres físicament diferenciats la consciència d’un rol o un altre no ho dóna únicament l’òrgan sexual amb què es neix, sinó la major o menor proporció d’hormones que el fetus rep durant la gestació i que obre un ventall molt ampli de perfils al marge de les tendències sexuals, amb extrems molt diferenciats.

Dona – – – – – – – – – – – home

Home – – – – – – – – – – dona

Per exemple en el clàssic heterosexual,,, dona molt femenina i home molt mascle,,, existeixen les dones amb caràcters molt masculins però sense arribar a sentir-se homes i homes amb caràcters molt femenins sense que arribin a sentir-se dones.

Als extrems estarien els homosexuals, homes amb sexe masculí i un sentiment sexual femení, i al contrari una dona amb sexe femení i un sentiment sexual masculí.

A més de tot, hi ha les persones bisexuals que sent atracció sexual tant per allò femení com per allò masculí al marge de l’òrgan genètic amb què neixi.

El conjunt de fenòmens emocionals, de conducta i de pràctiques associades a la recerca del plaer sexual marquen de manera decisiva l’ésser humà a totes i cadascuna de les fases de la seva vida. Pel que sembla força lògic que en la recerca del plaer personal cadascú tria què desitja i què fa, amb la seva sexualitat, o amb qui la desenvolupa.

Cada cop ens semblen més ridículs i evidents els vells interessos de la religió o la moral per organitzar els sentiments humans a “es pot, o no es pot” com una forma més de control de la conducta dels grups, condemnant una gran majoria de persones a no entendre o acceptar la seva pròpia naturalesa com una cosa natural.

Aquesta manca de respecte pel que és diferent de la majoria genera patiment i condemna en molts casos a la marginalitat dels sentiments.

Afortunadament la societat avança cap a una major comprensió de realitats com la de les transvestits i la diversitat de maneres de viure la sexualitat.

La realitat de “hi ha sexes i moltes sexualitats” deixa cada dia més clar als estudis genètics, que tots som una amalgama complexa d’incògnites, i tot i estar pensant en la colonització de mart, l’ésser humà continua sent un estrany per a ell mateix i durant segles el seu pitjor enemic.

Les trans i transvestits

El motor base del comportament sexual humà segueixen sent els instints, encara que la seva forma i expressió depenen de la cultura i les eleccions personals, això dóna lloc a una gamma molt variada de comportaments sexuals. Aleshores, l’home que tria una noia trans o travesti, estarà desenvolupant una nova forma de viure la sexualitat? Per què no pot ser una opció més?

El dilema dels transvestits i transsexuals respecte dels homosexuals és que ells no se senten homes que es vesteixen de dones, sinó dones que en el cas dels transvestits accepten i no els acomplexen els seus òrgans, o en el cas del transsexual que necessiten operar-se per readequar el seu cos físic a l’experiència subjectiva o el seu sentiment de sentir.

L’atracció pels transvestits i les trans

Hi ha els qui pensen que darrere d’un home que es relaciona amb una travesti, hi ha un gai reprimit, i això no ha de ser així. A aquests homes heterosexuals els atrau el cos femení, se senten fascinats pels seus revolts, la sensualitat, i fins i tot la llibertat per al joc eròtic.

En els darrers anys també ha augmentat l’interès per conèixer transvestits, especialment entre persones que busquen viure la seva sexualitat d’una manera lliure i sense prejudicis.

N’hi ha que rebutgen qualsevol gest viril que es coli o el timbre de veu lleugerament greu. Pot semblar una paradoxa, però per una banda rebutgen signes de virilitat a la figura i al comportament però la presència dels genitals masculins els atrau, en moltes d’aquestes relacions, l’home ocupa un rol passiu, o hi ha versatilitat, intercanviant-se els rols.

Altres prefereixen la transsexual operada, l’atracció és summament mental ja que es reconeix en la força de les seves emocions i per lògica en la sexualitat.

Problemàtica

Un home heterosexual que desitja una dona trans viu pres de la normativitat social, sorgint el dilema existencial davant del gran desafiament de blanquejar la relació que pot generar incomprensió, burla o rebuig i que limita l’expressió autèntica del que sent.

Ha de complir les regles imposades per a un home biològic, però tot i sentir-se un home psicològicament, desitja igual o més una dona transgènere que una dona biològicament i psicològicament configurada.

D’altra banda, l’home que desitja una noia trans, i està en parella, es veu en una angoixant disjuntiva, molt més que si l’altra opció fos una dona biològica, ja que sent inconfessable la seva atracció preferint ocultar-la, encara que les relacions sexuals o amoroses que es desenvolupin entre un heterosexual i transvestit es plantegin d’una manera simple.

Parlem contínuament en masculí com una forma d’aclarir termes, però la mateixa situació es dóna en les dones transvestits o trans.